La notícia arriba quan fa pocs dies que dirigents socialistes i de més partits —però sobretot socialistes— de diversos països van demanar al Consell d’Europa d’estudiar el cas català i quan fa setmanes que el parlament de Dinamarca féu un pronunciament històric. La pressió diplomàtica espanyola ja no pot contenir l’impacte internacional de la revolució dels somriures catalana. Això ha estat el fruit treballat de cinc anys de feina constant i molt ben feta, al carrer i a les institucions. I ara arriba l’hora de capitalitzar-la. Una victòria contundent el 27 de setembre obrirà la porta, ho podem dir ja, a la internacionalització definitiva del procés d’independència i al procés constituent de la república.

Tanmateix, per a arribar-hi és imprescindible que la votació siga un referèndum i que siga interpretada així. I la creació de la llista civil ho assegura, això, perquè remarca l’excepcionalitat del moment. CDC i ERC ja hi havien donat suport i ahir ho va fer la CUP. Anem molt bé, doncs, i només cal advertir d’una cosa: que cal guanyar, que cal guanyar bé i que això és feina de tothom.

Ahir Quim Arrufat, de la CUP, va proposar que immediatament després del 27-S hi hagués eleccions constituents amb llistes de partit. Llistes separades. I va ser molt contundent a refusar tota possibilitat de formar part de cap govern d’unitat. Aquesta posició em preocupa per dues raons: perquè pot desanimar els votants del 27-S i perquè hem de ser conscients que, passe què passe, els mesos posteriors seran molt durs i també requeriran la màxima unitat política.

Però val més que anem pas a pas. Ja en parlarem, de què fem després del 27-S, quan siga possible de parlar-ne. Ara com ara, cal remarcar que ahir es van unir dues notícies magnífiques: que hi ha acord global en favor de la llista civil i que a fora entenen perfectament que aquesta és la via que portarà a un mandat democràtic. Celebrem-ho, comencem a preparar-nos i deixem que les coses seguesquen el seu curs. Pas a pas cap a la victòria —i això darrer ho dic perquè Sánchez-Camacho em va semblar que ahir feia servir el famós ‘pas a pas cap a la derrota’ parlant de la independència. I no em prenga per impertinent, senyora, però si de cas em sembla que la derrota serà la seua…

L’opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t’apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)

Pere Guarch

Em formulo unes quantes preguntes:

Quina utilitat tindria, a part del recompte de partidaris de la independència en unes eleccions que són parlamentàries i no pas un referèndum, una convocatòria electoral amb data prèvia de caducitat tan curta? És tan excepcional el moment com ens pensem? O bé és una fase més del procés?

Quin mandat democràtic pot emanar d’unes eleccions que no es presenten com les definitives, sinó que anirien seguides immediatament -sembla-  d’unes altres on concorrerien, aleshores sí, polítics de carrera i amb programes concrets i diferenciats, més enllà d’un punt únic?

Entenc que el procés cap a la independència el duria a terme aquest segon Parlament. No pas el primer. Cal que fem dues eleccions al Parlament en tan poc temps? I si ens estalviéssim la primera? No es pot fer un recompte de partidaris de la independència amb llistes separades?

Cal que fem una segona edició del 9N -també sense efectes pràctics, em temo- instrumentalitzant el Parlament de Catalunya?

Erika Casajoana

Excel·lents notícies d’Irlanda i la CUP. Ara ens toca fer la part que ens toca i guanyar més del 50% en escons i vots.

Tanmateix, esperem que la CUP reconsideri les seves condicions per a la llista civil, ja que fer eleccions constituents abans de declarar la independència de Catalunya no té cap ni peus. Constituirem tot el que calgui i decidirem sobre tot, però primer cal ser independents.

Blanca Serra

La llista civil  sense gent clarament activa de partit és per si no ens en havíem adonat “El referèndum” camuflat necessàriament per indignitat política de l’Estat espanyol, d’eleccions regionals. És, doncs, el plebiscit que ens cal per contar-nos majoritàriament els del SI, i per tant, no ens calen programes florits i partidaris, que han de venir immediatament després en forma d’eleccions constituents; si no és possible això, aleshores caldria una llista ERC-CDC acompanyada d’una llista CUP-Crida constituent que fes de parapet i contenció dels unionistes disfressats de “drets de decidir”… amb el permís de Madrid. Si no és possible això, aleshores tres llistes – entorn d’ERC, entorn de CDC i entorn de CUP-Crida Constituent per arreplegar totes les variants socials del SI.sota un sol paraigua.  El sr Duran diu que la primera opció és “estrambòtica”,la qual cosa  fa suposar que té grans virtuts perquè és extraordinària, imaginativa i creativa.Els del No estan a hores d’ara totalment descol·locats i esmaperduts: el sr. Rivera diu que se sent la reencarnació del sr- Adolfo Suàrez en pau descansi, la sra Camacho se sent inspirada pel sr, Fraga, que també descansa en pau; la parella fantàstica Herrera-Camats s’encomana a un regeneracionisme de les Espanyes i defenestra les seves sigles amb tal que els vulguin en alguna llista; el sr. Iceta? On és el sr.Iceta?

