L’economista Rafael Beneyto és un dels homes que coneix més bé el finançament valencià. És membre de la comissió d’experts a la qual les Corts Valencianes va encarregar un informe sobre el nou model de finançament. Va anar-hi a proposta de Compromís. L’any 2012 va escriure l’estudi ‘El finançament dels valencians, una insuficiència històrica‘ per a la Fundació Nexes. Demà Beneyto participa en la taula rodona ‘El model d’estat pensat des de València‘, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. Ha estat organitzada per Compromís i l’Institut Ignasi Vilallonga, entitat que agrupa acadèmics, empresaris i institucions del País Valencià, Andorra, Catalunya i les Illes per fomentar-ne la cooperació. El paper que hi farà Beneyto serà el que acompleix des de fa anys: mirar de sensibilitzar i informar la població de l’infrafinançament dels valencians. El País Valencià és un cas únic: és pobres i, a sobre, paga més. Per això té dèficit fiscal (paga en imposts més que no rep) tot i tenir un PIB per càpita inferior a la mitjana.

—El País Valencià és un cas únic. Paga com un ric, tot i ser pobre.
—Les úniques dades oficials sobre balances fiscals són del 2005, publicades el 2008. Indiquen que el dèficit fiscal valencià oscil·la entre 2.000 i 5.000 milions d’euros per any. Malgrat ser una comunitat autònoma pobra! Que el dèficit fiscal el tinguen les zones riques (i s’hauria de discutir en quina mesura seria just) podria ser. Però al País Valencià hi ha dèficit fiscal malgrat tenir una renda per càpita inferior a la mitjana. Ara el ministeri ha mirat de substituir el mètode de les balances fiscals per això que en diuen ‘comptes públics territorialitzats’. I, malgrat això, per al 2014, els surt que el País Valencià manté un dèficit fiscal de 2.000 milions d’euros.

—També parleu de la manca de lleialtat institucional.
—Sí. En posaré un exemple. L’administració apuja l’IVA. I a l’hora de transferir-lo, la llei diu que l’increment de recaptació no es transfereix. És a dir, l’autonomia participa en el 58% de l’IVA, però no veu la millora d’ingressos. O la llei de la dependència. En teoria, el 50% la pagava l’estat i el 50% les autonomies. A la pràctica, l’estat paga el 20%, les comunitats el 60% i els dependents mateix el 20%. L’estat no ha complert la llei de la dependència. Tot això fa que siga necessari afrontar una segona transició. Una transició cap a una autonomia financera més gran, o una possible descentralització dels ingressos. Si les comunitats són responsables de les despeses en sanitat, ensenyament i protecció social, que també siguen capaços de recaptar més impostos. Serviria per a millorar l’eficiència.

—Quins aspectes són urgents a modificar del model actual?
—D’entrada, regularitzar el deute. Hi ha una part del deute valencià que naix per culpa de l’infrafinançament. Del 2012 al 2103 calculem un deute generat de 13.000 milions a 15.000 milions. Que el deute siga reconegut per l’estat i, si més no, condonat. Segon: que es respecte l’estatut valencià. Que les inversions de l’estat siguen proporcionals a la població. Representem al voltant del 12% de la població de l’estat. Hauríem d’arribar a rebre el 12% de les inversions. Perquè actualment, amb dades del 2013, estem al 6,8%. I en tercer lloc: hem de tenir un nou model de finançament per a superar la insuficiència històrica.

La darrera enquesta del CIS indica que l'infrafinançament era percebut com un problema pel 40% dels valencians

—Quins efectes té, l’actual?
—Doncs, per exemple, no hi ha polítiques actives d’ocupació. Joves i desocupats de llarga durada no es poden aprofitar de polítiques actives per part de la Generalitat Valenciana. Els investigadors no tenen gairebé cap ajut. Quan hi ha infrafinançament, i decideixes blindar Sanitat i Ensenyament, doncs tota la resta ho paguen. Queden desateses del tot. Del tot.

—Quin model s’hauria de reivindicar?
—El que possibilitara un reequilibri vertical. I m’explique. Avui l’administració central es queda el 65% dels impostos, en termes de PIB, mentre les despeses solen representar el 52% en termes de PIB. És a dir, té més capacitat de recaptar que no pas competències per a fer la despesa. A les comunitats passa el contrari. Les comunitats gestionen el 24% dels impostos, en termes de PIB, però la despesa de les seues competències arriba al 36%. Hi ha un superàvit a l’administració central, i un dèficit a les administracions autonòmiques. Hem de tendir a l’equilibri. Que les administracions retinguen en impostos o transferències el mateix percentatge que les despeses.

—El nou finançament és un clam compartit per la societat valenciana?
—Anem millor. Hi ha moviment a partir que s’enceta la reforma del 2009. Nosaltres fem l’informe pel 2010, i el 2012 fem un estudi per a l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE). El 2014 hem tornat a fer un informe per a les Corts. Si més no en l’àmbit acadèmic, se’n parla. I molts d’aquests estudis són patrocinats per l’AVE. Per tant, ja hi ha empresaris que s’hi sumen, i també sindicats. Però en l’àmbit popular la darrera enquesta del CIS mostra que l’infrafinançament era percebut com un problema pel 40%. No és majoritari.

—Hi ha hagut canvis amb el nou govern?
—Hi ha hagut acord unànime el 5 d’octubre entre tots els partits. I han reivindicat el mateix que he explicat ací: millorar les inversions, superar l’infrafinançament i regularitzar el deute. A més el Nou d’Octubre s’hi van afegir sindicats, patronals, estudiants.

—El PP i el PSOE també s’hi han afegit?
—Aquests dos grans partits estan molt condicionats pel govern central. Depèn. Veurem si la reivindicació que ara té el PSOE es manté si Sánchez guanya. I veurem si es manté la del PP, si guanya Rajoy. Al final serà el resultat d’una negociació política.

Si després del 20-D el nou govern no dóna una resposta ràpida a l'asfíxia financera d'aquest país pot ser que les classes populars miren més en qui confien la defensa dels interessos valencians

—Quines aliances té València per a millorar el seu finançament?
—Per criteris tècnics, surten aliances diferents. Per exemple: comunitats que reben menys finançament que la mitjana? País Valencià, les Illes, Catalunya, Andalusia, Múrcia i Madrid. Quines tenen capacitat d’impostos, però no reben la transferència? País Valencià, les Illes, Catalunya i Madrid. Quines tenen un PIB i un finançament per sota de la mitjana? País Valencià, Andalusia i Múrcia. La combinació d’aliats és múltiple. Però el grup País Valencià, Illes, Catalunya, Madrid i Andalusia es repeteix en quasi totes.

—El fracàs, o no fracàs, d’un finançament millor, tindrà conseqüències polítiques al País Valencià?
—Si després del 20-D el nou govern no dóna una resposta ràpida a l’asfíxia financera que té aquest país, no crec que done peu a parlar d’un ambient independentista, però sí que pot ser que les classes populars miren més en qui confien la defensa dels interessos valencians.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb