‘Aquests diners aniran destinats a ajudar econòmicament aquells qui vegin afectat el seu patrimoni per una sanció de l’Audiència espanyola, del Tribunal Suprem o del TSJC.’ Aquestes paraules són de fa un any i les va dir Jordi Sànchez, llavors president de l’ANC. Aquell dia s’obria una web de donacions econòmiques per ajudar els qui fossin sancionats amb qualsevol acció emmarcada en el procés. Era el naixement de la caixa de solidaritat –anomenada de primer ‘caixa de resistència’–, que, d’aleshores ençà, ja ha servit per a pagar gairebé quatre milions d’euros, majoritàriament en fiances.

Els efectes judicials del procés no són solament els empresonaments preventius o les peticions d’extradició, sinó que també tenen un vessant econòmic. Les sancions econòmiques són una altra via de la repressió de la justícia i, amb l’objectiu de combatre-les, l’ANC i Òmnium van crear aquesta caixa de solidaritat: ‘La creació d’aquesta caixa és una mala notícia per a la justícia espanyola’, deia el dia de la presentació Jordi Cuixart. Llavors era inimaginable que tant ell com Sànchez acabarien a la presó. Alguns altres han pogut evitar-la abonant grans quantitats de diners gràcies a aquesta solidaritat.

Els consellers Carles Mundó, Meritxell Borràs, Dolors Bassa, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva van pagar 100.000 euros cadascun amb la caixa de solidaritat per a poder sortir de la presó, on havien estat tancats un mes. L’ex-conseller Santi Vila, que només va estar-hi un dia, va haver de pagar 50.000 euros, tot i que no van pas sortir de la caixa de solidaritat. Ell mateix ho explica en el seu llibre D’herois i traïdors, on retreu a l’ANC i Òmnium que no li paguessin la fiança.

Pel que fa als quatre membres de la mesa, també investigats per l’Audiència espanyola, Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Guinó i Lluís Maria Corominas, la caixa de solidaritat va pagar 25.000 euros per a cadascú. I en el cas de la presidenta del parlament, Carme Forcadell, la fiança més alta de totes, 150.000 euros.

Al febrer, el jutge del Suprem Pablo Llarena també va fixar una fiança de 60.000 euros a Marta Rovira, que va poder sortir en llibertat i aportar els diners requerits. El jutge la va tornar a citar el 23 de març, però la secretària general d’ERC no hi va comparèixer i ara és objecte d’una ordre europea i internacional de detenció. És per això que aquests diners, de moment, no li seran retornats. Sí que els retornaran a Bassa, Turull, Rull, Romeva o Forcadell, que, a diferència de Rovira, es van presentar i Llarena els va dictar presó provisional. Tanmateix, l’ANC explica que no has pas rebut aquests diners, perquè el procés burocràtic és molt llarg i podria dilatar-se mig any. Així doncs, la caixa de solidaritat ja ha abonat 960.000 euros en fiances.

Tres milions per al cas 9-N
Fins ara la quantitat més alta que s’ha pagat té relació amb el 9-N. El Tribunal de Comptes va imposar una fiança de 5.251.948,17 euros a l’ex-president Artur Mas i els ex-consellers Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau per l’organització de la consulta. Aquesta quantitat és una fiança que s’imposa abans de començar el judici. La caixa de solidaritat va abonar 2,9 milions d’euros i, per a la resta, els afectats van aportar immobles de la seva propietat com a aval. Aquests diners són retinguts al compte de consignacions, que depèn del Ministeri de Justícia espanyol.

El cas és a les mans de la secció d’enjudiciament i se’n fa càrrec Margarita Mariscal de Gante, ex-ministra de Justícia del primer govern d’Aznar, que també va ser l’encarregada de nomenar un delegat instructor en aquesta causa. Un cop resoltes les al·legacions, el Tribunal de Comptes començarà les audiències prèvies i farà citacions a declarar.

En total, doncs, la despesa de la caixa de solidaritat és de gairebé quatre milions d’euros (3.860.000). Tots van destinats a pagar fiances. Sobre multes i sancions que puguin rebre particulars en accions relacionades amb el procés, l’ANC explica que, si escau, cal que els afectats ho sol·licitin i els responsables de la caixa avaluaran cada cas. El requisit és que siguin multes originades per ‘accions unitàries, cíviques, pacífiques i democràtiques’.

Els responsables d’aquesta caixa de solidaritat són dues persones de l’Assemblea Nacional Catalana i dues d’Òmnium Cultural. A més, té com a auditors externs i independents tres ex-presidents del parlament: Joan Rigol, Ernest Benach, i Núria de Gispert.

La caixa de solidaritat no serveix per a pagar les defenses legals dels polítics empresonats i exiliats. Per això han impulsat campanyes de micromecenatge per a fiançar-se. La primera a fer-ho va ser l’ex-consellera Clara Ponsatí, que va rebre una resposta molt satisfactòria. L’objectiu inicial era de recollir els quaranta-sis mil euros necessaris, però a hores d’ara a la pàgina ja se n’han recaptat més de 280.000. Ponsatí, sorpresa per la reacció ciutadans, va dir que els diners que no hagués de menester els destinaria a les defenses de més membres del govern. Poques hores més tard, el govern a l’exili feia la mateixa campanya. En el seu cas, no s’han marcat cap xifra límit perquè no volen que la gent deixi de fer donatius.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb