Albano-Dante Fachin: ‘A mi no em molesta definir-me com a independentista’

  • Entrevista al candidat de Front Republicà a les eleccions espanyoles del 28-A

VilaWeb
Albano Dante-Fachín, en una imatge d'arxiu (Foto: Albert Salamé)
Andreu Barnils Albert Salamé
17.04.2019 - 21:50
Actualització: 18.04.2019 - 09:52

Albano-Dante Fachin (1976) és el candidat de Front Republicà a les eleccions espanyoles del 28 d’abril. Després del seu pas per Catalunya Sí que Es Pot i el món dels comuns, ara Fachin es presenta per un partit netament independentista. En aquesta entrevista electoral, l’ex-diputat del parlament parla de la seva evolució, dels seus projectes a la capital espanyola i de les seves propostes electorals. Fachin va respondre a VilaWeb abans-d’ahir a Barcelona.

Es pot dirigir l’independentisme des de la presó?
—Crec que el debat estratègic s’ha de fer fora. I és un respecte a la tasca que fan els presos, que fora també tinguem debats seriosos. Dit això, jo llegeixo amb molta atenció tot allò que escriu Jordi Cuixart. M’interessa la seva visió. Molt.

Es pot investir un president espanyol sense pactar un referèndum?
—Per Front Republicà, no. Per nosaltres, el referèndum es va fer el Primer d’Octubre. Ara, si el PSOE posa data i hora, ho publica al BOE i ho expliquen a Brussel·les, aleshores sí. Parlem-ne. Però si l’investim sense ni tan sols això, aniríem no únicament abans del Primer d’Octubre. Aniríem abans del 15-M. Seria assumir que no es pot.

Quines diferències hi ha entre PP i PSOE?
—Al final, en les qüestions estructurals, no n’hi ha. I no parlo només de Catalunya, que també. El 15-M ja deia que PP i PSOE eren la mateixa cosa. Per això em sobta tant la defensa aferrissada que fa el Podem del PSOE.

L’independentisme ha de promoure una república espanyola?
—És una mica com els desnonaments. Oi que no deixarem d’aturar un desnonament aquí perquè a Madrid no es pugui? L’aturarem igual, si podem fer-ho, oi? Jo, com a internacionalista, espero que qualsevol cosa que puguem fer aquí tingui un impacte positiu a Espanya, i al món. Fer les coses des de baix també té a veure amb dir: organitzem-nos i fem-ho, ara i aquí.

Quina part del programa dels vostres rivals independentistes que es presenten a Madrid us agrada?
—D’Esquerra m’agrada la seva idea d’eixamplar la base. Però considero que la seva estratègia no funciona. ERC, per eixamplar la base, vol frenar. I és al revés. És el Primer d’Octubre, que eixampla la base. De Junts per Catalunya m’agrada el seu procés de depuració. Pascal, Campuzano. Però em pregunto si s’ha completat.

Quina part del programa dels vostres rivals unionistes us agrada?
—M’agrada la proposta dels comuns de no perdre de vista les qüestions socials. Però crec que moltes de les propostes són brindis al sol.

Quina part del vostre programa és la més important?
—La desobediència civil. Reflexionar-hi. Com ho fem perquè no sigui retòrica? Amb tot el respecte, però quan Quim Torra surt i diu ‘no acceptarem la sentència del judici’… Miri, això s’ha de preparar. I no és fàcil. Si no, és només retòrica. Una cosa que em va fascinar dels CDR era que feien taules informatives per a desfer-se de les empreses de l’Ibex-35. Per què el govern de la Generalitat no ha fet una campanya semblant? Reivindicar la idea que si hem emprès un camí el Primer d’Octubre, ara no podem retrocedir.

Què opineu de la feina de l’exili? Quin valor doneu a la sentència alemanya?
—Fan una feina. I tant. Com els qui són a la presó. Tots dos. I la sentència alemanya va ser una cleca descomunal. Demostra que vivim en un lloc molt insegur, i perillós.

Què us sembla l’actitud del jutge Manuel Marchena?
—No ens enganyem: és la claveguera de l’estat.

Albano-Dante Fachin és independentista?
—A mi no em molesta definir-me com a independentista. Però també crec que és necessària una reflexió més àmplia, que arribi a més gent que ara; després de l’1-O, està en procés. I jo dic: Hem de fer fora el Borbó? Sí. Crec en la república? Sí. I també crec, com a persona d’esquerres, que la república s’ha de fer des de baix i, per tant, ha de ser una república catalana. I que ha de ser 100% sobirana. I que, per sobre, no hi ha d’haver ni la constitució, ni el rei, ni el Tribunal Constitucional. I us dic més: ni la Unió Europea. Això em fa independentista? Doncs, bé. A mi m’agrada explicar què vull, més que l’etiqueta. Si després d’explicar-me algú em diu independentista, a mi no em fa res.

Què us canvia el Primer d’Octubre?
—Potser abans, jo pensava que això eren coses d’Artur Mas. Però quan veig que el Primer d’Octubre, al meu poble, hi havia tot Breda, veig que no és només Artur Mas. Jo no puc dir que sóc d’esquerres però que per a això, no. Mireu, allò que va fer aquella gent és una pràctica d’esquerres. I la meitat ni tan sols ho era. Però em mereixen molt més respecte que molts altres. I quina dignitat. No es pot arreglar res sense fer coses com aquesta.

Per què ara hem de votar a les eleccions espanyoles? No havíem quedat que no calia?
—Si el 28-A hi ha una gran davallada del vot independentista, diran que els independentistes s’han rendit. I aquest discurs pot tenir un impacte negatiu. Presentem el Front Republicà quan veiem que molta gent estava disposada a no votar. Volíem donar una opció. En segon lloc, un gran resultat ajudarà a enviar un missatge al govern català. Era molt còmode per a ells dos, ERC i Junts, estar sols. Ara no podran.

Blocar a Madrid, què vol dir?
—Fer-los repetir unes eleccions? Potser serà això. La Unió Europea necessita estabilitat, i veurà que a Espanya no són capaços ni de formar govern. I després hi haurà la sentència. Pregunto: s’arribarà a la sentència amb un govern format o amb un govern inestable? I què ens interessa?

Pot ser que hàgiu pujat al carro més frustrat amb Pablo Iglesias que no pas seduït pels independentistes?
—A mi Pablo Iglesias m’és igual. És Podem, que al començament em semblava una síntesi molt bona. I no era l’únic. Recordo Quim Arrufat demanant el vot per Podem. Qualsevol persona que volgués que canviessin les coses havia de saludar aquell primer Podem, que era necessari. I és terrible que no existeixi més. I em dol. Perquè entre aquells cinc milions de vots, i setanta diputats, hi ha el meu vot. I l’han fet servir per ser crossa del PSOE. Si algú es vol enganyar, que ho faci, però veurem quants en queden, dels setanta.

Consells de Marta Sibina, la vostra parella, que ha passat quatre anys a Madrid com a diputada al congrés espanyol?
—Un. Ella hi anava per fer saltar el taulell. Però el segon dia Podem ja feia la competència per veure qui registrava més proposicions no de llei. Les places no deien això. Les places deien que es capgirés tot. El seu consell és que no entrem en aquesta roda.

Candidat d’un partit independentista i nascut a l’Argentina? Us insultaran molt.
—Ja ho fan ara. És curiós. L’altre dia, un em va dir: ‘Per trencar Espanya, vés-te’n al teu país.’ I li vaig dir: ‘El meu país existeix perquè els meus avantpassats van trencar amb Espanya.’

On dormireu, a Madrid?
—A una pensió, 45 euros la nit.

Curiós que la part de la CUP que ha fitxat un comú hagi estat Poble Lliure i no Endavant.
—Ha! També és paradoxal que el comú Nuet sigui a ERC. A Som vam dir que havíem de ser capaços d’establir estratègies conjuntes. I, pel que sigui, el procés de Poble Lliure ha estat semblant. No em vull ficar en el procés intern de la CUP.

La via ha de ser unilateral, com fins ara? Per què?
—Si volem dir-ne unilateral… Però per mi és més precís dir que hem de plantar cara i desobeir. Això sí. En voleu dir unilateral? Doncs digueu-ho. Però la clau és plantar cara i desobeir.

Quines lectures us han influït darrerament?
—Quedarà malament, però ara rellegeixo Essential Writtings de Martin Luther King. En anglès. I Massa i poder, de Canetti.

Voldríeu afegir res?
—Que votin Front Republicà. I vull parlar del vot útil. Avui en parlàvem. Mireu els comuns. Les anteriors eleccions van guanyar, sí. Al poble més gran i al poble més petit. I què? De què ha servit? Caure que el vot útil és quedar primer és empassar-se la seva lògica. Escolteu: què és més útil, tres diputats d’ERC que votin Pedro Sánchez sense referèndum o un de Front Republicà que es mantingui? A Girona hi va haver 260.000 vots independentistes, el passat 21-D. Ara la diputada de Front Republicà en necessita 40.000. Organitzem-nos, home. Tant vot útil, tant vot útil.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any