Entre el mite i les ruïnes: la Casa Reial d’Alzira, set-cents cinquanta anys després de Jaume I

Demà farà set-cents cinquanta anys de la defunció de Jaume I, el rei conqueridor, el creador del país i de l’àmbit lingüístic català. L’Ajuntament d’Alzira va declarar aquest 2026 Any Jaume I, i és per això que tota la documentació oficial que origina el consistori té un logotip commemoratiu amb un Jaume I tocant l’arpa. Fins ara s’han fet uns quants actes culturals i institucionals, i demà també el recordaran. Popularment i sentimental, Alzira el considera seu, el rei en Jaume.

Encara hi ha una certa controvèrsia sobre si el traspàs del monarca va ser a Alzira o a València. Hi ha dues tradicions medievals que passen de generació en generació i que alimenten la discussió i, potser, el mite. A Alzira, la que ha fet més fortuna és la que diu que va finir allà. També hi ha estudis historiogràfics que defensen una cosa o una altra.

Sense proves documentals

En opinió del catedràtic d’història medieval de la Universitat de València Antoni Furió, documentalment no es pot provar ni l’una cosa ni l’altra. Furió, que dedicarà al rei en Jaume la conferència inaugural de la Universitat Catalana d’Estiu, lleva importància a una discussió que considera una mica de campanar, però sí que aporta dades. Diu que fins ara es considerava una prova de la defunció a València el fet que hi ha documents signats a la ciutat de València, amb el segell reial, els dies 23, 24 o 26 de juliol.

Segons que explica, Jaume I va abdicar el 22 de juliol i va donar al seu escriba el segell reial perquè el lliuràs l’hereu. Per tant, diu, s’invalida l’afirmació que el 26 de juliol Jaume I fos a València i segellàs uns pagaments i més documents. I afegeix: “Si ja ha abdicat, no té trellat que continue signant com a rei.”

Siga com siga, si una cosa és indubtable és que Jaume I es trobava a la Casa Reial d’Alzira quan va fer el darrer acte polític com a monarca, l’abdicació en el seu fill Pere. Tenia seixanta-vuit anys, havia anat a Xàtiva per a ser a prop de les tropes que lluitaven per aplacar una revolta andalusina que feia perillar el regne. Quan va caure malalt, i sabent que es moriria, es retirà a Alzira. Allà li van administrar els sagraments, es va fer posar els hàbits blancs de l’orde del Cister i va demanar que l’enterrassen al monestir de Poblet, quan s’acabàs la guerra. El catedràtic de literatura medieval Vicent J. Escartí diu, en una entrevista que publicarà demà VilaWeb, que, com a rei, Jaume I sí que es va morir a Alzira.

I és en la Casa Reial, coneguda també com a Casa de l’Olivera, que ens fixem en aquest reportatge fotogràfic fet amb l’assessorament de l’arqueòloga municipal, Maria Clausi, perquè és un lloc important, una fita històrica per a la corona d’Aragó.

La torre i la maqueta

Les restes de l’edifici ara són unes ruïnes. Durant la legislatura passada, amb Diego Gómez a la batllia, l’Ajuntament d’Alzira en va projectar la rehabilitació i dignificació per a convertir-lo en un espai visitable, un lloc d’interpretació de la Corona d’Aragó. Els anys han passat i alguns entrebancs administratius a l’ajuntament i la falta de voluntat política de la direcció general de Patrimoni de la Generalitat han paralitzat totalment el projecte. Això ha fet, a més, que s’hagen hagut de retornar més de dos milions d’euros que s’havien obtingut dels fons europeus Next Generation mitjançant el Ministeri de Turisme espanyol, que els va vincular a la ruta Jacobea. La vigència dels fons s’ha acabat i s’han de tornar. Alfons Domínguez, el batlle d’Alzira, ho considera lamentable i en culpa la Conselleria de Cultura.

Sí que s’han pogut aprofitar uns diners que anaven destinats a la rehabilitació de la muralla àrab que, tot i que fita amb la Casa Reial, no en forma part.

Aquests vestigis es troben al bell mig de la vila d’Alzira, al carrer Major de Santa Maria. El rei va aprofitar una torre àrab i la va fer condicionar per a fer-hi el seu lloc de posada. És un edifici adossat a la muralla de la vila que ara es troba en ruïnes . S’hi han fet campanyes d’excavació arqueològica que han permès d’identificar murs i pintures gràcies als quals es pot reconstruir l’evolució històrica de l’edifici. Ara es té informació sobre les estructures i sobre els paviments. Els dos murs que es conserven ja deixaven entreveure les dimensions d’una torre que eixia per damunt de la muralla. Fins i tot, el Museu Municipal d’Alzira ha fet construir una maqueta que es va presentar fa poques setmanes. Es tracta d’una peça, feta pel modelista Enrique Ángel Sanz, que, a partir de la informació aplegada d’unes quantes fonts històriques, recrea com va ser la casa.

Actualment, es mantenen en peu dos murs de la construcció que permeten d’entreveure les dimensions de l’edificació que, en algun cas podia arribar a una alçada equivalent a tres pisos. Allò que era una torre defensiva va esdevenir la posada del rei. El palau reial, en definitiva.

Després del rei en Jaume, aquest recinte va tenir diversos usos. Va ser, per exemple, Casa dels Jurats de la Vila, fins a final del segle XVI. En algun moment es va abandonar i més tard s’hi van arribar a fer set habitatges.

Ara la Casa Reial està tancada mentre esperen els permisos per a fer-hi la intervenció prevista per l’ajuntament.

L’enuig de l’ajuntament

El batlle ha explicat que fa anys es va redactar un projecte bàsic per a poder optar als fons Next Generation. Quan van arribar els diners, els tècnics municipals d’urbanisme van fer una crida a la redacció d’un projecte d’execució de les obres. Després va haver-hi unes desavinences entre el primer arquitecte i l’ajuntament que van arribar a la direcció general de Patrimoni de la Generalitat. A partir d’ací, tot han estat obstacles. Ni tan sols la presentació d’un informe de l’Institut de Restauració del Patrimoni de la Universitat Politècnica de València, favorable a l’execució de la intervenció, va ser suficient per a desblocar la situació.

Segons Alfons Domínguez, la conselleria diu que hi ha uns dubtes sobre el projecte i que ara ja els estenen sobre el pla especial de la vila. “La solució que ens proposen és de crear una comissió mixta, però no sabem de qui: si del ministeri, de la conselleria, amb els nostres serveis… perquè valore el projecte. Veient això, nosaltres ja llancem la tovallola”, diu. A desgrat d’això, han demanat una reunió amb la consellera Carmen Ortí, però la resposta ha estat que no té temps i que un dia els citarà la secretària de Patrimoni, que coneix el cas.

Domínguez lamenta aquests entrebancs i diu que no és l’ajuntament que ha perdut els més de dos milions d’euros, sinó la ciutat d’Alzira i, en general, tot el poble valencià, pel que representa el rei en Jaume. “Alzira es mereix un lloc com aquest, que és aprovat en el pla especial de la vila, aprovat per la Conselleria de Cultura.”

El batlle, de Compromís, atribueix a raons polítiques el fet d’aquesta paràlisi i compara la col·laboració tant de la Generalitat com de la Diputació de València amb municipis veïns, que tenen batlles del PP, com ara Carcaixent o Algemesí.

Com es pot veure a les fotografies que acompanyen aquest reportatge, l’estructura de la Casa Reial, els murs, les zones excavades, el paviment del segle XII, estan destapats i a lloure.