Entrevista Enric Casasses

Òmnium Cultural ha anunciat avui que atorgaria el 52è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a Enric Casasses, un dels poetes amb més intensitat artística i literària del país aquestes darreres dècades. ‘Narrador, dramaturg i traductor, ha esdevingut referent d’una nova manera de fer poesia a Catalunya, amb un repertori profund i extens que suma versos, narrativa i dramatúrgia’, ha destacat el jurat. A continuació fem un recull d’entrevistes i recitals enregistrats per VilaWeb aquests últims anys.

En aquest vídeo del 2013, el crític Jordi Galves entrevista Casasses, que parla de temes tan distants com la independència de Catalunya, l’alegria i paradisos artificials, i fa una crítica esmolada a un dels grans referents de la poesia catalana: ‘Espriu és el poeta de la Catalunya morta.’

‘Les cases del meu carrer. Una cova a la muntanya. El jardí vermell de flors. L’embarcador de la platja’. Casasses va recitar al CCCB de Barcelona l’any 2002 Les cases del meu carrer, al costat de l’inseparable piano de Pascal Comelade amb qui tants ha col·laborat.

En aquesta entrevista publicada el 2006 explica quan va començar a recitar, en quins referents s’inspirava. Parla de quan vivia a Berlín i reflexiona sobre el vers lliure: ‘El vers lliure està bé, però ha de ser vers! Si no sembla que tinguis la mania d’anar passant línia.’ També deia com observava el sistema polític. ‘Amb això que li diuen democràcia, la conclusió és que no saben grec. Aquí el poble ni mana ni res. Allò que diu aquell argentí que pots triar empanada d’espinacs, empanada gallega, empanada de carn… Però empanada!’

Aquest vídeo correspon a l’espectacle Precaució: obres!, que Casasses va fer juntament amb Feliu Gasull a l’Hospitalet de Llobregat, l’any 2006. En la seva intervenció, el poeta recita el Romanç De lloc sant.

En aquesta altra intervenció amb Pascal Comelade, Cassasses fa una lectura de texts de Mercè Rodoreda amb motiu del centenari del seu naixement, el 2008. Va triar textos de Quanta, quanta guerra i Viatges i flors, a més d’un petit poema. Per a Casasses la millor Rodoreda és la darrera. ‘M’agrada sobretot la producció final de la Rodoreda. La seva carrera és, sens dubte, ascendent, del principi al final. Quanta, quanta guerra és superior a El carrer de les camèlies. I amb el Pascal hem treballat la selecció de textos com sempre fem. Ens entenem a la perfecció.’

Enric Casasses, el poeta pirata que es nodreix de la tradició

Penseu amb llibertat, siguem crítics

El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.

Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.

Vicent Partal
Director de VilaWeb