Carme Llasat: ‘Tenim una falsa sensació de seguretat ‘

  • Carme Llasat explica quins efectes meteròlogics pot causar el canvi climàtic

VilaWeb
Txell Partal
31.10.2018 - 21:50
Actualització: 01.11.2018 - 02:35

La professora del Departament de Física Aplicada a la Universitat de Barcelona, Carme Llasat, forma part del comitè executiu del Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya. Per això, ara que les pluges de l’últim mes, de conseqüències terribles a Mallorca, han posat el debat del canvi climàtic i els fenòmens meteorològics damunt la taula, hi hem volgut parlar. Carme Llasat ens explica què diuen els estudis sobre la manera com el canvi climàtic ens afectarà directament i reclama que cal que la població prengui consciència de quins riscs corren i de la manera com han d’actuar quan plou sobtadament o hi ha inundacions. Sobretot qui viu en zones inundables.

Ens hem d’acostumar a la pluja tan forta i sobtada com la d’aquestes últimes setmanes?
—D’aquesta mena de pluja, sobtada i intensament molt localitzada, com la de Mallorca, o bé més extensa, com la de Castelló, sempre n’hem tingut amb relativa freqüència. És a dir, forma part del clima mediterrani, sobretot a la costa. Passa que darrerament no sovintejaven tant. El segle passat era molt més habitual, i encara més el XIX. Ara no hi estàvem acostumats, ja no passava tan sovint. Ara és clar, els escenaris de canvi climàtic apunten que esdeveniments com aquests seran cada vegada més freqüents. Per tant, en comptes d’acostumar-nos-hi, hem de preveure que es poden donar cada cop més freqüentment. I per tant, prendre mesures.

Quina mena de mesures?
—D’una banda, preventives. Sobretot les que fan referència els usos del sòl, la construcció i ocupació de zones inundables. També cal pensar què fem al voltant de les lleres. En totes aquestes accions, l’administració hi té molt a dir, sobretot els ens locals, que decideixen si es pot construir o no en una zona, malgrat que sigui inundables. Però també és molt important la població. Convé conscienciar la gent i ensenyar-li prevenció. No solament han de tenir el dret d’exigir que es vetlli per la seva seguretat, sinó la responsabilitat sigui el cas. També cal conscienciar del risc de viure en una zona inundable. S’ha d’explicar què s’ha de fer si plou molt i hi ha inundacions. La majoria de morts són per imprudències. No en el cas de Sant Llorenç, però aquests pocs anys de segle XXI, la gran majoria dels qui han mort van perdre la vida volent travessar torrents o carrers en què l’aigua es movia molt ràpidament. Cal ser conscient que, encara que només arribi als genolls, ens pot arrossegar. La població ha de tenir coneixement dels riscs a què són sotmesos i què ha de fer en aquest cas.

El fet que els últims anys no hi hagin hagut tants casos ha fet que la gent no tingui tanta por d’aquesta mena de pluja…
—Més que tenir por, hem d’entendre que hem de ser més respectuosos envers el medi ambient i els fenòmens naturals. Tenim una falsa sensació de seguretat. Són molts els qui pensen: ‘Mira, han fet obres, això ja ens protegirà’. Aquesta falsa sensació que generen les infrastructures, el desviament de rieres o la predicció meteorològica fa que ens pensem que ha de ser perfecte. Sempre hi ha incerteses, perquè costa molt de reproduir situacions com aquesta i encara més de predir-ne. Hom ha de tenir sempre present que aquest risc zero no existeix. I, per tant, hi hem de conviure i conèixer les regles del joc.

Ara que parlàveu de prevenció, a Mallorca van tenir aquest problema…
—A Sant Llorenç es preveia pluja forta, però hi ha tot un altre tema que encara hem de millorar molt: quan i com es col·loquen les alertes i avisos. Cal millorar la cadena d’aquesta informació, d’ençà que el meteoròleg observa que pot passar alguna cosa a través dels models fins que es posen en funcionament els mitjans de protecció civil, els bombers i la informació arriba a la població.

