El Centre Municipal de les Arts d’Alacant rep l’exposició itinerant “Una història de titelles” amb exemplars de vareta, de fil, de mà, de guant, manejats per ventrílocs, autòmats i ombres xineses, juntament amb trenta-quatre plafons que contenen informació diversa.

Tot això per a descobrir i divulgar aquesta modalitat escènica mil·lenària i arrelada al país que sovint ha estat menysvalorada. Segons un dels dos comissaris de l’exposició, Jaume Lloret, l’exposició vol reparar aquest menyspreu, retre un homenatge als titelles valencians i esdevenir un estímul per a mirar el futur amb autoestima i il·lusió.

Ha estat organitzada per la Universitat d’Alacant i l’ajuntament de la ciutat i té el suport del Museu de Belles Arts de Castelló, de la Generalitat i de l’Institut Valencià de Cultura. Hi participen companyies, grups i activistes culturals com ara Ángel Casado, Virgilo Tortosa i Biel Sansano. Però naix arran del treball ingent que Lloret ha fet tota la vida com a investigador, que es va plasmar en el llibre Els titelles al País Valencià, la publicació que ha servit d’espurna i font de contingut.

De la prehistòria al segle XXI

L’exposició inclou trenta-quatre plafons amb mirada etnogràfica i sociològica que mostren la història dels titelles valencians, exhaustivament, de la prehistòria a l’actualitat, de les imatges articulades del teatre religiós als nanos i gegants, cinema, televisió i més. Repassa tota mena de gèneres, tècniques i classes de titelles, sense cap prejudici.

S’hi poden veure programes de mà, llibres, autòmats, cartells, revistes, una llanterna màgica, projeccions audiovisuals i també algunes peces de companyies emblemàtiques i col·leccions particulars. Per exemple, hi ha alguns dels personatges mítics del Betlem de Tirisiti, el Quixot de la companyia Bambalina, el Pedra a Pedra de Tian Gombau i algunes marionetes d’Edu Borja.

A més, parla d’esdeveniments, companyies i productores i fa atenció especial al desenvolupament del teatre infantil de començament del segle XX, al descobriment del valor educatiu del titella, a la ventrilòquia i al màxim exponent valencià d’aquest art, Paco Sanz, als canvis del darrer quart del segle XX, a l’esforç de professionalització dels titellaires i a l’activitat artística dels grups que s’hi dediquen.

Amb tot plegat, esdevé l’exposició itinerant més completa i divulgativa que s’ha fet mai al País Valencià. L’organització explica que, després d’estrenar-se a Alacant, s’exposarà en ciutats com ara Castelló o Elx i, en la versió reduïda, podrà visitar localitats i entitats culturals de tot del país, amb demanda prèvia. 

La mostra internacional de titelles

Una història de titelles s’inclou en el Festival Internacional Festitíteres d’Alacant, que ja fa trenta-tres anys que s’organitza i que enguany ha estat un dels pocs que no s’han cancel·lat i que han plantat cara a la pandèmia del coronavirus.

Del 28 de novembre al 8 de desembre, s’hi han programat vint actuacions en espais diversos de la ciutat, tancats i a l’aire lliure, com ara el MACA, el parc lo Morant, el del Tossal i el Castell de Santa Bàrbara. Hi actuaran tretze grups del país i d’arreu amb espectacles de titelles tradicionals i de nova creació que fusionen música, dansa, objectes, projeccions i ombres. Tots van adreçats a un públic divers.

A més de les actuacions i de l’exposició, hi haurà una mostra de teatre amateur de titelles amb espectacles de format reduït, d’un màxim de quinze minuts, i un mural que celebra els trenta-tres anys del festival amb història per on han passat més de 360 grups, de 48 països diferents.