Andreu Mumbrú: “Si el govern no negocia aquest trimestre, impulsarem un nou pla de lluita”

Els docents tornaran a sortir al carrer aquest curs. La primera vaga serà el primer dia de curs, el dimarts 8 de setembre. La USTEC, el sindicat majoritari del sector, avisa que la mobilització continuarà si la consellera d’Educació, Esther Niubó, no torna a obrir la negociació i posa sobre la taula un calendari per a abordar les reivindicacions pendents. Conversem sobre la vaga i sobre aquest curs amb el secretari d’acció sindical del sindicat, Andreu Mumbrú, que recorda que encara hi ha problemes estructurals per resoldre.

—La consellera Niubó us demana un parèntesi en les mobilitzacions, però manteniu la vaga del 8 de setembre.
—No ofereix res per a desconvocar-la, més enllà d’una espècie d’interpel·lació abstracta a la bona fe, a la bona voluntat. Ens vam reunir amb la consellera el 13 de juliol i li vam explicar les inquietuds i demandes del col·lectiu. Vam establir els eixos d’una educació pública, inclusiva i en català. Blindar l’educació pública, tenir tots els recursos per a atendre l’alumnat i garantir la immersió lingüística. Vam dir-li que hi havia d’haver una negociació i no hi ha estat. A principi de curs, el govern fa un contacte més de cara a la galeria, per dir que hi ha diàleg, però no està disposat a avançar en noves millores, a tractar cadascuna de les carpetes pendents. El govern no posa res sobre la taula ni ofereix cap negociació perquè puguem reconsiderar la convocatòria de vaga. Ens vam presentar a la reunió d’ahir [dijous] amb la consellera amb aquesta demanda molt clara. Volem reobrir la negociació. És cert que el curs passat vam poder avançar en un seguit de millores de condicions laborals i de reforç de l’educació pública, però hi ha qüestions en què no vam poder anar prou enllà. Entre altres coses, perquè tota la negociació va estar molt viciada per l’acord del març signat amb Comissions i UGT. Això va limitar molt el marge i el marc de la negociació. Vam poder consolidar algunes millores al maig, però en diversos aspectes no havíem pogut avançar prou i alguns altres no els havíem pogut introduir a l’agenda. Cal un calendari clar de negociació amb cadascuna de les qüestions.

—Aquest curs serà tan mogut com l’anterior?
—No tinc una bola de vidre i no puc saber si hi haurà negociació. Estic convençut que n’hi haurà d’haver. Hi ha una organització de base potent. Hi ha una majoria sindical que continua impulsant la lluita. Els treballadors de l’educació volen continuar avançant en la defensa de l’educació pública, inclusiva i en català. Per tant, tard o d’hora el govern haurà de negociar. Plantegem un curs de lluita per assolir determinats objectius. Aquest mateix trimestre, si el govern no s’ha avingut a negociar, si no hi ha un calendari clar per a tractar totes aquestes qüestions, impulsarem un nou pla de lluita acordat amb la resta d’organitzacions sindicals i les assemblees.

—Com serà aquest pla de lluita?
—Vam fer una consulta als nostres afiliats a final de curs i la majoria va avalar de començar el cicle de vagues d’aquest curs de bon principi. Hi ha hagut un procés amb les assemblees de centres territorials i amb l’Assemblea Educativa de Catalunya que van establir aquesta proposta de vaga el 8 de setembre. Alhora, hi ha un procés de les assemblees que es van reunint. El dia 8 es preveu que a tot el territori les mobilitzacions acabin amb assemblees territorials. El dia 19 de setembre hi ha una nova convocatòria de l’Assemblea Educativa de Catalunya. Hi ha un procés assembleari en què es treballarà sobre el pla de lluita.

—Us fa por que l’acord signat el juny amb Professors de Secundària desmobilitzi part dels docents?
—L’anàlisi que vam fer a final de curs era que els marges de negociació eren molt limitats, molt condicionats per les pressions de Comissions Obreres i la UGT de no anar gaire més enllà de l’acord. Vam arribar a un punt en què el govern havia fet un ultimàtum, en què faltaven poques setmanes per a final de curs, poques jornades de vaga previstes. Enteníem que els marges s’havien acabat i pensàvem que era important d’acabar el curs consolidant millores, avançant més del que s’havia avançat en la negociació al març, perquè la vaga donés fruits, perquè tota la mobilització acabés amb fruits i per no acabar el curs amb les mans buides. Una mica com ha passat al País Valencià, que van fer la vaga indefinida i no van tancar res més abans del final de curs. Això al final és el que ha acabat passant, perquè vam poder arrencar aquestes 6.400 dotacions per a inclusiva, el deute dels estadis i aquest augment salarial que passava d’uns 200 euros a uns 400. Ara, nosaltres creiem, i això és compartit amb el col·lectiu, que no hem resolt tots els problemes de l’educació i que hi ha problemes molt de fons en l’educació pública.

—Què hi ha pendent?
—Tenim més d’un 30% de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, un de cada tres alumnes en risc de pobresa. En el cas de la llengua, només un alumne de cada quatre fa servir habitualment, de manera majoritària, el català a l’aula. I tenim un infrafinançament crònic, no arribem a la meitat del que hauríem d’arribar de la inversió del 6% del PIB en educació. A final de curs parlàvem d’intentar consolidar guanys, però que el curs vinent havíem de continuar perquè hi havia problemes estructurals. Aquest pensament és compartit amb el conjunt del col·lectiu, amb independència de com anés la consulta. Calen transformacions estructurals en el sistema educatiu públic i, per tant, no ens preocupa que desmobilitzi la signatura de Professors de Secundària. Cal tornar a fer una feina d’estructuració, de definició clara de demandes, de treball centre a centre. Estem convençuts que una majoria del col·lectiu es vol continuar mobilitzant i vol participar en aquesta lluita per l’educació pública. Reclamem diverses qüestions. S’ha resumit en el lema “pública, inclusiva i en català”. Quan parlem de pública, parlem de la inversió, de planificar un augment de la inversió, que podria resoldre moltes de les altres qüestions que reclamem. També parlem d’evitar tancaments de grups, de línies, de centres, mentre mantenim els concerts educatius. Parlem també de la situació de les infrastructures, que estan molt degradades, i a més a més no adequades al canvi climàtic ni a les altes temperatures. Parlem de la gratuïtat, de combatre la segregació. Inclusiva vol dir poder treballar sobre el calendari de reducció de ràtios. Hem garantit 6.400 dotacions, que és una primera passa, però ja vam presentar un decàleg de mesures d’inclusiva per a reforçar els equips psicosocials, educadors, integradors, equips psicopedagògics, les SIEI, les aules d’acollida, els serveis educatius, els EAP, totes aquestes qüestions. Entenem que s’ha de blindar molt més clarament. Sobre el català, calen recursos i assegurar la immersió lingüística. També vam aconseguir, per exemple, la reclassificació del personal d’atenció i laboral, aprovada al parlament. Ara cal aplicar-la. Volem continuar treballant en l’àmbit salarial. És cert que hem aconseguit un acord que garanteix que almenys d’aquí al 2029 no es perdi poder adquisitiu i se’n recuperi una part. Però això no és una garantia permanent. La clàusula de garantia salarial hauria de ser per a tots els treballadors públics, com passa en molts convenis de l’àmbit privat. Hi ha sectors que s’han mobilitzat i no s’ha pogut negociar per atendre a fons les seves demandes, com és el 0-3.

—Situem-nos al 8 de setembre, primer dia de curs i amb vaga. Pot ser un bon terrabastall per a les famílies. Què els diríeu?
—El pressupost d’educació va a batzegades. S’expandeix quan hi ha lluita de la comunitat educativa, especialment dels treballadors de l’educació. Això es va demostrar el curs passat. Gràcies al seguit de vagues i mobilitzacions s’han garantit aspectes importants en estabilització de plantilles, en augment de professionals per a atendre l’alumnat, en reducció de ràtios, en tot un seguit de qüestions que sí que tenen un component de condicions laborals. El curs passat vam demostrar que els cicles de mobilitzacions reforcen l’educació pública, augmenten els professionals per a atendre l’alumnat, milloren la qualitat educativa, redueixen les ràtios. És una lluita per condicions laborals i per l’educació pública i de qualitat i entenem que les famílies hi han d’estar vinculades. Quan defensem que els edificis estiguin adaptats al canvi climàtic i a les altes temperatures, és pel bé de l’alumnat. Quan defensem que hi hagi instal·lacions dignes és perquè l’educació pública sigui de qualitat i que no es tanquin escoles públiques. La nostra lluita traspassa les pures condicions laborals i beneficia les famílies. Dialoguem amb famílies, amb l’AFFAC, hi ha molts elements que són coincidents. I també som conscients que la proposta que fem per a aquest curs traspassa l’àmbit de negociació estrictament laboral o l’àmbit estrictament de negociació col·lectiva.

—Aquest curs hi haurà nova secretària general d’educació, Marta Clari. Penseu que hi haurà canvis?
—No. La negociació fins ara ha pivotat sobretot amb la consellera, el secretari de Millora, Ignasi Jiménez, i el director general de Professorat, Josep Maria García Balda, ara substituït per Montserrat Domingo. El canvi de la secretària general no crec que tingui gaire efecte.

