Enriquim la llengua: no tot és un “problema”

Problema és un mot molt usat, massa usat, i de vegades ens fa arraconar molts més precisos. Estrictament, vol dir ‘qüestió o dificultat a resoldre o a aclarir’. Però si implica triar un camí entre dos és un dilema. En canvi, si conté un aspecte amagat que cal descobrir és un enigma. Si ens exigeix de pensar-hi molt és un trencacaps o trencaclosques. I si és una dificultat grossa solem dir que se’ns fa una muntanya o un castell.

Quan la situació és difícil i compromesa, parlem d’un mal pas o un tràngol. I si és anguniosa en diem trifulga o destret. Un problema que dificulta l’acció és un obstacle, que també podem anomenar impediment, entrebanc, nosa o destorb. I si és greu i perillós en diem escull.

Quan parlem d’una circumstància imprevista en diem contratemps o revés. Però també hem de precisar, perquè si és una desgràcia parlem d’una sotragada o una adversitat. I si és sobtada en diem, col·loquialment, un patatum.

Per a referir-nos a problemes o dificultats també tenim tot de locucions i frases fetes. Per exemple, una qüestió difícil i desagradable és un os dur o un os de mal rosegar. Quan alguna cosa ens resulta molesta diem que se’ns fa costa amunt o que se’ns fa costeruda. Si és un afer que no sabem com resoldre, ens en veiem un bull. I si parlem d’algú que es troba en una situació difícil (especialment una malaltia greu) diem que té mala peça al teler. 

Per contra, si ens veiem les orelles és que ens comencem a sentir forts. I si salvem algú d’una situació compromesa li traiem les castanyes del foc.

Ja ho veieu: tenim una llengua que fila molt prim.