Ens acostumem a tot?

  • «Quan algú uniformat interpreta la norma a la seva manera sol passar que s'instal·la en un excés de zel»

Enric Badosa i Malagelada
22.05.2020 - 21:50
Actualització: 23.05.2020 - 16:59
VilaWeb

Aquests dies són molt durs per a tothom. Hem passat un confinament estricte i demolidor. I ara som en el desconfinament, ple de normes i de lletra petita que canvien cada dos per tres. Sovint, som nosaltres mateixos els qui hem d’interpretar aquestes normes, però també ens les interpreten els altres, i això és molt pitjor: des dels veïns, animats per l’autocensura o l’enveja, fins als representants de l’administració que s’atreveixen, de manera sibil·lina, a promocionar la delació. Això em transporta a altres temps molt foscos, de tristíssim record, que pensava que no reviuria mai més.

Quan algú uniformat interpreta la norma a la seva manera sol passar que s’instal·la en un excés de zel, per arribar, si et descuides, a un absolut abús de poder.

A tall d’exemple, us explicaré què m’ha passat a la riera d’Arenys de Mar. Com cada dia d’ençà que és permès, surto al matí acompanyant els meus pares a passejar. Ell té 90 anys i ella 87. El pare va amb caminador i la mare s’ajuda amb un bastó. Com que els bancs de la riera arenyenca estan precintats, porto una cadira plegable per a ella, per a quan estan cansats, perquè mon pare s’asseu al caminador mateix. Aprofitem la pausa per fer un cafè amb llet que comprem en un forn. És l’únic plaer que es regalaven en les passejades d’abans dels quaranta-cinc dies de confinament estricte.

Bé, doncs, avui, la policia local d’Arenys de Mar ens ha dit que no podíem estar aturats prenent el cafè amb llet. Jo els he demanat que m’indiquessin quina norma infringia el nostre comportament. La resposta ha estat la reiteració que no podíem estar aturats prenent el cafè amb llet. No m’he enfilat més perquè ma mare m’ho ha demanat.

Certament, la policia no hi ha insistit i els meus progenitors han enllestit tranquil·lament la beguda calenta. Per cert, mon pare ho ha fet molt de gust, perquè la seva sordesa i la seva ceguesa han aconseguit que no s’assabentés de l’incident. La mare, en canvi, ha tornat a casa amb el neguit i la por de pensar que havíem fet alguna cosa malament.

Després, m’he entretingut a mirar i remirar el BOE i també he estudiat les ordenances de l’ajuntament. No he sabut trobar enlloc que la gent gran no pugui aturar-se per prendre un cafè amb llet al carrer. I suposant que ho digués en alguna publicació oficial… Voleu dir que la policia no té cap altra feina a fer que la d’espantar els vells?

L’expansió de la Covid-19 no depèn pas de si els meus pares ancians es prenen un cafè o no asseguts precàriament al carrer.

També es dóna el cas que Arenys fa frontera d’àrea sanitària. Nosaltres encara som a la fase 0, mentre que els nostres veïns de Canet ja han estrenat la 1. Aquests dies, la policia arenyenca instal·la a la platja que compartim amb Canet un dispositiu de tres cotxes patrulla per a evitar que la gent trepitgi el terme municipal del poble veí. Recorda més un check point entre Israel i Palestina que no pas el límit administratiu entre les dues poblacions costaneres.

I per acabar d’adobar-ho, alguns dies, a les set del vespre en punt, un cotxe de la policia fa fora els nens del port perquè és l’hora de la gent gran.

El més preocupant és que tots plegats ens anem acostumant a aquests comportaments autoritaris i que, fins i tot, sovint arribem a justificar-los. Veig que hi ha molta gent que s’hi sent còmode i això fa basarda.

Ens treuen totes les llibertats i jo em pregunto, a canvi de què? Fins avui, a canvi de res o, si de cas, a canvi d’una gestió més que deficient. Arrabassar-nos les llibertats ha estat fàcil, molt fàcil. El problema és i serà que ens les retornin íntegres. No ens deixem aixafar.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any