26.06.2026 - 21:40
Hem viscut una onada de calor extrema que ha estat excepcional. No solament a casa nostra, sinó també a tot Europa, amb els termòmetres per damunt dels quaranta graus també en llocs on això és ben inusual. Conversem amb Clara Brucet, cap de l’equip de predicció i vigilància del Meteocat, sobre el fenomen mateix, d’on venim, el paper del canvi climàtic i la previsió de l’estiu, entre més temes.
—Podem donar per acabada l’onada de calor que hem viscut?
—Sí, si ens regim estrictament per la definició d’onada de calor, sí, perquè és la superació durant tres dies consecutius de la temperatura màxima per damunt del percentil 98, i això ja s’ha acabat, ja es va trencant. Vam tenir el moment culminant el dia 22. Però encara no podem donar per acabats aquests valors de temperatura per damunt d’allò que és habitual, per damunt de la mitjana d’aquesta època de l’any. A uns 1.500 metres d’altitud, a 850 hectopascals, que és el punt que agafem com a referència de temperatura, ens vam situar al voltant d’uns 10 graus per sobre. Ara ja no som a 10: depenent de la zona, potser al voltant dels 5. És a dir, que encara ens situem per damunt de la mitjana i els valors de temperatura són elevats per l’època de l’any.
—Aquesta excepcionalitat, a què l’atribuïu?
—Històricament, ja n’hi havia precedents, com el 2019. Ha estat una onada de calor destacada. Hem tingut rècords absoluts de tota la sèrie, en sèries d’estacions llargues. Aquestes onades de calor no són exclusives d’ara. En el context d’emergència i de canvi climàtic, cada vegada se’n produiran més. En concret, aquesta darrera és la típica situació d’una bossa d’aire càlid establerta just sobre la península ibèrica durant uns quants dies, acompanyada de pols en suspensió provinent del nord de l’Àfrica. No és excepcional en l’històric i solen ser aquestes situacions les que donen onades de calor. Però l’altre aspecte és si això cada vegada serà més freqüent.
—I la tendència és que sí que serà més freqüent, oi?
—Sí, sí, tot apunta clarament cap aquí.
—El maig també vam viure una calor molt intensa. Serà un estiu complicat?
—Els models estacionals, que són els que arriben a mesos vista, no solen funcionar gaire bé a la nostra latitud, en l’entorn mediterrani. En uns altres llocs del món sí que funcionen molt millor. Tenint en compte això, analitzant els darrers models ens indiquen uns quants mesos, sobretot el juny que ja acabem, molt per damunt de la mitjana. El juliol també, però sembla que no tant com el juny. A l’agost i al setembre també marca anomalies, clarament. L’altra variable seria la precipitació. Però sí que sembla que aquest estiu, com tots els darrers, es mourà clarament per damunt de la mitjana.
—Per què no ens podem refiar dels models estacionals a casa nostra?
—És més un tema de modelització i hi intervenen unes quantes variables: són models globals que s’apliquen a tot el món, el nostre és el centre de modelització a mitjà termini del centreeuropeu. Hi ha diferents règims i interaccions de patrons. Tenim afectacions del fenomen del Niño, que ara en sentim a parlar molt, i també del jet, o la situació concreta que tenim entre l’Atlàntic i el Mediterrani. Tot això són aspectes que hi intervenen i que fan que no sigui tan homogeni, tan estatístic, perquè aquests models a llarg termini són molt estatístics i, per tant, aquestes variabilitats ens afecten i fan que aquí siguin menys fiables.
—Per tant, no ens n’hem de refiar al 100%?
—No, en absolut. És difícil de confiar-hi al 100% quan anem tan enllà en l’horitzó. Ens donen una idea de què pot passar i està bé, però sempre tenint en compte tot això que he explicat.
—Els models indiquen que farà calor, però que potser no serà tan intensa com ens podem pensar. Això pot alimentar el discurs dels negacionistes del canvi climàtic?