Amadeu Abril

Dos temes, dos comentaris: Sobre Irlanda, és molt rellevant, sí. Només espero que abandonem la posició (oficial) que ‘això és un problema polític i ja trobaran (ells) una solució política’. Això és arriscat per arrogant, encara que sigui veritat. Avui a BXL 16 dels 18 membres de l’Eurozona eren ben disposats a deixar sortir Grècia de l’euro (tots menys França i Itàlia). No passarà, però indica que arronsar les espatlles i dir ‘ja us ho trobareu’ és insuficient. Cal explicar-nos més i proposar vies. Interès i una certa bona voluntat (entusiasme, no) n’hi ha ‘allà fora’. Endavant amb la diplomàcia…

Pel que fa la CUP, entenc el que dius de la possible frustració dels electors (i ho comparteixo). I també que encara que la proposta té molts punts raonables (en Carles Boix va en una línia similar avui al seu article de l’ARA), la sensació, desgradabilíssima, és que es fa per a ‘marcar distàncies’. Per a posar el clàssic ‘earmarking’ al producte final. Eps, això no és tan sols ni principalment la CUP, ho fan tots, però ells també. I cansa enormement. Que no es pugui fer res perquè els partits necessitin marcar distàncies en tot, fins i tot quan hi ha alternatives, frustra.

Aquí he intentat resumir els riscos de la proposta, i algunes vies per a mitigar-los

Antoni Carol

La Sra. Sánchez Camacho, com sempre, insuportable. No sé si algun dia acabarem amb aquesta manera de fer política a base de parlar malament de l’altre, amb desqualificacions una rere de l’altre i sense cap objectivitat. Són discursos hipòcrites. Malauradament, no són exclusius d’aquesta senyora. Ja s’ho trobaran. Amb l’Alícia el 27-S serà més pintoresc!

Bé, Irlanda i la CUP ens van alegrar la “festa”. Al meu parer, va ser una llàstima que els de la CUP hi posessin condicions, unes condicions tan pures que sonen a idealistes. M’agraden més els plantejaments d’ERC i CDC: no posen condicions prèvies, o, en tot cas, manifesten unes preferències, però sense imposicions a priori. En tot cas, es nota que hi ha més ànims entre la gent.

David Figueres

Una grandíssima notícia que la llista civil se l’hagin fet seva CDC, ERC i la CUP. Ara caldrà una finíssima tasca diplomàtica, sobretot de l’ANC, per anar llimant aspreses i arribar a un consens. Per com s’ha anat gestionant, des dels primers anuncis de la proposta, passant pels articles de Junqueras i Fernàndez, fa goig constatar que s’estan administrant molt bé els tempos. Amb tot, cal explicar a la població, de quina manera es vertebrarà el govern, etc. Estic d’acord que ara encara és aviat. Veure Duran, ahir, titllar la proposta de ximpleria tot atiant el discurs de la por (qui governarà el país, etc.) és un gest prou eloqüent de que s’estant fent bé les coses.

Josep Usó

Cada dia que passa, hi ha una bona notícia. Ara és el Parlament Irlandés, qui demana informació de primera mà sobre el procés. Mentre, la llista única va prenent forma. I l’adversari sembla més i més perdut i desorientat. Ja només poden respondre amb exabruptes. Però no els escolta ningú tret dels seus. I al Principat, ja en són molt pocs. A la resta dels Països Catalans, cada vegada menys. I a la resta del món, ja no tenen partidaris. Anem bé. Malgrat la calor extrema, cal somriure. Avui ja baixaran les temperatures.

Joan Rubiralta

Ara ja sembla que per fi hi ha unanimitat a l’hora de fer la llista civil. Encara caldrà saber qui l’encarnarà hi això ho hauran de decidir les entitat sobiranistes, però espero que també el partits hi puguin dir la seva. Convindria que a aquesta llista s’hi afegissin els votants independentistes procedents d’UDC, els d’ICV-EUiA i els procedents de les escissions del Procés Constituent. Encara s’hi podrien afegir els procedents de la desfeta del PSC: Més, Avancem, etc. Si això acaba passant, la victòria està molt a prop.

El que fa una mena d’angúnia és aquesta mena de purisme ideològic de les CUP de no voler entrar en cap govern de dretes, quan sé positivament que ja ho han fet en alguns ajuntaments quan ha convingut. Pactes CUP-CiU n’hi ha un grapat. Si al món municipal ja ho han fet, també ho podrien fer al govern de la Generalitat. Cal que entenguin que ens trobem en una emergència nacional i cal mullar-se i un govern de concentració és el millor que podria passar per tirar endavant el procés. Quan tinguem les estructures d’estat desobeint la legalitat espanyola, amb la constitució catalana a punt i el referèndum de confirmació enllestit i guanyat, llavors ja hi haurà noves eleccions i podran tornar a defensar les seves idees socials d’extrema esquerra, però ara no poden dir que no en volen saber res de les dretes. L’esperança és que abans no deien res de la llista sense polítics i ara han canviat,i per tan, encara poden tornar a canviar.

director@vilaweb.cat