Enric Badosa

Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

Enric Badosa és biòleg, ornitòleg, professor i membre de l’Institut Català d’Ornitologia. El confinament li ha donat l’oportunitat de dedicar més hores a una de les seves passions: l’observació d’espècies animals des del terrat de casa seva, a Arenys de Mar. No és l’únic que fa albiraments aquests dies. A la xarxa circulen molts vídeos on es poden veure dofins saltant prop de la costa del Maresme, grups de porcs senglars passejant pels nuclis urbans i ocells cantant al centre de Barcelona. La situació excepcional que viu el món arran de la crisi del coronavirus ha dut, per una banda, una aturada de gran part de l’activitat humana, que ha deixat espai als animals; i, per una altra, més temps per a mirar, escoltar i valorar la natura. En parlem amb Badosa, que diu que, quan es torni a la ‘normalitat’, caldrà reflexionar sobre la nostra relació amb el medi.

Aquests dies de confinament han crescut els albiraments d’ocells, dofins i animals de tota mena. Realment, hi ha hagut un canvi en el comportament dels animals o bé la natura sempre hi és i ara ens hem aturat a observar-la?
—Una mica de tot. La fauna que es veu aquests dies no ha sortit del no-res. Espècies com els dofins, els cabirols i els porcs senglars no es poden multiplicar en tres setmanes. Hi són sempre, però ara han tingut canvis de comportament. Amb els carrers buits, hi ha espècies que s’atreveixen a fer coses que abans no feien. A Arenys de Mar van passar set porcs senglars pel mig de la riera la setmana passada. En un dia ple de cotxes no ho haurien fet… L’altra cosa és que el fet d’estar aturats i recollits fa que ens fixem en coses que abans no vèiem i per això és possible que en vegem més que en una situació normal, amb els horaris de feina i les obligacions.

Aquest esclat de natura ens demostra, en part, què representem per als animals.
—És evident que l’activitat humana no és compatible amb moltes espècies. Hi ha estudis que demostren que quan la freqüentació humana és molt gran, algunes espècies es tornen nocturnes. És el cas de les guineus i els toixons, molt comuns aquí. En canvi, en llocs on la població és molt baixa, aquestes espècies poden ser diürnes. Eviten el contacte amb els humans i, per tant, si sortim aprofiten l’espai que deixem. El coronavirus demostra que hi ha un problema de superpoblació humana.

Com dèieu, un dels animals que ha guanyat terreny aquests dies és el porc senglar. Això pot ser problemàtic?
—Les incursions dels porcs senglars a la part alta de Barcelona, per exemple, van començar fa temps, però aquests dies de confinament fins i tot han baixat a la plaça de Francesc Macià. Pot significar un problema del punt de vista humà: més risc d’accidents de trànsit, problemes de salubritat si estripen les bosses d’escombraries… Però és evident que els humans som un problema per als porcs senglars. És una espècie en creixement perquè el seu hàbitat forestal a Catalunya augmenta i també perquè no té depredadors naturals que el regulin. Eren els llops i els caçadors, però la mitjana d’edat actual dels caçadors passa de seixanta anys… És una espècie clarament en expansió, però ja ho era abans del confinament. Quan acabi és possible que retornin a fer allò que feien.

També s’han vist dofins al Maresme.
—Hi ha molts factors que ho poden explicar. El primer és que aquest fenomen ja passava abans del confinament. A la costa del Maresme i la Selva el dofí mular, que viu arreu del món en mars temperats, és una espècie que havia tingut una regressió fortíssima a final del segle XIX i principi del XX. Eren animals molt perseguits. Tenim una imatge del dofí com un animal molt bonic, però fins als anys cinquanta era el dimoni per als pescadors perquè abans les xarxes de pesca eren de cotó i aquests animals les trencaven i es menjaven els peixos. Per això els mataven i fins i tot se’n comercialitzava la carn. Als setanta es va fer una llei que els va considerar espècie protegida i el concepte va canviar. Ara les xarxes són de niló i els pescadors ja no tenen aquest problema, ja no veuen els dofins com una mena de llop. A més, les polítiques europees de la gestió de la pesca han afavorit el desballestament dels vaixells de pesca. Les flotes d’arrossegament i pesca en general s’han reduït els últims vint anys. Això fa que aquestes espècies augmentin lleugerament i se’n puguin fer cada vegada més albiraments. Aquests últims dies se n’han fet a la Selva, l’Empordà, el Maresme…

Hi ha més factors que ho expliquin?
—També que el mar era com un plat, molt pla. Així és més fàcil de veure’ls. I perquè hi ha molta gent confinada que mirem el mar. Diuen que fins i tot s’han vist balenes a la zona de Tarragona. A l’abril hi ha una migració de les balenes que passa per la costa ibèrica fins al golf de Lleó. Vénen de països com ara el Marroc i Algèria. Han parit les cries i ara pugen a alimentar-se. Si aquests dies fa bon temps, la gent que mira al mar segur que veurà alguna bufada de balenes.

Expliqueu que el temporal Glòria també hi ha influït, en aquests albiraments.
—Sí, el mar és molt més enriquit perquè el fet que hagi plogut tant i que rius com la Tordera o el Ter hagin baixat molt sediment ha fet que el mar tingui molts nutrients. Per tant, hi ha un gran aflorament de plàncton, que és menjat pel zooplàncton, que és menjat pels peixos com les anxoves o les sardines, que són els aliments dels dofins i les balenes. Segurament per aquest factor els dofins vénen cap a la costa, perquè no tenen tant aliment com alguns altres anys. També es veuen molts ocells marins a prop de costa i això vol dir que hi ha menjar.

Com a biòleg i ornitòleg, dediqueu molt de temps a l’observació d’espècies, i més aquests dies. Quines espècies heu pogut veure de casa estant?
—Tinc la sort que sóc a segona línia de mar i faig anar un telescopi terrestre, que es fa servir per a mirar ocells. Miro de passar una hora diària o dues al terrat, mirant a mar. És una època molt bona per a la migració dels ocells marins: mascarells, baldrigues (mediterrànies, balears i cendroses) o xatracs (becllargs i comuns). De gavines, en veiem unes quantes espècies. Ara migra la gavina menuda, una espècie molt petita que va en grups de vint o trenta, seguint les tonyines i menjant allò que no poden capturar. També es veuen més espècies de gavines, com ara el gavià argentat i la gavina corsa. I paràsits, que són ocells que crien a la tundra i que es dediquen a robar el peix d’uns altres ocells marins. També he vist dofins davant de casa…

Gavines a la plaça de Catalunya (Barcelona).

Què li recomanaríeu, a algú que vulgui aprofitar el confinament per a iniciar-se en aquest món?
—Inscriure’s als cursos en línia d’identificació d’ocells que organitza l’Institut Català d’Ornitologia. Són gratuïts i hi ha un projecte que es diu ‘Curs d’ocells des de la finestra’. En sóc professor i expliquem quines són les espècies més comunes que podem veure als nuclis urbans. L’altre consell seria seguir Confinats a les xarxes. Cada dia expliquen una cosa diferent sobre el tema. És una idea que van impulsar dos ornitòlegs gironins: Toni Llobet i Ponç Feliu. A Instagram han decidit d’animar a mirar els ocells des del balcó o el terrat. Cada dia fan un petit episodi explicant coses diferents i hi participen unes dues-centes persones. Com que són moments de molt de tedi, a vegades mirar per la finestra ens pot fer veure coses en què no ens havíem fixat mai. Hi ha gent que observa els rat-penats, amb enregistraments d’ultrasons. Sobre això, el Museu de Granollers té alguns projectes que es poden consultar.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Toni Llobet (@tonixllobet) el

Des d’un petit pis al centre de la ciutat es pot fer observació d’espècies?
—Sí, és clar! Evidentment no és igual un pis de l’Eixample o d’Horta-Guinardó que una casa de pagès fora de la ciutat, però aquests dies, al centre de Barcelona s’han arribat a veure ocells rapinyaires, cigonyes… És qüestió de mirar cap amunt tant com sigui possible. Si més no, s’hi veuran pardals, tórtores, estornells i alguna altra espècie comuna urbana. És probable que la immensa majoria de la població no hagi vist mai un pardal de prop. Si es tenen prismàtics o un aparell òptic, millor.

Puput a la rambla de Via Júlia (Barcelona).

Què podem fer per conservar aquesta relació d’harmonia amb la natura quan s’acabi el confinament?
—Una de les reflexions que es faran després de tot això és que el nostre perjudici serà el benefici de moltes espècies. La cosa normal és la inversa. El món ja no tornarà a ser mai més com era i haurem de fer reflexions com aquesta. El problema que tenen moltes espècies en regressió és la freqüentació humana en els seus hàbitats. És el cas d’espècies com la perdiu blanca, que malviuen al Pirineu, on la gent va a fer de tot: parapent, escalada, buscar bolets… Entenc que després del confinament les prioritats no seran aquestes, però estaria bé intentar que tot això que s’ha regenerat es conservés. Potser s’hauran de reduir activitats que havíem fet fins ara. A escala internacional no ens hem posat d’acord per a aturar el canvi climàtic, però, en canvi, hem aturat completament el món per un virus. Potser hauríem de dissenyar una societat que pogués aturar-se una vegada l’any. Per què no fem vacances de transports un mes cada any? Milloraria la qualitat de l’aire i de la vida en general.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.