Els Sva-Ters ajornen el seu comiat definitiu

La pluja impedeix l’últim concert dels Sva-Ters, previst per avui, dissabte 27 d’octubre. Havien d’actuar al camp de futbol del seu poble, Alcàsser (Horta Sud), per posar fi a 20 anys de skà, ball i festa amb una celebració excepcional. 

Josep Maria Reillo, bateria del grup, diu: ‘Hem decidit ajornar el concert amb tot el pesar del món. Perquè estava tot molt ben encarat, econòmicament és un desastre, portàvem una inèrcia molt bona amb gent que havia llogat autocars i hotels, ens sap molt de greu.’  

El grup havia recuperat cançons antigues i havia fet popurris nous per a l’ocasió, en alguns moments hi actuaven més de 20 persones a sobre de l’escenari. L’espectacle Bona nit, fills havia de comptar amb la col·laboració de grups, cantants i intèrprets que els han acompanyat en la seua trajectòria, així com les actuacions independents de Miquel Gil, Bajoqueta Rock i DJ Macondo.

Els Sva-Ters són hereus de la sonoritat que van encetar grups com Skaràpid, Atzukak o Obrint Pas, entre d’altres. Han contribuït al fenòmen de la música en valencià amb un reguitzell de melodies encomanadisses, milers de joves han ballat les seues cançons frenètiques i enèrgiques. Cadascuna d’elles és un aliatge sonor on hi ha cites musicals a Michael Jackson, Luis Fonsi o The Ramones, entre molts. Conformen un estil propi i inconfusible que passa pel rock, el reggae, la cúmbia, la salsa, el soul o el rockabilly i té una càrrega forta d’skà i rumba.  

L’origen del nom del grup no se sap, diuen que fa referència a les sigles ‘Skà en Valencià’ o als moments en què es donaven pressa entre ells, tot dient ‘Ei, svà!’ en compte de ‘va, anem-hi!’, però reflexa el seu estil musical i el tarannà que els caracteritza: Les lletres són humorístiques i directes, tot i que a vegades amaguen un doble sentit, fan crítica amb sornegueria, parlen de sexe, menjar, de les feines del bancal i de moltes coses més.

Segons Reillo: ‘Les cançons són variades però molt festives. Han triomfat, sobretot, les més alegres amb un skà molt potent i rapidet, així com les lletres de “catxondeo” i crítiques, que tenen un bon toc d’humor.’ 

L’any 2001 van guanyar el IV Concurs de Música en Valencià del Consell Valencià de la Joventut i, un any més tard van gravar A foc (Cambra Records, 2002), el primer dels quatre discos. 

Amb Berlangastyle (2006, Temps Record) van incrementar les actuacions i van popularitzar cançons com República Alcassera, la divertida L’asmolaor o Rumba d’amore, un skà i reggae amb cordes pinçades de sonoritat mediterrània. 

El tarannà gamberro, humorístic, crític i festiu continua a Sexe, Putxero i Rock&Roll (Producciones Malditas, 2011). La tornada de Qui vol una aixà rovellà? recorda la cançó Sevilla tiene un color especial, Vergonya parla dels polítics i dels votants, etc. A més hi participen dues de les principals figures del jazz actual, el trompetista David Pastor i el saxofonista Francisco Ángel Blanco, conegut com ‘Latino’.  

Josep Maria explica: ‘Aquest disc és com una espineta que tenim clavada, no ens agradava molt el resultat final, les cançons estan molt bé però no van arribar al públic. Vam notar el baixó perquè veníem de Berlangastyle, que ens va funcionar molt bé.’

Simis (2016, mésdemil) posa en evidència la passivitat de l’ésser humà amb sarcasme. Parla de la immigració a Violetes, inclou una versió de La samarreta d’Ovidi Montllor, amb un aire més swing que l’original, i dues cançons dels mítics Al Tall, el Romanç de cec, amb una música completament diferent, i Hala mare.

Han fet més de 600 concerts al llarg de la seua trajectòria i han col·laborat amb concerts diversos i discos com Ara ve Nadal (2016, Mésdemil), on s’alien amb Dj Elko per fer la nadala Nadal de Carcaixent amb aires cubans i sons electrònics. 

Reillo aclareix: ‘Ens ho deixem perquè ja tenim una edat, per com està el món de la música i perquè la gent consumeix frenèticament. Ja no podem seguir eixe ritme, hui en dia necessites treure disc cada dos anys, fer videoclips o cançons soltes. També hem tingut errors, no venim del món de les tecnologies i no els hi hem donat importància. Per altra banda, portem músics professionals que viuen de la música i el catxé no arriba per pagar-los bé. També ens ha afectat el fet que la gent escolta altres tipus de música… tot i que nosaltres podríem subsistir, les últimes gires ens ho han demostrat: Agradem.’

Faran el concert de comiat a partir de la primavera del 2019, posaran punt i final als seus directes explosius. Serà l’última oportunitat per escoltar les veus inconfusibles dels dos cantants dolçainers que, armats amb camises hawaianes, faran ballar la multitud. Amb tota probabilitat, cantaran el primer tema que van gravar, El lio Sva, i s’acomiadaran amb un dels versos que més els identifica: ‘Que la vida et vaja bonica’. 

‘La veritat és que estem contents de la trajectòria, ha sigut bonic, no hi ha ningú del grup que canvie tot el que hem viscut per res: Hem viatjat i conegut moltíssima gent i pobles. No sabem si tornarem a fer alguna cosa junts, potser d’ací un any ho trobem molt a faltar…’, conclou Reillo.