Per què Espanya rebutja una mediació internacional sobre Catalunya?

TEMA DEL DIA
Reconeixement. En el document de vint-i-una propostes que el president de la Generalitat va lliurar a Pedro Sánchez a Pedralbes el dia 21 proppassat hi ha la proposta de recórrer a una mediació internacional per solucionar el conflicte entre Catalunya i Espanya. La majoria de conflictes del món es resolen d’aquesta manera: d’Irlanda i a Sud-àfrica, en contexts molt més complicats que no pas el català. El problema per a acceptar una mediació internacional és que, primer, s’ha de reconèixer que existeix un conflicte entre Catalunya i Espanya i això el govern del PSOE no sembla pas assumir-ho amb totes les conseqüències. El govern de Mariano Rajoy va tenir propostes serioses, però no va voler seure mai a la taula.

Fins fa poc, quan Pedro Sánchez parlava del conflicte, deia que era un problema de convivència entre catalans, que s’havia de resoldre entre catalans amb un acord d’ampli consens i dur-lo a les corts espanyoles perquè el validessin. El primer pas per a aconseguir una mediació internacional és que Espanya reconegui que té un conflicte polític amb Catalunya, i això oficialment encara no ho ha fet. Encara més, el discurs unionista insisteix en la fractura de la societat catalana, com si fos un problema de convivència, precisament per no haver de donar arguments a la necessitat d’aquesta mediació internacional. Però el conflicte català, per molt que s’hi esforci Ciutadans, no és un conflicte civil, entre dues comunitats enfrontades, sinó un conflicte polític entre dues nacions. Sánchez ha reconegut que Catalunya és un problema polític que s’ha de resoldre políticament. És un reconeixement amb la boca petita, però falta solemnitzar-lo.

La segona clau perquè la mediació funcioni és que no tingui límits ni exclusions, que es pugui parlar de tot, sense tabús. En el cas del conflicte entre Catalunya i Espanya, la mediació no pot tenir com a límit la constitució espanyola. La constitució pot ser el punt de partida que proposi el govern espanyol, de la mateixa manera que la part catalana ha de poder proposar el dret d’autodeterminació, perquè ho reclama una majoria amplíssima del parlament i de la societat, segons les enquestes. Quan es posen límits és que no es vol dialogar ni resoldre el problema. El fet que en el text pactat entre els governs català i espanyol a Barcelona no hi surti la constitució facilitaria l’establiment d’una mediació.

La tercera condició clau perquè la mediació funcioni és que sigui internacional, perquè els mediadors no poden tenir interessos de part. Hi ha sectors democràtics espanyols que promouen una mediació interna, amb gent que pugui fer de pont. La intenció és bona, però a la pràctica no funciona. El govern català ho sap molt bé. El mes d’octubre del 2017, el president Urkullu i el cardenal Omella van fer de suposats mitjancers entre els governs espanyol i català i ja se sap quin resultat va tenir, tot plegat. També hi va haver un simulacre de grup mediador, encapçalat per la degana del col·legi d’advocats de Catalunya, Maria Eugènia Gay, que no volia intercedir, sinó evitar que es proclamés la República. I encara campen per mitjans de comunicació persones que confonen el fet d’haver-se reunit amb les dues parts amb el d’haver fet de mitjancers. En el context polític actual és impensable que els mitjancers puguin ser espanyols perquè la pressió política i mediàtica ho faria insostenible. Serien titllats de traïdors i venuts al separatisme. Si ja ho diuen a Sánchez perquè vol canviar el nom de l’aeroport del Prat, què no dirien a il·lustres acadèmics o juristes que posessin damunt la taula el dret d’autodeterminació.

La quarta condició bàsica perquè funcioni una mediació és que totes les parts cessin les hostilitats. En el cas català, això no fa falta des del punt de vista militar, perquè no hi ha violència, però en el cas espanyol sí: hauria de cessar la repressió judicial i, sobretot, la violència mediàtica. El paper dels mitjans de comunicació en la resolució del conflicte és clau. Si continuen alimentant-lo, presentant davant l’opinió pública els dirigents independentistes com a colpistes, terroristes o supremacistes, és molt difícil que la mediació pugui reeixir, perquè una de les parts no ha acceptat el marc del diàleg. En el cas d’Irlanda del Nord, va ser clau que els mitjans de comunicació de Londres deixessin de titllar de terrorista el Sinn Féin i els seus dirigents, Martin McGuines i Gerry Adams.

D’aquestes quatre condicions per a fer possible una mediació internacional efectiva entre Catalunya i Espanya, ara com ara no se’n compleix cap. El reconeixement del problema polític és l’únic que sembla que pot obrir-se camí, si el govern del PSOE és valent, però la resta és molt lluny d’esdevenir realitat. Admetre la mediació és admetre el conflicte i Espanya ho refusarà fins al darrer minut. L’única possibilitat és que s’hi trobi forçada internacionalment.