—El curs comença amb l’escàndol de l’informe PISA. Dieu que va ser un escàndol estructural i aneu més enllà: reclameu de trencar la relació amb l’OCDE. Per què?
—És especialment vergonyós o patètic. Aquest govern fa una aposta per vincular-se a l’OCDE i perquè els seus tècnics tutelin l’educació catalana i ens diguin quines mesures hem d’aplicar, com hem de treballar per millorar resultats. I després la prova estrella de l’OCDE, que és PISA, no són capaços d’aplicar-la i ho amaguen. És especialment greu que s’apartés aquell alumnat més vulnerable, aquell alumnat que té més necessitats educatives. El que fan és treure del focus l’alumnat que hauria d’estar al centre, l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu. L’OCDE és un organisme internacional que no vetlla per l’educació pública. La seva finalitat no és una educació pública de qualitat, no és combatre les desigualtats socials, no és fomentar una educació crítica. És un organisme econòmic que vetlla pel desenvolupament econòmic dins uns determinats paràmetres molt vinculats al desenvolupament dels interessos del mercat, empresarials. Aquí tenim molts professionals qualificats, representants dels treballadors, que saben perfectament quins són els problemes de l’educació. Per tant, en comptes d’escoltar un organisme internacional més val escoltar els treballadors i els experts d’aquí, la gent que està dia a dia a les aules, els companys de tots els nivells. La diagnosi i les receptes sobre com millorar l’educació les tenim molt clares, no cal que vingui l’OCDE a dir-nos-les. I si, a sobre, fem un conveni amb l’OCDE i ens gastem milions d’euros i després la seva escala de mesura no s’aplica bé…, és directament un vodevil.

—Hi haurà manifestacions també al País Valencià i a les Illes. Penseu fer cap actuació conjunta?
—A USTEC estem en contacte permanent amb l’STEPV, el sindicat majoritari del País Valencià, i amb l’STEI, a les Illes Balears, també majoritari. Totes tres organitzacions vam fer una trobada a Barcelona per Sant Jordi i vam compartir la situació de cadascun dels territoris dels Països Catalans, els elements compartits de lluita, estratègies que havien funcionat aquí o allà. Era compartir coneixement, compartir dificultats, compartir necessitats i, per tant, d’alguna manera, comprometre’ns a una coordinació. La situació de cadascun dels territoris és diferent pel govern que tenen i pel punt de la lluita en què es troben. En el cas de les Balears, encara no havien iniciat un cicle més intens de mobilitzacions. Quan ens vam reunir vam pensar conjuntament com podien activar-lo. Crec que aquest curs ho faran. En el cas del País Valencià, vénen d’una vaga indefinida molt potent, però també amb un desgast molt important. Tenen l’horitzó de les autonòmiques que coincideixen amb les municipals a la primavera, i això també condiciona una mica el calendari. Costa, a vegades, per la situació de la lluita, de la negociació o del punt en què està cada territori, sincronitzar la lluita. Però contínuament estem en contacte, ens ajudem i, si hi ha possibilitat, mirem de fer coses coordinades.

—Voleu afegir res?
—A banda d’anar cap a uns acords amplis, serà important fer complir aquelles coses que ja han negociat fins ara. El govern ha començat el curs dient que ha complert un 95% d’allò que s’ha negociat fins ara. Evidentment, mirant la lletra petita, veus que és d’allò que ells consideren que s’havia d’aplicar a principi de curs. Però hi ha qüestions molt importants que no sabem en quin punt estan o que s’hi hauria de poder avançar. En el cas de la reclassificació del personal laboral, a la consellera li vam dir que si ho havia aprovat el parlament cal aplicar-ho. També hi ha el retorn del deute als estadis: s’hi comença a treballar, però ja s’hauria d’activar i tothom hauria de tenir l’oportunitat de saber quin deute se li reconeix i poder al·legar si no es correspon amb la realitat i que el retorn comenci aquest mateix trimestre. També els augments salarials que s’han d’aplicar de seguida. Les dotacions d’inclusiva: s’ha de radiografiar què arriba i què no arriba als centres. Aquest curs hi haurà feina de fiscalitzar aquestes coses, com ara el concurs de trasllats: hi ha un compromís que cada any hi hagi concurs de trasllats i en dos anys el 85% de la plantilla sigui a la destinació definitiva. Interpel·lem el conjunt d’agents de la comunitat educativa. Necessitarem acords que veritablement siguin de país per blindar l’educació pública.