Els quatre fiscals del Tribunal Suprem espanyol que dirigiran l’acusació pública contra el govern català no sembla pas que vulguin afluixar. En defensa de la unitat d’Espanya, volen mantenir el delicte de rebel·lió contra els presos i exiliats polítics catalans: Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Marta Rovira, Jordi Turull, Raül Romeva, Carme Forcadell, Toni Comín, Dolors Bassa, Clara Ponsatí i Josep Rull.

Defensen que el primer d’octubre i els dies previs va haver-hi ‘una insurrecció violenta a Catalunya que va fer perillar l’ordre constitucional’. Per tant, als polítics catalans els pertocarien unes penes de presó de quinze anys a vint-i-cinc. Els quatre fiscals, segons que publicava El País aquest cap de setmana, mantenen un criteri unànime i no han rebut cap instrucció contrària de la nova fiscal general de l’estat espanyol, María José Segarra.

Entre els quatre fiscals, Javier Zaragoza i Fidel Cadena ja actuaven en representació de l’estat durant la instrucció dels polítics catalans processats. Tots han mantingut una posició molt dura en la petició de la presó preventiva. Únicament en el cas de Joaquim Forn van demanar la llibertat sota fiança una vegada. Però no va ser per decisió pròpia, sinó que van actuar per ‘imperatiu legal’, tal com van explicar a la vista, fet que va palesar les diferències entre el fiscal general de l’estat de llavors, Javier Sánchez Melgar, i els fiscals de Suprem.

La fiscalia presentarà l’escrit d’acusació provisional davant la sala penal del Suprem aquests dies vinents i mantindrà el mateix to que en la querella que va obrir el procediment.

Qui són, però, els quatre fiscals que volen descarregar tota la duresa de l’estat espanyol contra l’independentisme?

Javier Zaragoza. Coordina de fa poc més d’un any els afers de terrorisme de la fiscalia general de l’estat espanyol. Va ser fiscal en cap de l’Audiència espanyola durant una dècada llarga, del 2006 al 2017, fins que Jesús Alonso el va substituir. De l’entorn del PSOE, el fiscal va arribar a l’audiència de bracet de Cándido Conde-Pumpido. Va començar fort, perquè la seva arribada a l’Audiència va coincidir amb el final de la investigació judicial de l’11-M, el maig del 2006.

En la conversa dels subscriptors de VilaWeb amb els advocats dels exiliats Gonzalo Boye i Jaume Alonso-Cuevillas, Boye va encarregar-se de recordar el paper de Zaragoza en aquell moment: ‘El jutge Garzón, juntament amb el fiscal Zaragoza, van crear el concepte “tot és ETA”. Ara estem en el “tot és el procés”‘, va dir.

Membre de la Unió Progressista de Fiscals, Zaragoza va començar la carrera com a fiscal el 1982. Ha estat també fiscal de l’audiència provincial de Sant Sebastià i tinent fiscal de la fiscalia antidroga, en què va intervenir en operacions com ara la famosa operació Nécora, en què l’estat espanyol –per primera vegada– va actuar contra el narcotràfic, amb el jutge Baltasar Garzón. Més tard s’hi va enfrontar, quan s’oposà aferrissadament a la investigació contra els crims del franquisme, encapçalada per Garzón. Aquella batalla va ser l’inici de les acusacions judicials contra Garzón per prevaricació que van impulsar Manos Limpias i la Falange. Zaragoza va presentar recurs contra l’admissió a tràmit de la querella que havia de permetre la investigació dels crims del franquisme.

En la seva trajectòria també hi ha episodis especialment polèmics, com ara quan va presentar una querella per injúries al rei espanyol contra tres periodistes que havien publicat un article als diaris bascs Deia i Gara amb una vinyeta satírica anomenada ‘Les tribulacions de l’ós Iogui‘. En la il·lustració, hi apareixia el rei Juan Carlos caçant un ós. Era una referència a les informacions que el monarca espanyol, a Rússia, havia caçat un ós que havia estat embriagat amb vodka amb mel perquè fos de més bon caçar. Els periodistes van ser absolts, però el cas va donar embranzida a la trajectòria de Zaragoza en la persecució de comentaris, articles i il·lustracions a la xarxa i als mitjans.

Jaime Moreno. Afí al PP. Va assessorar el govern de Mariano Rajoy el 2013, quan Alberto Ruíz Gallardón era ministre de Justícia. Va rebre una de les Grans Creus de l’Ordre de San Raimundo de Peñafort que el govern espanyol lliurà als qui havien elaborat el text de la llei d’enjudiciament criminal. Juntament amb Moreno, van ser condecorats, entre més, Juan Damián Moreno, jurista i també assessor del PP; Carlos Lesmes, president del CGPJ i del Suprem; i Manuel Marchena, president de la sala penal del Suprem.