MÉS QÜESTIONS
El PP valencià defensa la creació d’un bloc amb Vox per governar. La irrupció de Vox en el panorama polític espanyol consolida un nou tripartit de dretes que podria estendre’s més enllà d’Andalusia. La presidenta del Partit Popular valencià, Isabel Bonig, no ha descartat d’arribar a un pacte amb Vox després de les eleccions municipals i autonòmiques, que es faran el 26 de maig. Diu que el PP està disposat a parlar ‘absolutament amb tothom’ i considera que a Espanya hi ha ‘un tomb cap al bloc de la dreta, del centre-dreta’. Bonig pretén que el PP sigui el partit més votat i que guiï aquest bloc. I afegeix: ‘Sempre ens han dit que el PP no sap pactar i que no sap arribar a acords.’ Però segons ella és a l’inrevés: ‘Moltíssimes vegades ho hem fet amb majoria absoluta, i ho fem ara sense majoria absoluta, fins i tot en la defensa dels drets dels valencians, i dels espanyols també.’

La jutgessa arxiva una de les dues causes contra Camps per la fórmula, 1 malgrat els informes de la policia. El jutjat d’instrucció 2 de València ha dictat el sobreseïment provisional i arxivament de la causa per l’organització dels grans premis de fórmula 1 a València entre el 2008 i el 2012, en la qual només quedava com a investigat l’ex-president de la Generalitat Francisco Camps. La fiscalia no s’ha oposat a arxivar la causa, que va començar fa quatre anys i que ja havia exhaurit el termini màxim d’instrucció. L’anomenat cas Valmor es divideix en quatre peces i Camps era investigat en dues: en la primera, referida a l’organització dels grans premis, que és la que s’acaba d’arxivar; i en l’última, sobre el disseny i la construcció del circuit amb sobrecosts, que investiga el jutjat d’instrucció 17 de València. En la primera peça, Camps era, d’ençà del juny, l’únic investigat, després d’haver-se arxivat les actuacions respecte als altres encausats. Ara Camps continua investigat en la quarta peça, amb vint-i-set encausats més, que investiga les adjudicacions de l’entitat pública de la Generalitat GTP, el 2007 i el 2008, per al disseny i la construcció del circuit, perquè se sospita que les adjudicatàries sabien que ho serien per endavant i que van poder subornar membres del PP valencià a fi d’aconseguir-ho i carregar sobrecosts. L’ex-president de la Generalitat encara és investigat per dues causes judicials més: una peça del cas Gürtel i una causa sobre irregularitats en els contractes de la fundació que va organitzar la visita del papa a València el 2006.

El govern espanyol retira el recurs contra el català a la sanitat balear. El govern espanyol ha retirat el recurs contenciós administratiu que s’havia interposat contra el decret aprovat pel Govern de les Illes Balears que regulava la capacitació lingüística del personal del Servei de Salut, segons que informa en un comunicat la delegació del govern espanyol a les Illes. Aquesta retirada, diu el comunicat, es fa ‘a partir de la voluntat política expressada pel nou govern d’Espanya i de les converses amb el Govern de les Illes Balears’. El decret estableix que tots els professionals es puguin presentar a les oposicions sense l’obligació d’acreditar el coneixement del català, però que, una vegada hagin guanyat la plaça, tenen un termini de dos anys per a obtenir el certificat si volen optar a la carrera professional i els processos de mobilitat. El nivell exigit pels metges i infermers és el B1, mentre que el dels auxiliars i zeladors és l’A2. Algunes entitats nacionalistes, encapçalades per Obra Cultural Balear, han criticat el decret, que consideren insuficient.

La Plataforma 31D fa una crida a participar en massa en la manifestació de la Diada. Diumenge, 30 de desembre, a les 18.00, al passeig del Born de Palma, hi haurà la manifestació de la Diada de Mallorca, que enguany ha estat reconeguda com a diada oficial pel Consell de Mallorca. La Plataforma 31D, responsable d’aquesta convocatòria ja fa més de vint anys, ha fet una crida pública perquè tothom participi en la manifestació, que es preveu més concorreguda que cap altre any. El lema és ‘Defensem Mallorca, construïm República’. Les portaveus de la Plataforma, Catalina Trobat i Margalida Miquel, han recordat que enguany havia estat un any de retallades de drets i marcat pel qüestionament de la monarquia i del règim del 78. La plataforma també ha recordat l’espoliació fiscal de les Illes Balears i ha dit que cal tenir plena sobirania per a atendre les necessitats bàsiques de la ciutadania.

Les eleccions generals andorranes seran el 7 d’abril. El cap de govern, Antoni Martí, ha anunciat que les eleccions andorranes es farien el 7 d’abril. El pressupost s’haurà aprovat durant la primera quinzena de febrer i, aleshores, Martí dissoldrà el consell. Aquest anunci ha coincidit amb el compromís d’impulsar mesures per a augmentar el poder adquisitiu dels andorrans. Tot i no haver-les concretades, sí que ha avançat que tindran relació amb el salari mínim, els lloguers i les pensions. No descarta tampoc una llei d’extrema urgència o modificacions al pressupost, ni congelar els lloguers un any més per evitar els abusos. Amb tot, ha dit que el seu govern ja s’havia anticipat a algunes d’aquestes mesures, apujant cada any el sou mínim tot i no haver-hi augment de l’IPC i trobar-se ‘en plena crisi econòmica’; o bé ‘augmentant i consolidant les pensions de solidaritat’.

LA XIFRA
200 milions d’euros per al 2019 perdrà el País Valencià, perquè el PP ha tombat el sostre de dèficit al senat espanyol. Són dades de la Conselleria d’Economia.

TAL DIA COM AVUI
El 27 de desembre de 1913 Rubén Darío es va trobar obligat a abandonar Mallorca precipitadament a causa de greus problemes de salut, després d’haver residit una temporada a la Cartoixa de Valldemossa.