Reunió Esquerra, CuP i Junts per Catalunya al Parlament

El moviment de la CUP de convocar ERC i JxCat per mirar de desencallar la investidura no ha aconseguit que els actuals socis de govern cedeixin en les seves posicions. Però sí que els ha forçats a exhibir plegats la voluntat d’evitar la repetició electoral i d’expressar que volien continuar negociant. La CUP ha assegut els dos actuals socis de govern en una taula (presencial i virtual alhora) després de la trencadissa que anticipava la reunió d’ahir, en què el blocatge va fer evident la possibilitat real d’unes incòmodes eleccions al juliol que podien desmobilitzar l’electorat independentista i consumar la pèrdua del capital polític del 52% dels vots. La CUP ha aconseguit d’escenificar la predisposició compartida a desencallar la situació i erigir-se en frontissa d’una unitat que, al parlament, és de tres. Però la CUP no actuava amb equidistància negociadora, com a facilitadora de l’acord de mínims, perquè va signar un pacte per a investir Pere Aragonès fa setmanes. De fet, els quatre punts que proposaven per a l’acord coincideixen, precisament, amb l’esperit d’aquell pacte. Ara mateix és Junts qui és lluny d’ERC i la CUP, amb la paradoxa que implica el fet que s’hagi caracteritzat per predicar la unitat independentista.

És possible un acord perquè Junts faciliti la investidura d’Aragonès sense entrar al govern? Aquesta és una opció que, segons diverses fonts de JxCat consultades, les seves bases difícilment avalarien en la consulta. Potser això explica que la direcció de Junts hagi deixat d’esmentar la cessió dels quatre vots favorables de què havia parlat Jordi Sànchez, declaradament partidari d’evitar les eleccions. Junts és lluny d’entrar al futur executiu i alguns sectors governamentals del partit critiquen portes endins la manera com Sànchez ha portat les negociacions. El fet que el seu pes intern sigui minoritari, tanmateix, difícilment farà canviar de mans les regnes del partit. Mentrestant, Puigdemont se’n manté al marge. Tal com va explicar VilaWeb, el president a l’exili va refusar de parlar amb Aragonès per a desencallar la legislatura, i ha confiat a Sànchez una negociació com més va més difícil.

L’acord de mínims és un text genèric que ha permès als tres partits de compartir un mateix comunicat públic perquè esquiva els punts de xoc entre Esquerra i Junts. ERC manté l’opció d’un govern monocolor i JxCat insisteix en el govern de coalició, i l’escenificació no ha servit per a catalitzar un moviment de cap dels dos. El punt més destacat de l’acord de mínims és el quart. El redactat inicial que proposava la CUP deixava fora del marc del “pacte de govern” el debat de l’estratègia independentista, que és justament allò que encalla l’acord per a la investidura de Pere Aragonès i el que voldria, també, ERC: negociar aquesta estratègia quan ja s’hagi format l’executiu.

El text acordat només compromet els partits a “assolir un espai per al debat de l’estratègia independentista més enllà del marc de la governabilitat”. És a dir, a constituir una nova direcció col·legiada i, en això, tots han coincidit sempre. Evita, en canvi, de detallar si aquest nou estat major ha de ser integrat dins el Consell per la República, com vol Junts, o fora i coordinant-se amb Waterloo, com proposa Esquerra. A més, l’expressió “pacte de govern” també ha canviat, perquè Aragonès cerca un pacte de “governabilitat” que sustenti la formació del seu govern monocolor i, més endavant, negociar l’entrada dels partits que votin a favor de la investidura. Falten catorze dies per a convocar automàticament les eleccions.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.