Però es podia haver previst?
—En el cas de Sant Llorenç, el sistema de precipitacions i tempestes va arribar i s’hi va aturar, s’hi va regenerar i s’hi va alimentar. Va ser molt local. Avui hem progressat molt quant als models, però encara és molt difícil de saber que aquest sistema restarà atrapat en un punt concret durant tres hores. No som capaços de saber-ho perquè és un aspecte molt local. Per això hem de ser conscients que hi ha incerteses. Quan diem que hi haurà pluja forta al Maresme no podem saber si serà a la conca d’Argentona o de Mataró. Cada vegada ens hi acostem més, però no podem saber-ho amb exactitud. I és que no coneixem les raons per les quals aquesta pluja s’estanca en un lloc determinat. Encara és objecte de recerca científica.

Dèieu que encara s’ha de millorar aquesta cadena d’informació… De quina manera s’ha d’avisar la població?
—Hi ha alguns llocs que ho fan per telefonia mòbil. Tenim les eines adients, com la internet i la web, encara que la ràdio i la televisió continuen essent molt importants. Ho vam veure a Alcanar o Castelló, on van aturar els programes per donar avisos de protecció civil. La cosa fonamental és que la ciutadania ha d’entendre que, si li diuen que no agafi el cotxe, n’ha de fer cas.

Al País Valencià, amb l’última gran pluja, va passar ben altrament. Es va prendre molta protecció i es van llançar molts avisos a la població. Segurament perquè acabava de passar el desastre de Sant Llorenç.
—Exacte, havia passat el desastre de Mallorca i van decidir que podia tornar a passar. Van posar en alerta una regió segurament més grossa que no calia, però davant la incertesa, van optar per una mesura preventiva. Va anar bé. Hi ha municipis on va ploure relativament poc i, en canvi, les escoles eren tancades. Però, davant el dubte, van prendre aquesta mesura preventiva. Més endavant segurament haurem de considerar si ha de tancar tota la comunitat educativa o només una part. Això encara s’ha de millorar atenent les prediccions meteorològiques.

Parlant de fenòmens excepcionals, fa poques setmanes ens va visitar l’huracà Leslie. Aquests fenòmens poden tornar? Són conseqüència del canvi climàtic?
—No hi ha estudis que ens diguin que hi haurà més vents huracanats. El Leslie, quan va arribar aquí, ja era una tempesta tropical i, aquesta fenòmens, ja els coneixem d’abans. Fa anys el Delta va arribar a Mallorca, per exemple. Per tant, és excepcional.

A banda la pluja, quins altres efectes meteorològics ens portarà el canvi climàtic?
—Vinculat a això, mentre que és previst que hi hagi més pluja torrencial, també és previst que hi hagi més dies consecutius sense pluja. Si s’allarguen, poden donar situacions de sequera. És més, això ja passa ara. Per tant, una de les conseqüències més importants a casa nostra són els problemes amb els recursos hídrics, perquè no és possible d’aprofitar una gran part d’aquesta pluja torrencial i tampoc no s’ha recollit als embassaments, perquè sol caure a la costa. La major part va a parar al mar directament.

Quins altres fenòmens? 
—També es parla de l’augment del nivell del mar, cosa que significa que, quan hi hagi tempestes marítimes, les inundacions a la costa seran superiors, per les onades. A més, es preveu el canvi de direcció dels temporals de mar. Això afectarà sobretot els ports i les platges, dissenyades pensant en una direcció predominant.

Cap més?
—Sí, els incendis. Augmenta el perill que n’hi hagi més. Però en aquest cas, a Catalunya han disminuït lleugerament, perquè n’hem millorat la prevenció i extinció. Però el canvi climàtic apunta que, si no fem cap millora, creixeran i molt.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any