TEMA DEL DIA
Dividir. Un dels relats que fan circular els qui volen dividir l’independentisme és que l’exili perjudica els presos polítics. Primer, van dir que el fet que la meitat del govern hagués optat per l’exili condemnava la resta de consellers que s’havien quedat a patir presó provisional perquè hi havia ‘risc de fuga’. Després, van dir que l’activitat internacional del president Carles Puigdemont i de la resta de consellers a l’exili impedia que els presos fossin posats en llibertat i que podria ser un factor per a endurir les condemnes. Aquest relat fals, fabricat pels mateixos carcellers, ha anat sortint en algunes ocasions, però avui Marta Rovira l’ha desmuntat completament en una entrevista amb Mònica Terribas.

La secretària general d’ERC, exiliada a Suïssa, ho ha explicat molt clarament: són dues cares de la mateixa moneda, que no és sinó la repressió de l’estat espanyol. Sense presos, l’exili no podria justificar el discurs que Espanya no és una democràcia perquè empresona dirigents polítics. Però a la vegada, sense l’exili, els presos polítics no tindrien l’altaveu de què disposen per a denunciar la seva situació a Europa. Les dues injustícies són complementàries, sobretot si hi ha una estratègia comuna, com ha reclamat Rovira.

La decisió de quedar-se o anar-se’n no va ser pas de partits, sinó de persones. Per això hi ha consellers de Junts per Catalunya i ERC empresonats, i consellers d’aquests dos partits a l’exili. Tampoc era una qüestió de valents o covards, ni d’uns que planten cara i uns altres que fugen. Tots han acabat plantant cara des d’on la repressió els ha obligat a ser. Les declaracions de Rovira desprenen un aire de distensió que quadra amb l’intent de reprendre el diàleg entre Oriol Junqueras i Carles Puigdemont que ja va avançar VilaWeb. Ella mateixa ha explicat que la seva relació amb Puigdemont s’havia anat intensificant. Al principi de l’exili, el contacte era ‘tímid’ però ‘últimament’ hi és ‘amb més intensitat’.

Després de dotze mesos d’enfrontament descarnat, hi ha símptomes de desgel dins l’independentisme. Uns símptomes encara massa fràgils i molt difícils de gestionar perquè els seus protagonistes no poden seure en una taula a parlar, sinó que ho fan mitjançant persones interposades. Però sembla que Junts per Catalunya i ERC comencen a entendre que necessiten un acord estratègic per a afrontar els judicis que vénen i, sobretot, per saber cap a on s’ha d’anar després. Un acord estratègic en què la unitat no s’ha de confondre amb el debat sobre llistes úniques o coalicions electorals. Això, si de cas, en seria la conseqüència.

Sembla que l’acord estratègic és de mínims i conté quatre punts: defensa del diàleg, referèndum d’autodeterminació, incrementar la majoria independentista actual i una campanya de denúncia internacional, especialment a Europa. Falta encara desenvolupar-los i veure com s’implementen, però les converses ja han començat. Si finalment es tanquen amb èxit, l’independentisme té moltes possibilitats de mantenir la centralitat política a Catalunya i, encara més, d’ampliar-la, perquè posaria fi a la desorientació actual i tornaria a motivar unes bases cansades de tanta baralla partidista.

MÉS QÜESTIONS
Enric Morera defensa que els parlaments no estatals tinguin veu directa a Europa. El president de les Corts Valencianes, Enric Morera, defensarà demà a la reunió plenària de la Conferència de Presidències de Parlaments Autonòmics (COPREPA), que es fa a les Corts d’Aragó, que els parlaments no estatals de les regions europees tinguin més pes i protagonisme en la presa de decisions en el context europeu. És a dir, tenir veu directa. Morera ha presentat una esmena a la Declaració de Saragossa, que encara s’ha de consensuar, que va en connexió amb el parer del president del Comitè Europeu de les Regions, Heinz Karl-Lambertz respecte a la continuació i millora de les polítiques de cohesió. Morera considera que les assemblees legislatives de les autonomies i regions europees tenen ‘una connectivitat directa amb la ciutadania i amb la realitat dels pobles que representen’, cosa que s’hauria de traduir en ‘una veu directa i poder de decisió a la Unió Europea’. Pel president de les Corts, que polítiques europees com la PAC o la distribució de fons i subvencions de la Unió siguin només funció dels governs estatals pot portar a desigualtats, com ha passat amb els acords d’importacions de cítrics que han perjudicat seriosament els llauradors valencians al començament de la temporada. Per evitar aquestes situacions contraproduents i que ‘generen tensions i rebuig de la ciutadania cap al procés de construcció europea’, el president reitera que s’ha de tenir en compte les regions, tant els òrgans executius com els legislatius. Durant la trobada, Morera també informarà de les conclusions del grup europeu que coordina sobre la diversitat cultural i lingüística a la Unió. ‘Les aportacions que hem rebut de parlaments, universitats i col·lectius d’experts de molts països han estat molt profitoses, demostren que hi ha un interès real per a preservar i potenciar aquesta diversitat que enriqueix molt Europa i caldrà continuar treballant pel reconeixement de les llengües minoritàries com a llengües oficials i d’ús en les institucions europees’.