El fiscal Jaime Moreno en el judici a Francesc Homs al Tribunal Suprem.

La seva vinculació amb el PP es va fer evident quan el 4 d’octubre de 2010 va ser ponent d’unes jornades organitzades per la Fundació per a l’Anàlisi i els Estudis Socials (FAES) presidida per José María Aznar i que, en aquell moment, encara tenia vinculació amb el partit. Moreno va començar la carrera de fiscal l’any 1984 destinat a Avilés, a Astúries, i d’allà va ser traslladat a la fiscalia provincial de Madrid. El 1994 va entrar a la Secretaria Tècnica General de l’estat. El 2003 va ascendir a fiscal del Suprem, càrrec que manté. També va ser, durant el govern de Mariano Rajoy, fiscal en cap de la Secretaria Tècnica General de l’estat.

Va ser qui va interrogar l’ex-conseller de la presidència de la Generalitat Francesc Homs en el judici pel 9-N, quan fiscal i acusat van tenir un combat dialèctic d’una certa tensió. També ha intervingut en casos coneguts, com el cas Faisán, en què policies espanyols van ser acusats de delació a ETA; i, juntament amb Zaragoza, va intervenir en el cas de l’11-M.

En una entrevista a La Opinión A Coruña va negar que el govern del PP pressionés la fiscalia: ‘Li sembla que estem polititzats, si s’han instruït i han arribat a judici casos com el de la trama Gürtel o les targetes black? Creu que és tan fàcil de trucar al fiscal general i dir-li: “No acusis”?’, deia en l’entrevista.

Consuelo Madrigal. És l’única dona del grup i va ser la primera dona fiscal general de l’estat espanyol. El fet de ser una dona en un sector molt masculinitzat no l’ha feta moure de les posicions conservadores. El 2008 va ser una de les signants del manifest ‘Dones davant l’avortament’, fet públic durant el govern de José Rodríguez Zapatero i molt crític amb l’avortament lliure i universal. ‘L’avortament, tal com el coneix la nostra societat, és la falsa solució del segle XX als problemes reals de la dona. El segle XXI exigeix solucions solidàries i respectuoses amb la vida’, diu el manifest.

Arrenglerada amb els sectors conservadors del gremi i acostada al PP, el seu to ha estat sempre contundent i dur contra el procés i els polítics catalans. En el discurs d’obertura de l’any judicial del 2016 deia: ‘En un escenari polític i social incert com el que vivim i enfront del desafiament a l’estat de dret i el total menyspreu a l’ordenament constitucional que plantegen els sectors independentistes, convé mantenir la integritat de la consciència intel·lectual, tal com ha fet el Tribunal Constitucional en la sentència de 2 de desembre de 2015’, quan va anul·lar la declaració del 9-N. I afegia: ‘No hi ha legitimitat fora de la que es fonamenta en la constitució’. Unes declaracions que Neus Munté va qualificar de ‘terminologia de combat’ i a les quals VilaWeb va dedicar l’editorial de l’endemà.

Madrigal, en el jurament com a nova fiscal general de l’estat espanyol, el 2016.

El febrer del 2017, Madrigal va ser substituïda per José Manuel Maza. De primer hom va dir que el govern del PP volia algú encara més bel·ligerant contra el procés català. Però sembla que Madrigal no es va avenir a totes les designacions suggerides per l’executiu en les direccions d’anticorrupció i de l’Audiència espanyola, segons diverses informacions.

Madrigal i Fidel Cadena van ser els representants de la fiscalia en el procés de la sala penal del Suprem contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, i els cinc membres de la mesa que van permetre la tramitació de les lleis de desconnexió i la votació del 27-O.

Fidel Cadena. En la carrera fiscal ha passat per Girona, Bilbao i Osca. Durant disset anys va estar-se a la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia d’Aragó. El 2007 va ser nomenat fiscal de la sala segona del Suprem. El 2013 va ser nomenat membre del Comitè de Bioètica pel ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, quan el PP va aprovar la polèmica reforma de la llei de l’avortament.

A Catalunya el seu nom ha sonat darrerament en el cas sobre les obres de Sixena. Ell va ser qui va demanar d’obrir una causa penal per a investigar les presumptes responsabilitats dels dos darrers consellers de Cultura de la Generalitat, Santi Vila i Lluís Puig. Segons Cadena, tots dos van incórrer en presumptes delictes de desobediència per haver rebutjat en diverses ocasions la devolució de les peces ordenades per un jutge d’Osca.

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb