Avui, eclipsi total de Sol: quines coses n’hem de saber?

  • Per què és tan estrany un eclipsi? I per què no us el podeu deixar perdre? Expliquem amb uns gràfics què passa

VilaWeb
Eclipsi solar de l'11 d’agost de 1999. Nord de França (fotografia: Luc Viatour / https://Lucnix.be. CC BY-SA 3.0).
11.08.2026 - 21:40
Actualització: 11.08.2026 - 21:41

Ja el tenim ací, l’eclipsi. Ja feia cent vint anys que l’esperàvem i finalment en podrem gaudir al final del dia. El darrer eclipsi total de Sol que poguérem veure al nostre país va ser el 30 d’agost de 1905, quan l’ombra de la Lluna cobrí part de la península ibèrica i arribà a la Mediterrània entre la serra de la Calderona, al nord de València, i el delta de l’Ebre. De manera que cap persona viva no ha pogut veure el fenomen complet, de fer-se de nit en ple dia, de casa estant. De fet, alguns càlculs recents indiquen que veure un eclipsi a la porta de casa és extremadament estrany; de mitjana, t’hauràs d’esperar uns 375 anys.

Un eclipsi total de Sol és, per tant, un fenomen rar i al mateix temps meravellós. L’observació en directe és una experiència extraordinària no tan sols perquè permet de veure les forces còsmiques en directe, sinó, sobretot, per la gran càrrega emocional que comporta i que es recordarà tota la vida. Com a exemple podeu veure com va viure el youtuber de vídeos científics Derek Muller l’eclipsi total de Sol del 21 de juliol de 2017 als EUA.

Però, per què és tan estrany un eclipsi? I per què no ens el podem deixar perdre? Miraré d’explicar amb uns gràfics què passa.

Què és un eclipsi?

Un eclipsi és l’alineació exacta de tres astres al cel: el Sol, com a objecte brillant, la Lluna i la Terra. Si tenim l’alineació Sol-Lluna-Terra, la Lluna ocultarà la llum del Sol, el Sol deixarà de ser visible i es farà de nit de sobte en algun lloc de la superfície terrestre. Tindrem un eclipsi total de Sol. Si l’alineació és Sol-Terra-Lluna tindrem un eclipsi total de Lluna.

De moment ens centrarem en l’eclipsi de Sol.

Imatge: Aneta Margraf/IAU OAE. CC BY 4.0 (traduït amb IA).

Com s’observa a la figura adjunta, la Lluna passa per davant del Sol i produeix una petita taca d’ombra sobre la superfície de la Terra. Aquesta taca, d’uns 300 km d’amplada, és la zona on el Sol és completament ocult, eclipsat per la Lluna. És la zona de totalitat on es fa de nit mentre la Lluna travessa per davant del Sol. Al voltant de la taca d’ombra lunar hi ha una extensa zona de penombra on el Sol és visible parcialment, perquè la Lluna no hi tapa completament el Sol.

Però aquest sistema és dinàmic. La Lluna i la Terra no estan quiets sinó que la Lluna gira al voltant de la Terra i aquesta gira al voltant del seu eix. De manera que la taca fosca de l’eclipsi total s’allarga i forma una banda de foscor de milers de quilòmetres sobre la superfície terrestre. Serà la banda de totalitat on l’experiència de l’observació de l’ocultació solar serà màxima.

Durant els dos anys vinents, la península ibèrica es trobarà especialment afavorida per la dinàmica celeste, perquè les bandes de totalitat de tres eclipsis solars la travessaran. Dues d’aquestes zones de foscor arribaran al nostre país.

Les bandes de totalitat de tres eclipsis escombraran la península ibèrica el 2026, el 2027 i el 2028 (Pmisson. Wikimedia Commons).

El 2 d’agost de 2027 l’ombra de la Lluna travessarà la zona del sud d’Andalusia i el nord d’Àfrica amb un eclipsi total de Sol d’uns 5 minuts de durada. I el 26 de gener de 2028, amb una Lluna més petita a causa de la posició d’aquesta en l’òrbita lunar, com que no podrà cobrir tot el Sol, podrem veure un eclipsi anular al nostre país.

Eclipsi total de Lluna

Geometria d’un eclipsi total de Lluna (Sagredo. Wikipedia Commons).

Quan la Lluna plena s’endinsa en l’ombra de la Terra es produeix un eclipsi total de Lluna. A diferència de l’eclipsi solar, ara la Lluna no desapareix del cel sinó que s’enrogeix fortament per la llum solar que li arriba a través de les vores atmosfèriques de la Terra.  Com que l’ombra de la Terra és molt més gran que no l’ombra de la Lluna, els eclipsis lunars no són difícils de veure; poden ser vists per tot l’hemisferi nocturn del planeta.

Casualitats còsmiques 

Però com pot ser que un cos celeste tan gran com el Sol siga tapat per la petita Lluna? Malgrat que estiguem acostumats a veure imatges ben grosses d’aquests objectes obtingudes amb telescopis, la grandària aparent que tenen al cel és molt petita. Hi ocupen només 0,5º, cosa que implica que la Lluna o el Sol els podem tapar amb el dit menut amb el braç estès. Tots els qui hàgeu provat de fotografiar la Lluna ja deveu haver comprovat que és molt difícil.

Realment el Sol és unes 400 vegades més gran que la Lluna, però la Lluna és 400 vegades més a prop de la Terra, de manera que la distància al Sol en compensa la grandària. Per tant, la Lluna pot tapar el Sol. Una casualitat còsmica fa que la Lluna puga ocultar el Sol. A més a més, com que la Lluna gira al voltant de la Terra en una òrbita el·líptica, de vegades és més a prop o més lluny, amb una variació de la grandària aparent de la Terra estant. La grandària lunar en el moment de l’eclipsi determinarà que la totalitat dure més o menys.

Tanmateix, la meravella dels eclipsis solars no durarà per sempre. Des que els astronautes de l’Apollo XI deixaren un espill especial a la superfície de la Lluna, el juliol del 1969, s’hi ha llançat milers de vegades raigs de llum làser per calcular-ne la distància. I s’ha comprovat que s’allunya de la Terra a un ritme d’uns 4 cm/any. Per tant, d’ací a uns quants milions d’anys la Lluna es veurà massa petita per a tapar el Sol i la humanitat, si encara hi som, perdrà la visió dels eclipsis.

Els eclipsis de Sol són en fases de lluna nova, però no en totes

La Lluna gira entorn de la Terra en un poc menys d’un mes i presenta fases diferents segons l’angle de separació del Sol. Quan es troba en direcció al Sol, la cara il·luminada és la de darrere i a la Terra la veiem fosca. És allò que anomenem fase de lluna nova. Per tant, hi hauria d’haver un eclipsi de Sol cada lluna nova, una vegada el mes, en algun lloc de la Terra. Tanmateix, no és així: cada any hi ha un mínim de dos eclipsis de sol i un màxim de cinc.

Lluna nova (Nebraska Astronomy Applet Project).

Els eclipsis de Sol són, per tant, ben escassos. I la raó d’aquesta estranyesa és que l’òrbita de la Lluna al voltant de la Terra es troba inclinada uns 5º respecte de l’òrbita de la Terra al voltant del Sol. Sembla poc, però, d’aquesta manera, l’ombra de la Lluna en fase de lluna nova no s’escau sempre sobre la Terra, ni la de la Terra s’escau sempre sobre la Lluna quan es troba en fase de lluna plena.

Ara, del punt de vista geomètric, és clar que si tenim dos plans que no són paral·lels, en algun lloc de l’espai es tallaran. Per tant, els plans de l’òrbita terrestre i lunar s’han de tallar, i sobre la línia de tall és on es podran alinear el Sol, la Lluna i la Terra si la Lluna es troba en fase de nova!

Línia de nodes i temporada d’eclipsis (Wikimedia Commons).

Aquesta línia de tall rep el nom de línia de nodes i els eclipsis de Sol i de Lluna solament es poden produir en aquesta zona de l’òrbita terrestre. Ara sí que els tres cossos celestes (Sol, Lluna i Terra) es troben sobre el mateix pla i l’ombra de la Lluna nova pot projectar-se sobre la Terra i produir un eclipsi total de Sol. A més, com que l’alineació aproximada continua durant uns quants dies, l’ombra de la Terra cobrirà la Lluna plena 15 dies després (o abans) de l’eclipsi solar i produirà un eclipsi total de Lluna.

L’eclipsi d’avui, 12 d’agost de 2026

En aquest apartat, les hores són aproximades. Per saber les hores exactes de cada punt d’observació, cal consultar aquesta web o l’aplicació de l’Institut Geogràfic espanyol. Aquesta vesprada, entre les 19.35 i les 19.38, el disc de la lluna nova “tocarà” el disc del Sol i començarà a cobrir-ne el disc. Serà l’anomenat “primer contacte” i el principi de l’eclipsi parcial.

Mapa de l’eclipsi solar total del 2026 (© Xavier Jubier).

L’ombra de la Lluna entrarà per Galícia i Astúries i anirà cobrint Castella-Lleó i l’Aragó i arribarà finalment al sud de Catalunya i al centre i  nord del País Valencià, fins a arribar a la mar Mediterrània, entre Vilanova i la Geltrú al nord i Cullera al sud. La banda de totalitat continuarà per la mar Balear i cobrirà Eivissa i Formentera, Mallorca i Menorca.

Mapa de l’eclipsi solar total del 2026 (© Xavier Jubier).

Tan sols dins aquesta banda de totalitat la Lluna cobrirà el Sol completament al voltant de les 20.30-20.34 i es farà de nit. Es veurà la corona solar i apareixeran les estrelles (Artur, Vega…) i el planeta Venus a l’esquerra del Sol.

Fora de la banda de totalitat, per molt prop que hi sigueu, no es farà de nit ni es veurà la corona solar. Per tant, ni Barcelona ni Gandia no podran gaudir plenament del fenomen. Veuran, això sí, un eclipsi parcial de Sol cobert per la Lluna amb més del 99%.

