06.09.2026 - 18:22
|
Actualització: 06.09.2026 - 21:32
Amb el recompte electoral ja avançat el partit d’extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD), acarona la possibilitat de governar per primera vegada des de la caiguda del nazisme un estat alemany, Saxònia-Anhalt.
Alternativa per a Alemanya (AfD) encapçala els resultats de les eleccions regionals a Saxònia-Anhalt amb un resultat històric que li dóna de moment 39 escons, lluny dels 42 que necessitaria per a la majoria absoluta, però amb un augment de vot extraordinari, del 23 %.
Amb aquest resultat l’AfD no formaria govern per molt poc. Si el partit d’extrema esquerra pro-rus Aliança Sahra Wagenknecht (BSW) li donés els quatre escons, tots dos grups podrien formar coalició i governar junts. Però no sembla que aquesta possibilitat estigui sobre la taula ara mateix. BSW havia parlat d’abstenir-se per a permetre un govern d’AfD, però amb l’abstenció no farien prou, perquè la resta de partits sumen 40 escons.
La Unió Demòcrata Cristiana (CDU) se situa en segon lloc amb 16 escons i una caiguda de 18,6 punts respecte de les darreres eleccions. En tercera posició, es produeix un empat entre el Partit Socialdemòcrata d’Alemanya (SPD), L’Esquerra i Els Verds, amb 8 diputats cadascun. CDU, SPD i Els Verds podrien formar govern amb el vot de L’Esquerra que ja ha dit que farà el que faci falta per impedir un govern d’extrema dreta.
Finalment, l’Aliança Sahra Wagenknecht (BSW) entraria al parlament amb un 5% de vots just de vots que si caigués per sota d’aquesta xifra podria alterar el resultat en el darrer moment.
La jornada s’ha caracteritzat per una taxa de participació especialment elevada. Fins a les 16.00, havia votat un 65,3% dels electors, molt per damunt del 41% registrat a aquella hora el 2021. Aquell any, la participació final va ser del 60,3%. La premsa alemanya relaciona la participació rècord amb la mobilització al carrer contra l’AfD i les crides explícites al vot tàctic per a impedir un govern de la ultradreta.
El parlament de Saxònia-Anhalt té vuitanta-tres escons. Per a la majoria absoluta en calen quaranta-dos. I aquí és on la llei electoral alemanya introdueix la seva particularitat: que l’extrema dreta pugui governar sola no depèn tant dels vots que tregui l’AfD com dels que treguin els partits més petits.
El programa de l’AfD
El candidat de l’AfD, Ulrich Siegmund, té trenta-sis anys, un títol en psicologia empresarial i un passat de comercial d’ambientadors. Es mou pel land amb un ciclomotor de l’època de l’RDA i té un seguiment considerable a TikTok. Quan Der Spiegel li va dedicar una portada anomenant-lo l’home més perillós d’Alemanya, ell va decidir signar exemplars de la revista als seus mítings.
El seu programa inclou deportacions d’immigrants irregulars “des del primer minut”. Canvi del lema promocional del land, que passaria de “Pensa modern” a “Pensa alemany”. Retallada dràstica del finançament de la radiotelevisió pública, que consideren un aparell de propaganda d’esquerres. L’obligació de posar banderes alemanyes a les escoles i de cantar l’himne nacional a les aules i la creació de classes separades per als fills dels demandants d’asil.
També vol tornar a permetre l’ensenyament a casa, prohibit a Alemanya justament com a reacció a l’època nazi, i modificar el currículum d’història perquè deixi de girar tant, diuen, al voltant del nazisme. Amb el seu partit considerat com un satèl·lit de Putin no és estrany que demani ampliar l’ensenyament del rus, tot i que aquest land pertanyia a l’antiga RDA.
Els partits democràtics alemanys es mantenen tots en el cordó sanitari, negant-se a pactar amb l’AfD, però tot això dependrà de si aconsegueix o no la majoria absoluta. La por a la primera victòria de l’extrema dreta des del final de nazisme ha mobilitzat la classe política alemanya i els demòcrates de tot el país.
