S’ha mort de Covid-19 Enric Sirvent, símbol lleidatà de l’1-O

  • El dia del referèndum va ser agredit per la policia espanyola, fet que li va causar una parada cardiorespiratòria

VilaWeb
Redacció
08.04.2020 - 12:58
Actualització: 08.04.2020 - 16:28

El nom d’Enric Sirvent es va fer conegut el Primer d’Octubre de 2017 després d’haver patit una aturada cardiorespiratòria per la violència policíaca. Ahir, va morir víctima de la Covid-19. El batlle de Lleida, Miquel Pueyo, ha confirmat la notícia i l’ha definit com el símbol lleidatà que representa els ciutadans que van ser agredits l’1-O. ‘Viurà per sempre en la nostra memòria’, ha escrit en un piulet.

Aquell dia, Sirvent era amb la seva dona a la porta del centre cívic la Mariola de Lleida, col·legi electoral del referèndum, i hi van arribar una setantena d’agents per emportar-se’n les urnes. Abans, però, van carregar contra els manifestants. Sirvent va ser agredit per dos agents i un tercer li va clavar una puntada de peu als testicles, cosa que li va causar una aturada cardiorespiratòria. L’agressió no va acabar aquí, i un altre agent encara va obstaculitzar que el reanimessin. Mesos més tard, tots els agents van ser identificats i Sirvent va presentar una denúncia contra els caps de la policia espanyola per delictes de lesa humanitat.

En una entrevista a VilaWeb, Sirvent recordava els fets amb total bonhomia i deia que no sentia odi per cap dels agents: ‘Jo era allà, amb el veïnat del meu barri i no he fet mai res a ningú. No sento odi. Vull que s’aclareixin i s’esbrini si hi ha hagut alguna injustícia. Jo vaig morir. Era mort, però em van salvar. Tot per ser allà davant la porta. Jo davant uns policies ensinistrats, tapats, amb cuirasses, porres i cascs. Algú pot entendre que jo m’hi volgués barallar? Aquesta gent ja sabia què faria. Jo m’havia d’haver mort, que tinc setanta anys’.

Poc abans dels fets, s’havia fet una analítica i es trobava perfectament, però l’aturada cardiorespiratòria l’havia obligat a posar-se un desfibril·lador: ‘No he fumat mai i no bec, tret d’alguna cervesa de tant en tant. Però sóc actiu, faig coses, pujo als arbres a podar…’. Es definia com un home del tros, la recompensa que s’havia guanyat després de cinquanta anys treballant en una entitat financera. I va esdevenir el símbol de tantes persones que van patir per voler votar el dia del referèndum.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any