Carlota Dobaño és cap del grup d’Immunologia de la malària a l’Institut de Salut Global de Barcelona i encapçala un projecte per obtenir més detalls sobre els sistemes immunitaris i la covid-19. Aquesta és una de les grans incògnites dels vaccins: quantes defenses ens aportaran i quant de temps duraran? Però Dobaño assenyala més dubtes que planen sobre els nous medicaments, com ara quina efectivitat tindran —no pas eficàcia—; si reduiran la transmissió; o com hi reaccionaran persones que tinguin unes altres malalties o siguin immunodeprimides. Tot això ho sabrem en un futur, en què podríem tenir vaccins inhalats. Ens ho explica.

Per a entendre-ho. Com actua un vaccí sobre la nostra immunitat?
—L’objectiu que té és que abans que entris en contacte amb el microbi, que pot ser un virus, un bacteri o un paràsit, puguis exposar el teu sistema immunitari a una part d’aquest microbi o a tot, de manera que tu ja indueixis una resposta immunitària. Hi ha un seguit de defenses, que són els anticossos (produits pels limfòcits B) i els limfòcits T, que recorden l’exposició que han tingut i que no els ha causat cap mena de malaltia ni infecció. I amb aquesta memòria es crea com un petit exèrcit de defenses en reserva perquè el dia que realment et trobis exposat a aquell microbi, ja tinguis un arsenal de defensa per poder-lo aturar i no t’infecti; o si t’infecta, sigui de manera suau i no et creï ni la malaltia.

Alguns dels vaccins que s’han presentat es basen en ARN modificat. Què vol dir això?
—Les vacunes d’ARN modificat utilitzen una tecnologia que permet d’activar els mecanismes de la cèl·lula per produir proteïna. I aquesta proteïna és la que fa d’antigen perquè s’activi el nostre sistema immunitari. L’avantatge de l’ARN com a vaccí és que quant a producció es pot fer molt més de pressa perquè la tecnologia és més barata. Per una altra banda, no necessites adjuvant, que és la substància que desperta el sistema immunitari innat que tenim, perquè l’ARN ja té les propietats de l’adjuvant. Durant molts anys l’adjuvant havia estat un coll d’ampolla perquè no n’hi ha molts al mercat i és difícil de descobrir-nos de nous.

I els vaccins de virus modificat, com és el cas d’AstraZeneca?
—Són vacunes fetes d’acord amb un virus que s’ha manipulat perquè no es repliqui. En aquest cas s’utilitza l’adenovirus, un virus de refredat comú, alterat genèticament i que no causa patologia. En canvi, quan entra a la cèl·lula, infecta com si fos un virus i dins la cèl·lula produeix aquestes proteïnes, que seran els antígens que constituiran la vacuna. Són maneres diverses de fer-la entrar al cos. Ara, les que es basen en adenovirus modificat o ARN missatger, no es pot saber com actuaran. No hi ha una història clínica amb què es puguin comparar. Els de la covid serien els primers d’utilitzar aquesta tecnologia.

En cap altra malaltia no s’ha utilitzat aquesta mena de vaccins?
—No, mai. En adenovirus, entre els quals hi ha AstraZeneca, Johnsson & Johnsson o Janssen, no n’hi ha cap que puguem tenir de referència per saber com funcionarà. Abans de la covid no hi havia cap vaccí registrat amb ampli ús a escala mundial basat en adenovirus. Només per a l’Ebola, però que és en fase experimental. I després hi ha els d’ARN, com és el cas de Moderna i Pfizer, que no és un virus modificat, és un ARN que sintetitzes in vitro. I d’aquestes tampoc no n’hi ha cap precedent. Per tant, no sabem com funcionaran.

Però sí que tenen una alta eficàcia, diuen en els resultats preliminars.
—Eficàcia és l’efecte del vaccí en el moment que fas un assaig clínic en condicions molt controlades; i efectivitat és quan la dónes a la població i es tenen en compte totes les altres variables que poden afectar una persona perquè li funcioni o no. Caldrà veure l’efectivitat en vida real.

Quines incògnites més hi ha entorn del vaccí?
—Com que hi ha una gran diferència a l’hora de respondre a un vaccí, s’hauran de veure com hi intervenen els factors demogràfics i sociològics, que fan que unes persones responguin millor que unes altres. S’haurà de veure si la gent gran, jovent i nens responen igual; si en els pacients de l’Àfrica, Europa i Amèrica funcionen igual, perquè a l’Àfrica en general les vacunes funcionen pitjor. I això és important. Hi ha moltes hipòtesis sobre per què passa, però no en tenim la resposta. També s’haurà de veure com hi responen persones que tinguin més malalties o siguin immunodeprimides.

Moltes incògnites.
—Sí. I una altra cosa important és saber fins a quin punt, a part de protegir-te contra la malaltia, també et protegeix contra la malaltia greu, i com afecta la transmissió del virus. Això encara no se sap. Perquè si el vaccí et protegeix de la malaltia, però encara pots transmetre’l, no és la situació ideal. Encara hi ha moltes incògnites.