La policia investiga les amenaces ultres al Teatre Olympia per l’actuació de Dani Mateo. La policia espanyola investigarà les amenaces dels grups d’extrema dreta que ha rebut el Teatre Olympia de València per l’actuació de l’humorista Dani Mateo. El delegat del govern espanyol, Juan Carlos Fulgencio, ha expressat el rebuig a les amenaces i ha dit que s’obriria una investigació, després de la denúncia interposada pel responsable de la sala, Enrique Fayos. L’espectacle ‘Nunca os olvidaremos’, protagonitzat per Mateo i dos humoristes més, s’havia de representar el 23 i 24 de novembre, però finalment es va suspendre, segons Fayos, per garantir la seguretat i ‘evitar la crispació’. L’obra es representarà finalment al Palau de la Música de València, després de l’oferta del batlle, Joan Ribó. Malgrat que l’humorista i el consistori encara no han tancat les dates, en principi preveuen fer-ho els mateixos dies que estava programada al Teatre Olympia. Finalment, l’entrada no serà gratuïta, com volia l’humorista, perquè els estatuts del Palau de la Música ho impedeixen, però la recaptació anirà a una organització benèfica.

Armengol repetirà com a candidata del PSIB a les eleccions al parlament del 2019. Com era d’esperar, Francina Armengol, presidenta de les Illes, tornarà a ser la candidata del PSIB a les eleccions del 2019. Ho ha determinat el comitè de garanties electoral del partit, una vegada confirmat que ningú més no ha presentat la petició de fer primàries dins el període estipulat. La candidatura d’Armengol serà ratificada pel comitè federal, que es farà demà a Fuenlabrada (Madrid) i en què participarà la mateixa presidenta en un acte de proclamació juntament amb la resta de candidats autonòmics que també han estat designats per les respectives federacions. D’aquesta manera, el PSIB continua posant a punt el partit de cara a les eleccions de 2019, amb el comitè electoral ja aprovat i funcionant amb l’objectiu de ‘revalidar el govern d’esquerres per a consolidar el canvi començat a les Illes el 2015’.

El govern balear ja ha atorgat un terç dels ajuts sol·licitats per les inundacions. Un mes després de les inundacions del Llevant de Mallorca, que van fer tretze morts, la zona continua treballant per recuperar-se. El govern ja ha resolt positivament 350 expedients d’ajuts sol·licitats La pels afectats, dels 904 que s’han tramitat. La majoria dels ajuts es poden demanar fins al 31 de gener de 2019, però els expedients ja s’han començat a tramitar. Segons la consellera de Presidència, Pilar Costa, els primers que s’han resolt són els que fan referència a les situacions de necessitat urgent que van gestionar els serveis socials. En aquest apartat, ja s’han aprovat 317 ajuts que sumen 1,1 milions d’euros. A més, també s’han aprovat 33 ajuts per a empreses afectades, de les 103 sol·licitades, principalment comerços i petites indústries, que agrupen 1,4 milions. Els ajuts d’habitatge trigaran una mica més, atès que cal el corresponent peritatge econòmic. La consellera ha explicat que els arquitectes van fer 660 inspeccions, que determinaran la quantia de les subvencions. De moment, hi ha 240 sol·licituds en aquest apartat.

LA XIFRA
31,4 milions d’euros ha recaptat el govern d’Andorra amb la campanya de l’IRPF del 2017, gairebé 3 milions més que en l’exercici anterior.

TAL DIA COM AVUI
El 9 de novembre de 2014 es va fer el primer referèndum sobre el futur polític de Catalunya. El va organitzar la Generalitat com un procés de participació ciutadana per a consultar als ciutadans de Catalunya si volien tenir un estat propi. Tot i que no hi va haver repressió policial i es va poder votar, els seus responsables polítics, amb el president Artur Mas al capdavant, van ser posteriorment perseguits per la justícia espanyola. Avui encara tenen oberta una causa al Tribunal de Comptes, que pretén embargar-los tots els béns.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb