L’embolic migratori de la UE es complica: Alemanya començarà a expulsar sol·licitants d’asil a Itàlia

El govern alemany té la intenció de reprendre els trasllats cap a Itàlia de sol·licitants d’asil que, segons el reglament europeu de Dublín, haurien de tramitar-hi la petició de protecció internacional. Ho explica el diari italià La Repubblica, que assenyala que la primera afectada serà una jove somali de vint-i-dos anys que viu actualment en un centre d’acollida de Baviera.

Segons el diari, el govern del canceller Friedrich Merz ha decidit d’aplicar amb més rigor les normes europees sobre asil. El primer trasllat és previst per al 19 d’agost i afecta Abdirisaq Warsame, una jove somali que va arribar a Alemanya el març, després d’haver entrat a la Unió Europea per Itàlia.

D’acord amb les regles de Dublín, l’estat membre pel qual entra un sol·licitant d’asil és, en determinades circumstàncies, el responsable d’examinar-ne la petició. Per aquest motiu, les autoritats alemanyes consideren que el cas de Warsame correspon a Itàlia.

El govern de Giorgia Meloni s’havia negat d’ençà del 2022 a readmetre molts dels sol·licitants d’asil que altres estats europeus volien retornar a Itàlia en aplicació del reglament de Dublín. El desembre del 2025, Roma i Berlín van arribar a un acord sobre els casos pendents anteriors.

Tanmateix, un portaveu del Ministeri de l’Interior alemany ha explicat a La Repubblica que Berlín vol aplicar estrictament les regles europees als sol·licitants arribats enguany i reprendre els trasllats cap a Itàlia.

“Un sistema de Dublín que funcioni és una condició prèvia per a l’èxit de la reforma europea de l’asil”, ha dit el portaveu. Segons que ha afegit, Alemanya espera que els trasllats cap a Itàlia i Grècia es reprenguin amb l’aplicació de les noves normes europees d’asil. Ara com ara no se sap quantes persones poden ser afectades per aquesta decisió.

Warsame viu en un centre d’acollida de Niederwerrn, a Baviera. El 25 de juny va rebre una notificació de les autoritats alemanyes en què se li comunicava que el 19 d’agost seria traslladada a Itàlia i que la policia aniria a cercar-la.

La jove havia arribat a Alemanya el 31 de març després de passar per Itàlia. Segons La Repubblica, havia fugit de Somàlia per evitar un matrimoni forçat i a Alemanya hi viuen la seva mare, el seu germà i més familiars. Va ser també a Alemanya on va presentar la petició d’asil.

El Ministeri de l’Interior alemany considera, però, que Itàlia és l’estat responsable del seu cas i que no es compleixen les condicions perquè la petició sigui examinada a Alemanya.

Les autoritats alemanyes ja havien demanat al juny a Itàlia que se’n fes càrrec. Segons el document citat pel diari, les autoritats italianes no van respondre dins el termini establert i, per tant, la petició alemanya es considera acceptada.

Tensió entre Itàlia i Espanya

La decisió alemanya arriba en un moment de més tensió dins l’espai Schengen arran de la crisi de Ceuta. Itàlia ha restablert temporalment, del primer d’agost al primer de setembre, els controls a les connexions aèries i marítimes procedents de l’estat espanyol. Roma ha justificat la mesura per l’entrada irregular de desenes de milers de persones a Ceuta i pel temor que una part es desplacin després cap a altres estats de l’espai Schengen.

El govern espanyol ha respost amb la mateixa moneda i fa un parell de dies que aplica controls a les connexions aèries i marítimes amb Itàlia. Segons l’ordre publicada al BOE –signada pel ministre Fernando Grande-Marlaska–, els controls s’allargaran fins al 7 de setembre i s’argumenten arran de la “pressió migratòria” en la ruta de la Mediterrània central i el risc de moviments posteriors des d’Itàlia cap altres estats de l’espai Schengen.

L’ordre adverteix que hi ha una “amenaça greu, real i actual per l’ordre públic i la seguretat interior” arran de les connexions amb Itàlia. El govern italià, en boca del ministre d’Afers Estranger, Antonio Tajani, no ha tardat gens a criticar la mesura. “És totalment inacceptable i incomprensible”, ha dit en una entrevista al diari La Stampa. “És una represàlia, sense motius, perjudicant el turisme”, ha afegit.