El govern fa equilibris per no posar en risc els funcionaris

La declaració d’inici del procés d’independència del 9 de novembre passat assenyalava els compromisos de la majoria independentista al parlament per a aquests divuit mesos, establerts per complir el mandat democràtic del 27-S. La declaració va ser fruit d’una negociació intensa entre Junts pel Sí i la CUP que no es podia pas dissociar de la pugna per la investidura d’Artur Mas. La declaració anava més enllà d’allò que s’havia proposat Junts pel Sí (una declaració purament nominal) i va concretar alguns dels aspectes més compromesos del salt legal cap a l’estat independent. Convergència comptava que la declaració serviria de prova del compromís independentista de Mas i facilitaria l’acord per a la investidura. Algunes veus a CDC van alertar dels riscs de la declaració acordada, que s’acabaria aprovant el mateix dia de l’obertura de la sessió d’investidura fallida de Mas.

Amb tot, Mas no va aconseguir el suport de la CUP i dos mesos després va haver de cedir el pas a un nou candidat, Carles Puigdemont, en canvi del compromís dels deu diputats de l’esquerra independentista amb l’estabilitat parlamentària del govern. La declaració del parlament ja era un fet –72 vots a favor, 63 en contra i cap abstenció– i no es podia pas tornar enrere. Però els riscs d’haver ensenyat les cartes del procés d’aquella manera aviat es van fer evidents. S’havia proclamat l’obertura d’un procés constituent; s’anunciava la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d’hisenda pública; es considerava deslegitimat i sense competència a Catalunya el Tribunal Constitucional espanyol; i, entre més coses, s’instava el futur govern a complir exclusivament les normes o mandats emanats del parlament.

El TC va declarar inconstitucional la declaració i la va suspendre el 2 de desembre. I, per tant, tots els aspectes compresos en la declaració quedaven afectats per aquesta suspensió. El govern espanyol havia promogut la reforma de la llei que regula les competències del TC el setembre del 2015 i havia dotat el tribunal de capacitat sancionadora per a perseguir els incidents d’execució de les sentències que dictés. L’alt tribunal espanyol podia multar o inhabilitar els càrrecs electes i els funcionaris que incomplissin les seves decisions. D’aquesta manera, una vegada suspesa la declaració del 9-N del parlament, qualsevol desenvolupament d’allò que anunciava quedava sota l’amenaça de la sanció automàtica. Si bé la declaració assenyalava que aquest tribunal no tenia competència a Catalunya, l’absència d’una nova legalitat catalana deixava un marge estret al govern i parlament a l’hora d’actuar.

En la mesura que les conseqüències de fer cas omís de la sentència del TC recaiguessin sobre els dirigents polítics, els passos que calia fer no havien d’aturar-se. Tanmateix, moltes de les qüestions –pràcticament totes– que cal desenvolupar aquests mesos des del govern o el parlament exigeixen la intervenció de funcionaris. Per exemple, la publicació al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) de qualsevol llei, norma, resolució, acord o notificació relacionada amb el procés d’independència pot ser perseguida pel TC, que pot identificar els funcionaris implicats i sancionar-los. En els casos més extrems, la sanció podria consistir en la suspensió de sou i feina. Pot passar això mateix si el procés constituent participatiu és impulsat des de les estructures del govern.

La decisió de l’estat espanyol de judicialitzar i de perseguir qualsevol petit moviment de construcció de l’estat independent, juntament amb una declaració que va mostrar obertament les intencions en una resolució parlamentària, han portat el govern i els partits independentistes a anar amb peus de plom a l’hora de fer cada passa, per no posar en risc els funcionaris de la Generalitat. Amb tot, tard o d’hora caldrà fer avenços concrets en la construcció de les estructures d’estat i en l’aplicació de les lleis anunciades en la declaració del 9-N. La decisió més important que haurà de prendre el govern és en quin moment farà aquest pas.

Segons fonts del govern consultades per VilaWeb, la principal dificultat és la resistència d’alguns funcionaris a executar les instruccions que puguin arribar en aquesta direcció. Una situació que ja es va viure les setmanes prèvies a la consulta del 9-N del 2014, quan hi va haver grups de funcionaris que van fer saber als responsables polítics que, arran de les suspensions ordenades pel TC, no participarien en res que els pogués implicar una sanció o la pèrdua de la feina. Això va portar el govern a demanar voluntaris que assumissin les tasques organitzatives de la consulta. Les amenaces de l’estat espanyol en aquest sentit no han deixat de circular en els cercles dels funcionaris. El govern trobarà la manera d’avançar sense posar en risc els funcionaris? Ara per ara, aquesta és la baula més feble de la feina que han de fer les institucions abans de declarar la independència.