Un dels principals dubtes és la immunitat que ens aportaran i quant de temps durarà. Què en sabem?
—Sabem que dins el desenvolupament d’una vacuna, sempre hi ha tres fases. Ara sentim els resultats de la fase 3, abans que les reguladores analitzin les dades i donin la decisió final de si es pot registrar. Però abans, en les fases 1 i 2, es mira sobretot la part de la seguretat, que és la més important, i la resposta immunitària que dóna. La resposta immunitària d’aquestes vacunes en fase 1 i 2 ja s’han publicat, i en totes s’ha vist que generalment aporten una resposta immunitària bastant elevada. En canvi, no sabem el nivell mínim necessari per estar protegit, perquè hi ha molta diversitat entre les persones i no tothom respon igual; ni, una vegada assolit el llindar necessari de protecció, quant de temps durarà.

És a dir, que podríem necessitar una dosi del vaccí cada cert temps.
—Sí, com amb el tètanus, que cada certs anys te n’has de prendre un altre. Encara és molt aviat , però els estudis d’immunitat natural més durada que s’han fet són de set mesos i observen que la immunitat dura. Especialment la immunoglobina G. Però això pot variar molt entre persones i s’haurà de veure.

Que Pfizer, Modern i AstraZeneca assenyalin aquest nivell d’eficàcia, què vol dir exactament?
—En els estudis tens una part de la gent a qui administres el vaccí i una altra part, placebo. Un comitè extern d’experts monitoritza les dades i observa, en el grup que ha rebut placebo, quants casos s’han infectat; i en el grup que ha rebut el vaccí, quants s’han infectat. La farmacèutica que ha tingut un 90% d’eficàcia vol dir que dels 10 positius, nou havien rebut placebo i un el vaccí.

I us han sorprès els resultats?
—Sí. Al principi, com que els virus en general són més fàcils de controlar, hi havia optimisme. Després va derivar en pessimisme a mesura que apareixien estudis que assenyalaven comportaments difícils d’explicar del virus. Va ser quan es va establir que el mínim d’eficàcia de la vacuna seria del 50%. Per no tenir una decepció. És clar, quan han dit 95%… Ens va sorprendre a tots, perquè gairebé cap no arriba a aquesta cota d’eficàcia. Que després es mantingui…

Us els creieu fermament?
—Sí, jo me’ls crec bastant, sobretot les que són grans companyies farmacèutiques amb un gran bagatge. Malgrat que, òbviament, també poden jugar una mica amb la qüestió de la borsa i el màrqueting, al final qui ho avalua és un comitè extern. I no tenim cap raó per a dubtar-ne. Ara falta poder veure que publiquin l’article definitiu.

La gent creu que això serà la panacea. Quin serà el gran valor de disposar del vaccí?
—Han estat la millor eina de salut pública que hem tingut des de final del segle XIX per tal de reduir la mortalitat. És la millor manera de prevenir una infecció. Llavors, individualment, et protegeix contra una malaltia; i a escala comunitària, fa que de mica en mica s’obtingui immunitat de grup. Com menys persones de la comunitat estiguin infectades, menys transmissió, que és el que tenim ara, transmissió comunitària. I com que aquest virus afecta especialment gent gran o gent amb comorbiditat, es trasllada amb una gran pressió del sistema sanitari. La vacuna ens ha d’ajudar a poder tractar aquests grups d’edat de més risc i així mitigar la gran pressió hospitalària que tenim. I a mesura que es vagi ampliant la cobertura vacunal, anar obtenint aquesta protecció comunitària.

Amb el pla de vaccinació que s’ha establert durant el 2021, creieu que a final d’any es podrà recuperar la normalitat?
—Sí, jo crec que bastant. Hem d’anar cobrint etapes pas a pas. Per mi una de les grans fites complicadíssimes d’assolir era que qualsevol d’aquestes vacunes trobés una eficàcia. No em pensava que s’assoliria tan ràpidament. Havent vist que ja en tenim diverses amb una alta eficàcia, això em dóna moltes esperances que a final del 2021 podrem tenir un alt percentatge de la població vacunada. Això ens farà estar més a prop d’una vida més normal. Però hi ha coses que haurem de continuar fent durant un temps, com dur la màscara, posar-nos desinfectant…

Quants vaccins ens podem trobar l’any vinent al mercat?
—Una xifra segura no la puc dir, però amb les previsions que tenim, cinc o sis fàcilment. I a darrere ens ve una segona generació de vacunes molt interessants. N’hi ha que en lloc d’injectar-les, les inhalarem. Tu contagies inhalant el virus. I les vacunes al final intenten imitar el màxim possible el virus i per tant, l’ideal seria la inhalada. I hi ha projectes que les desenvolupen per fer-les intranasals. I quan arribin aquestes, potser seran millors que les de la primera generació i les acabaran substituint. Al final anomenem segones generacions els vaccins que són millores dels que hem vist en un primer moment.

I quin és l’avantatge que n’hi pugui haver tants?
—Jo treballo en malària i sempre parlem de segona generació de vaccins perquè la primera només té entre un 50 i un 60% d’eficàcia. Doncs entenem que hem de millorar. Però en el cas de la primera generació de vaccins de la covid, totes ja superen el 90%, i sembla que ja no hi ha marge de millora. Ara, això crec que canviarà en el moment que n’hàgim d’analitzar l’efectivitat i com afecta determinats grups de població concrets com ara gent gran o immunodeprimits. Potser llavors sí que caldrà una segona generació amb millores.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.