—La sortida dels models dóna clarament temperatures per damunt de la mitjana. Com sempre, això és una mitjana de tot un mes i pot ser que ens enganxin dues onades de calor, que és prou habitual a l’agost, i aleshores aquesta mitjana ja dóna molt per sobre. El juliol passat, a la primera quinzena, vam estar per sota de la mitjana, però a la segona va ser al revés. A final de juliol i a l’agost va ser un període que estàvem per sota, però en conjunt també va ser càlid. Ara mateix, el model centreeuropeu, que és el de referència, ens dóna clarament per sobre.
—El canvi climàtic hi té un paper molt destacat. Com influeix en les onades de calor?
—L’equip de control i qualitat de dades i climatologia veu la tendència que cada any la temperatura mitjana va pujant. És l’evidència més clara. Fenòmens de calors extremes, la sequera o les precipitacions extremes de final de tardor estan incloses en el canvi climàtic.
—L’onada de calor s’ha acarnissat molt amb Europa, amb registres molt alts en llocs inusuals. Estem preparats realment per a afrontar les onades de calor?
—Veure aquests 40 graus per mig Europa no és gens habitual. Clarament, no hi estem preparats. Al nord d’Europa encara estan menys avesats a la calor que no pas nosaltres, o a les escoles mateixes. Si nosaltres ja hem patit al maig i al juny, ells, que encara hi estan menys preparats, amb 40 graus… Aquí tampoc no hi estem preparats. Ho hem vist amb les escoles i les residències, hi ha mancances. Calen plans dels governs per a contrarestar tot això.
—I quina és la solució? Reinventar-nos per fer-hi front?
—Segurament sí, i canviar moltes maneres de funcionar que tenim en tots els àmbits: de la indústria al nostre dia a dia. Hi ha moltes mesures que sembla que no es puguin fer, però tothom hi pot aportar alguna cosa. Hauríem de canviar moltes estratègies, també polítiques, energètiques, de consum.
—L’onada de calor també té riscs per a la salut. Quins són els principals?
—El mateix cop de calor, que és per un pic puntual que poden ser aquests 40 o 43 graus que vam tenir: amb això ja n’hi ha prou per a causar problemes en una persona que tingui un bon estat de salut. L’altre aspecte és la persistència de les temperatures elevades, que potser no són de 43, però entre les mínimes que no baixen i les màximes que superen els 30 o 35 graus, això, a poc a poc, va afectant, sobretot entre persones de risc. Les dones grans serien el col·lectiu de més risc, com també els homes, i després els infants. Va per col·lectius, afecta de manera diferent, també nens sense patologies. La persistència sembla que va carregant més tot allò que són problemes càrdio-vasculars, respiratoris. Amb una mínima patologia ja ets més de risc.
—I en darrera instància, la mort.
—Sí. Un cop de calor d’un sol dia pot causar la mort. La persistència de temperatures altes, també.
—Per acabar, quin serà el pronòstic dels dies vinents?
—Ara hi ha una dana a l’oest de la península ibèrica. Una vegada la travessi diumenge, ja no en forma de dana, després sí que tindrem una baixada de temperatura d’aquests cinc graus o sis per damunt de la mitjana. Tindrem uns quants dies amb valors més habituals per l’època, però lleugerament sembla que una miqueta per damunt. No tindrem una baixada dràstica. Al voltant del 2 de juliol seria el mínim, però simplement ens acostarem a la mitjana. I, després, probablement tornarà a pujar la temperatura i ja enllaçarem amb el juliol, l’agost i el setembre per damunt de la mitjana.
—L’augment de temperatures quan seria, exactament?
—Al principi de juliol hi ha aquesta baixada, sense arribar a la normalització plena, però després, a partir ja del 4 o 5, sembla que tot tendirà una altra vegada a pujar. Tot això, amb la incertesa que, a partir de la segona quinzena, la fiabilitat de la predicció va baixant.