L’eclipsi d’avui té una dificultat especial. L’ocultació del Sol per la Lluna ocorrerà una mitja hora abans de la posta de Sol, de manera que el Sol es trobarà entre els 5º de Lleida i els 2º de Maó. Això són uns 2 o 3 dits  d’alçada amb el braç estirat sobre l’horitzó nord-oest. La cerca d’indrets sense obstacles (muntanyes, arbres, edificis) en direcció nord-oest en el moment de la totalitat és essencial i s’hauria d’haver fet amb antelació.

Situats en el lloc adient amb temps suficient, podrem veure amb les ulleres d’eclipsi col·locades, com la Lluna s’endinsa per la dreta sobre el disc solar. La seqüència completa de l’eclipsi és la següent:

Abans de l’eclipsi la lluna nova (no visible, ací amb un cercle blau per a remarcar-la) es troba a la dreta del Sol.

C1. Primer contacte: comença l’eclipsi parcial.

Durant una hora la Lluna anirà cobrint el Sol. És l’eclipsi parcial.

C2. Comença la totalitat.

Moment de la totalitat. Eclipsi solar 11 d’agost del 1999. Nord de França (Luc Viatour / https://Lucnix.be. CC BY-SA 3.0).

C3. La Lluna acaba de passar per davant del Sol. S’acaba la totalitat.

Torna l’eclipsi parcial.

C4. La Lluna abandona totalment el disc solar. S’acaba l’eclipsi.

Què podrem veure i en què ens hem de fixar

A més d’aquests moments crucials de l’eclipsi, ens podem fixar en uns altres moments importants.

Uns dos o tres minuts abans de la totalitat, si mirem el cel llunyà en direcció nord-oest, podrem veure com se’ns acosta una foscor ràpidament. És l’ombra de la Lluna acostant-se a més de 7000 km/h.

Uns quants segons abans de la totalitat podrem veure com just a la vora de la Lluna apareix un punt brillant. Són els darrers raigs del Sol a través de les muntanyes i valls del disc lunar.  S’anomena estructura de l’anell de diamants. Compte amb la vista, que el Sol encara brilla!

Anell de diamants. Eclipsi total de Sol del 22 de juliol de 2009 (Agrupació Astronòmica de la Safor).

El fenomen complet de l’eclipsi total durarà aproximadament una hora i mitja. Llevat de la fase de totalitat, que durarà a tot estirar 1 minut i 40 segons al punt òptim, la fase anterior de l’eclipsi parcial durarà una hora i per a molta gent pot resultar lenta i avorrida. Per això us recomane dues activitats a fer mentre la Lluna va cobrint el Sol.

1. Fotografiar les ombres dels arbres

De manera natural, durant un dia assolellat, els diminuts espais entre les fulles dels arbres actuen com a lents i projecten a terra imatges circulars del Sol. En el moment d’un eclipsi parcial aquestes projeccions resulten ser fantàstiques imatges d’allò que s’esdevé al cel, imatges de la Lluna cobrint el Sol. En el cas de l’eclipsi d’avui, 12 d’agost, en el moment de l’eclipsi, el Sol serà molt baix al cel, de manera que les ombres dels arbres seran altes. Cal cercar una paret alta rere un arbre que mire al Sol.

Ombres d’un arbre durant l’eclipsi solar anular del 3 d’octubre de 2005 (fotografia: Enric Marco).

2. Fotografiar les ombres d’objectes quotidians amb forats menuts

Si no teniu arbres, podeu provocar vosaltres mateixos les ombres curioses de l’eclipsi. Cerqueu, per exemple, un estri de cuina amb forats menuts o qualsevol altre objecte amb petits forats. Fins i tot produeix l’efecte ajuntar les mans i deixar passar un petit raig de sol entre els dits. Us divertirà i podreu obtenir fotografies fàcils de fer i inoblidables.

Esbromadora que projecta la llum del Sol en l’eclipsi solar parcial. 29 de març del 2006 (fotografia: Enric Marco).

I la seguretat ocular damunt de tot

Acabem amb un advertiment important. Les ulleres d’eclipsi són necessàries per a observar la fase de parcialitat, però s’han de retirar quan la Lluna cobresca completament el Sol, en la fase de totalitat. Aquesta fase és la més important i s’ha de veure a ull nu.

Les ulleres han de ser homologades amb ISO 12312-2 i, són tan fosques que tan sols hi podrem veure el Sol. Si veiem alguna llum intensa o el paisatge no les hem de fer servir.

Ulleres d’eclipsi homologades ISO 12312-2.

Evidentment, si voleu fer ús d’una càmera fotogràfica, un mòbil o un telescopi haureu de posar un filtre adequat davant el telescopi, mòbil o instrument òptic. La llum solar intensa no ha d’entrar dins el vostre instrument.

Si porteu ulleres graduades, el filtre solar s’ha de posar sobre les ulleres habituals.

Podeu trobar més consells per a veure de manera segura el Sol i idees alternatives curioses per a veure l’eclipsi en aquesta entrada que vaig fer fa anys al meu bloc.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor