“L’enemic arriba amb iot i jet privat”: més d’un centenar de veus contra l’ampliació de l’aeroport d’Eivissa

Més d’un centenar de persones han signat en tan sols tres dies una carta contra l’ampliació de l’aeroport d’Eivissa-Es Codolar projectada per AENA. El text, titulat “El que ens hi jugam”, alerta que les conseqüències del projecte poden anar molt més enllà de l’augment de passatgers i posa especialment el focus en la possibilitat que l’aeroport pugui rebre en el futur vols de molt llarga distància, sobretot dels Estats Units.

La carta és una mostra més del rebuig que el projecte ha suscitat aquests darrers mesos entre entitats ecologistes, partits polítics i sectors econòmics de l’illa. AENA preveu una inversió de prop de 230 milions d’euros i una ampliació d’un 30% de la superfície de l’aeroport, amb gairebé el doble de portes d’embarcament: de les 17 actuals a 32. L’aeroport ja supera els nou milions de passatgers anuals en una illa d’uns 164.000 residents.

El projecte ha rebut fins i tot el rebuig del Parlament de les Illes i del congrés espanyol. Al juny, el PSOE, el PP i Sumar van acordar en la comissió sobre insularitat del congrés i el senat espanyols d’instar el govern a revisar el pla perquè la reforma no impliqui un augment de la capacitat ni una afluència més gran de passatgers en temporada alta. Els signants de la carta, tanmateix, posen l’accent en un element que ha passat més inadvertit: la possibilitat d’establir connexions intercontinentals directes. Segons recorden, la directora de l’aeroport, Marta Torres, ha esmentat la possibilitat que hi hagi vols d’ultrallarga distància, principalment amb els Estats Units. Per als promotors del manifest, això podria obrir una nova fase en el model turístic i immobiliari de les Pitiüses.

“Aquí no es tracta d’oferir a les persones residents una millor connectivitat –basta veure els vols disponibles a l’hivern–, sinó de facilitar que qui vulgui faci de les nostres illes el seu pati d’esplai”, denuncien. Temen que l’arribada directa de visitants de mercats molt més llunyans ampliï encara més la demanda immobiliària exterior i agreugi una crisi d’habitatge que ja expulsa una part de la població resident.

La carta també vincula el creixement de l’aeroport amb la pressió sobre uns recursos que consideren ja al límit: l’aigua, la gestió de residus, el territori i la costa. Els signants situen el projecte en un procés més ampli de transformació de les Pitiüses, que inclouen la privatització d’espais, la pressió immobiliària i la pèrdua de control sobre infrastructures estratègiques com els ports i els aeroports.

Sobre això, recorden també els conflictes recents al port de la Savina, a Formentera, i al Club Nàutic d’Eivissa, i acusen les administracions d’haver afavorit progressivament un model en què les infrastructures de les illes són orientades prioritàriament a l’economia turística. “El que ens hi jugam és molt més que un increment de turistes i de remor durant l’estiu”, diuen. I acaben la carta amb una frase especialment contundent contra els discursos que atribueixen els problemes socials a la immigració: “L’enemic no arriba aquí en pastera ni nedant: arriba en iot i jet privat.”

La carta ha estat subscrita per 111 persones en tres dies, entre les quals hi ha residents de l’illa vinculats a àmbits diversos. Els promotors volen que el debat sobre l’ampliació de l’aeroport no es limiti a les dimensions de la terminal o al nombre de vols, sinó que incorpori les conseqüències que pot tenir sobre el model econòmic, territorial i social d’Eivissa. Podeu llegir a continuació la carta sencera, “El que ens hi jugam”, i consultar-ne tots els signants:

El que ens hi jugam

Els darrers mesos hem vist diverses reaccions en contra del projecte d’ampliació de l’aeroport d’Eivissa-Es Codolar en el marc de l’anomenat DORA III. La població en general es mostra preocupada davant un previsible augment de la massificació a les Pitiüses, que comportaria l’esgotament dels recursos hídrics i l’increment de les remors al voltant de la zona aeroportuària, entre altres efectes col·laterals. Tanmateix, poca gent ha parat atenció a un dels objectius esmentats per Marta Torres, directora de l’aeroport: la possibilitat d’establir connexions aèries d’ultrallarga distància, principalment amb els Estats Units. Aquest no és un tema menor, ja que ens hi jugam molt més del que sembla.

La idea de fer arribar turistes directament des de qualsevol racó del món (i, en particular, d’un país amb 300 milions d’habitants) a una illa de 572 km2 resulta una aberració insostenible, a més d’una forma de colonialisme extrem que agreujaria de forma exponencial el procés de gentrificació patit a les Pitiüses. Dit d’una altra manera: el mercat immobiliari que ara es nodreix principalment de clientela europea s’obriria de bat a bat a compradors de tot el món, en una versió demencial del campi qui pugui. Perquè, no ens enganyem, aquí no es tracta d’oferir a les persones residents una millor connectivitat (basta veure els vols disponibles a l’hivern), sinó de facilitar que qui vulgui faci de les nostres illes el seu pati d’esplai, engreixant al mateix temps els comptes dels accionistes d’AENA.

Si l’emergència habitacional ja resulta un malson, pensem també en les conseqüències que aquest nou escenari tendria per al nostre medi ambient: crisi hídrica, desertificació, saturació de residus, però també una cobdícia il·limitada que pot acabar de destruir el nostre castigat paisatge. Hi ha precedents no gaire llunyans que ens hauríem de mirar amb atenció, com ara el projecte turístic de Jared Kushner al sud d’Albània que pretenia destruir una reserva natural a la costa adriàtica. Segons va explicar Ivanka Trump, esposa del promotor, varen descobrir aquest paradís casualment durant unes vacances, i els va “captivar” tant que tragueren el talonari i compraren la reserva al govern albanès per omplir una illa sencera d’hotels, apartaments, ports esportius i tota la resta de coses que aquí ja coneixem bé. El macrocomplex de luxe finalment s’ha aturat gràcies a la pressió de la ciutadania albanesa, però la família Trump manté mitja dotzena més de projectes immobiliaris en funcionament a Europa.

Què passarà si aquests “turistes” sense escrúpols arriben aquí i s’encapritxen un dia de la costa pitiüsa? I si el model depredador encetat a Albània només fos l’inici de la seua particular conquesta de la Mediterrània? Pot semblar una simple elucubració, però si recordam els esfereïdors plans d’aquesta mateixa gent per urbanitzar la massacrada Franja de Gaza, descobrirem un marc mental turbocapitalista que no s’atura davant res ni ningú, on només manen els sous i la humanitat sencera els fa nosa.

I aquí és on arribam al moll de l’os. A Eivissa, la privatització de la costa i els recursos naturals ja és un fet, gràcies a la complicitat de les diferents administracions. L’aniquilació cultural i l’amnèsia col·lectiva engegades pel turisme massiu també van fent el seu camí. Però res d’això és casual ni improvisat, sinó que forma part d’un procés planificat de despossessió que ens ha anat fent fora de cases, terres, espais públics, i ens ha deixat a canvi hotels, discoteques, beach clubs, cotxes, carreteres (mai prou amples ni amb prou rotondes, pel que sembla) i altres “tresors” que ens diuen una vegada i una altra que ens donen menjar, esperant que ens ho acabem creient i acotem el cap donant gràcies al cel.

La darrera passa per completar aquest pla etnocida sense fissures és el control de les infraestructures clau: ports i aeroports. A Formentera, el nou model de gestió del port de la Savina impulsat per l’Autoritat Portuària unifica en una única concessió la gestió d’amarraments, locals i aparcaments. Un model impugnat pel Consell formenterer arran de la forta oposició ciutadana al projecte, però que ha acabat per imposar-se donada l’aparent inviabilitat jurídica del procediment iniciat contra l’APB. Mentrestant, la concessió del Club Nàutic d’Eivissa va finalitzar després d’un segle d’història, i l’APB va atorgar la gestió dels amarraments a una empresa privada que, dos anys després de l’adjudicació, no ha complert amb les obligacions del programa esportiu, formatiu i social que havia de desenvolupar.

En aquest context, el pla d’AENA per ampliar l’aeroport des Codolar i fer arribar vols d’ultrallarga distància, unit al ja elevadíssim trànsit de jets privats (que va disparar-se arran del confinament pandèmic), suposa la transformació definitiva de les nostres illes en una colònia al servei de l’economia extractiva, culminant l’espoli i l’expulsió de la població resident, en un canvi de paradigma sense precedents beneït per les institucions balears i pitiüses.

El que ens hi jugam, per tant, és molt més que un increment de turistes i de remor durant l’estiu. Hi ha qui fa campanya parlant de la mastegada substitució demogràfica, però solen apuntar cap al costat equivocat. I és que l’enemic no arriba aquí en pastera ni nedant: arriba en iot i jet privat.

Eivissa, agost de 2026

Ana Prats, M. Elena Rodríguez, Juan Prats, Alberto Prats, José Luis Prats, Carme Planells, Carles Molinet, Laura Serra, Maria Tur, Llum Asenjo, Vicent Josep Tur, Graciela Masiano, Agatha Martínez, Eduardo Tejada, Elena Vázquez, Isabel Aguilar, Vicente Bujosa, María Hidalgo, Vicent Marí, Noelia Segura, Vicente Ferrer, Marta Nogueira, Toni Juan, Juanjo Cardona, Nuria Ferrer, Adrià Riera, Beatriz Arteaga, Marina Arrabal, Fina Mongé, Isabel Serra, Albert Torres, Aina Roig, Laia Roig, Gertrudis Torres, Donata Ruffier, Iolanda Bonet, Raquel Prieto, Rafel Serra, Neus Tur, Lidia Arrabal, Rocío Cabezuelo, Yago Romero, Elisa Bofill, Andrea Chaler, Catalina Cardona, Margarita Tur, M. Carmen Tur, Max Tur, M. Antònia Costa, Joachim Buchmaier, David Buchmaier, Julia Buchmaier, Catalina Tur, Rafael Tur, José Antonio Linero, Marialetizia Carlotta Tarantino, Alberto Sánchez Pedroche, Alonso Mestre, Montserrat Ferrer, Neus Ferrer, Carlos Tur, Toni Tur, Eva M. Arteaga, Toni Pomar, Lourdes Torres, Maribel Bofill, Elena Bofill, Mercedes Bofill, Antonio Tirado, Cristina García, Alberto Bofill, Elo Blasco, Biel Serra, Carme Llull, Carmen Navas, Cristina Blasco, Julio Blasco, Josefa Costa, Joan Perpinyà, José Antonio Blasco, Isabel García, Frederic Bofill, Ignacio Tur, Rafael Costa, Alberto Bofill, Ángeles Calvache, Ángela Bofill, Andrea Bofill, Susana Marta Costa, Claudia Costa, Marina Marchal, Carla Marchal, Maria Teresa Blasco, Fco. Javier Marchal, Catalina Coll, M. José Ribas, Neus Riera, Neus Prats, Mireia Planells, Antonio José Narváez, María Narváez , María Manuela Coronado, Juan Prieto, Clara Narváez, Antonio Bonet, Anna Torres, Marta Bonet, Blanca Sandoval, María Roselló, Ana M. Ortiz, Isabel Torres