29.07.2026 - 21:40
|
Actualització: 29.07.2026 - 21:57
The Washington Post · Catherine Belton
El Kremlin ha començat una nova onada repressiva contra les veus contràries a la guerra a les portes de les eleccions parlamentàries del setembre, i impedeix que s’hi presentin candidats que mostrin cap senyal d’oposició a l’operació militar a Ucraïna, una guerra sagnant, costosa i com més va més impopular.
La repressió de les forces d’oposició no és cap novetat a la Rússia de Vladímir Putin, però aquesta ofensiva sorprèn perquè, aquesta primavera, durant un moment, va semblar que s’obria una escletxa insòlita per a la dissidència, quan tot indicava que les autoritats acceptaven de crear una vàlvula d’escapament per al descontentament creixent amb la guerra.
Ara, però, amb el govern com més va més pressionat pels atacs incessants de drons ucraïnesos i pel cost creixent que això té per a l’economia, també una crisi aguda de combustible, els sectors durs del Kremlin i dels serveis de seguretat guanyen posicions i han aconseguit d’imposar mesures més repressives.
Aquestes darreres setmanes, el partit de tendència liberal Iàbloko, que intenta de fer campanya amb el lema “Per la pau i la llibertat” –una rèplica directa a la defensa inflexible de Putin per la conquesta–, ha rebut una pressió creixent a tot el país. Alhora, el polític contrari a la guerra més conegut de Rússia, Borís Nadejdin, que volia presentar-se com a independent, ha estat exclòs de la campanya.
Les autoritats de Sant Petersburg van refusar la setmana passada de registrar Iàbloko per a les eleccions parlamentàries locals, i més d’una dotzena de candidats del partit han quedat exclosos d’eleccions federals i regionals acusats d’haver exhibit presumptes “símbols extremistes”, com ara penjar en línia fotografies del difunt dirigent opositor Aleksei Navalni.
Les autoritats russes “no pensen donar cap altaveu a la gent amb opinions contràries a la guerra durant les eleccions”, diu Andrei Kolésnikov, analista polític independent a Moscou. “I per això ara mateix no hi ha ni una sola veu perceptible contra la guerra.”
Les impugnacions recents del registre de Iàbloko en unes quantes regions per suposats errors en la documentació poden acabar amb l’exclusió del partit del conjunt de les eleccions federals, segons els analistes, una jugada que reforçaria Rússia Unida, el partit de govern que controla el parlament i que fa anys que sosté Putin.
El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, nega que el govern tingui com a objectiu silenciar les veus contràries a la guerra i assegura que els afectats són castigats per “infraccions de la llei”.
“Els qui infringeixen la llei estan sota pressió, i els qui no la infringeixen expressen la seva opinió lliurement”, ha dit Peskov a The Washington Post. I encara ha afegit: “Jo ni tan sols anomenaria Iàbloko amb la paraula ‘partit’. No passa de ser una cèl·lula.”
Aquesta duresa contrasta amb l’ambient que es vivia la primavera passada. Aleshores, un vídeo de la influenciadora Viktória Bónia que fuetejava la gestió desastrosa del govern en les restriccions d’internet i més problemes es va escampar com la pólvora fins al punt d’obligar el Kremlin a respondre.
També un antic advocat del Kremlin, Ilià Remeslo, va titllar obertament Putin de criminal de guerra i de lladre i, després d’un breu internament en un hospital psiquiàtric, va ser alliberat i va poder continuar la seva campanya. Fins i tot, més recentment, al juny, Guerman Gref, el cap del banc estatal més gran de Rússia, va trencar la disciplina i va proclamar públicament que tothom volia que la guerra s’acabés com més aviat millor.
Remeslo, la posició obertament contrària a la guerra del qual s’havia interpretat com el reflex d’una divisió a les altes esferes del Kremlin, ha estat detingut discretament, acusat de difondre informació presumptament falsa sobre l’exèrcit rus, un delicte que pot comportar fins a deu anys de presó. Ara és reclòs en una institució psiquiàtrica de Moscou, l’Institut Serbski, tristament famós per l’internament de presos polítics, segons que explica l’advocat de Remeslo, Sergei Badamxin.
Nadejdin, el candidat independent contrari a la guerra, ha explicat en una entrevista amb aquest diari, després d’haver estat breument detingut i multat per haver exhibit presumptes “símbols extremistes”, que hi havia forces dins el Kremlin que havien decidit que calia posar punt final a la dissidència pública. El van detenir perquè havia compartit l’enllaç d’un vídeo que contenia una imatge de Navalni, mort a la presó el 2024.
Posteriorment, el 10 de juliol, el Ministeri de Justícia va declarar Nadejdin agent estranger, una decisió que l’inhabilita per ocupar càrrecs públics, i li van prohibir de sortir del país.
“La gent confia com més va menys en Putin i en Rússia Unida, perquè la guerra els ha arribat a casa”, diu Nadejdin a aquest diari. “Cada dia esclaten magatzems i dipòsits de petroli. Hi ha morts. I, amb aquesta situació, proven de desfer-se dels actors polítics més visibles, com jo mateix i com Iàbloko, que parlem contra la guerra i a favor de la pau i la llibertat.”
Nadejdin, que va guanyar popularitat amb un programa contrari a la guerra durant les eleccions presidencials del 2024 i a qui les autoritats van refusar de registrar-lo com a candidat, diu ara que es retira completament de la política opositora perquè ha esdevingut una tasca impossible.
Però el cas és que, d’ençà que el descontentament públic va esclatar obertament, els índexs de popularitat de Putin no han parat de caure.
El passat 17 de juliol, un institut demoscòpic estatal, la Fundació d’Opinió Pública, va registrar la davallada setmanal més gran de l’aprovació de Putin d’ençà que va començar la invasió a gran escala d’Ucraïna, el febrer del 2022: cinc punts percentuals, fins al 66%.
Aquesta caiguda s’ha vist agreujada per la campanya ucraïnesa d’atacs amb drons de llarg abast contra instal·lacions petrolieres russes, una campanya que ha ocasionat una escassetat generalitzada de combustible i un encariment dels preus a tot el país i que pot arribar a amenaçar la collita d’enguany. Analistes i polítics de l’oposició coincideixen a dir que el desgast de la popularitat de Putin fa especialment interessant les pròximes eleccions parlamentàries.
“Cada vegada hi ha més gent que no es creu que les autoritats tinguin un pla, ni que sigui mínim, per a sortir de la situació de la guerra, i es qüestiona si tots aquests sacrificis i pèrdues que s’imposen a la societat i l’economia russes són justificats”, diu Tatiana Stanovaia, investigadora sènior del Centre Carnegie Rússia Euràsia.
“En aquest sentit, el 2026 és un punt d’inflexió”, afegeix. “Els primers quatre anys de guerra la gent vivia convençuda que les autoritats sabien què es feien. Ara no saben què esperar de l’endemà i tenen la sensació que la situació se’n va de mare mentre les autoritats no tenen cap pla.”
“Tothom viu al dia, mentre Putin sembla del tot desconnectat de la realitat”, conclou Stanovaia.
Però el Kremlin pot eliminar a voluntat les veus que percep com a opositores i tothom espera que mantingui un control ferri de les eleccions.
De fet, el panorama ombrívol sembla que ha obligat el Kremlin a redefinir què vol dir guanyar, sobretot enmig de l’ansietat persistent creada pels rumors segons els quals el govern prepara una nova lleva militar després dels comicis.
Així, ara els funcionaris del Kremlin pronostiquen que Rússia Unida podria guanyar amb el 45% dels vots, segons el mitjà independent rus Meduza, davant una previsió oficial anterior que no baixava del 55%.
Dins el Kremlin, els dirigents continuen dividits sobre com afrontar una situació com més va més espinosa, segons Nadejdin i Mikhaïl Khodorkovski, l’antic magnat del petroli rus convertit en una de les figures principals de l’oposició a l’exili, a Londres.
L’opinió de Khodorkovski és que la detenció recent de Remeslo és un senyal que el Servei Federal de Seguretat (FSB) reforça la seva mà contra els sectors més progressistes del Kremlin, aquells que li havien fet costat.
“Al cercle de Putin hi ha un debat obert sobre què cal fer”, diu Nadejdin. “Els serveis de seguretat simplement volen reprimir tothom… I l’altra part de l’administració prova de treballar d’alguna manera, i d’obtenir algun resultat acceptable a les eleccions. Però com més va és més difícil.”
Aquestes darreres setmanes, com a mínim catorze membres de Iàbloko han quedat exclosos de les candidatures, acusats d’exhibir presumptes “símbols extremistes”, i el registre del partit és impugnat en unes quantes regions per suposats errors de documentació. La Comissió Electoral Federal encara no ha registrat la llista de candidats de Iàbloko.
A més, com a mínim quatre membres del Partit Comunista han estat exclosos també acusats d’haver penjat “símbols extremistes”.
Sense cap indici que es reprenguin les negociacions de pau, alguns càrrecs russos confien que la situació política a Kíiv es deteriori abans, diu Khodorkovski.
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va ordenar la setmana passada una remodelació de gran abast del govern, que incloïa la destitució del ministre de defensa, del primer ministre i del comandant en cap de les forces armades.
“Els falcons del Kremlin compten amb la desestabilització política a Kíiv”, diu Khodorkovski.
Per això Rússia intensifica els atacs amb míssils balístics contra infrastructures ucraïneses en resposta a la campanya de drons ucraïnesa, uns atacs que tenen un impacte sobre Ucraïna com més va més preocupant, segons que admet a The Washington Post un alt càrrec ucraïnès que parla amb la condició de mantenir-se en l’anonimat pel fet de ser qüestions delicades.
“És clar que els russos pateixen molt”, diu aquest càrrec. “Però nosaltres patim igual i a una escala encara més gran, i no sabem què pot passar quan torni l’hivern, el fred i el mal temps.”
En aquest article hi ha col·laborat Natàlia Abbakúmova.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
