14.12.2020 - 17:53
ERC, JxCat i la CUP registraran la proposta de llei d’amnistia al congrés espanyol el proper 15 de març, després de les eleccions catalanes del 14-F. En un acte conjunt entre partits independentistes, entitats i societat civil, han explicat que la llei que impulsaran no vol demanar “perdó” per una categoria de delictes sinó que reclamen que es “corregeixi una injustícia”. La portaveu de JxCat al congrés, Laura Borràs, ha reclamat corregir “l’esbiaixada intervenció” de la justícia en una qüestió política. La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ha defensat que l’amnistia és el “primer pas” per desjudicialitzar la política i dibuixar una solució democràtica al conflicte polític. La CUP ha celebrat el “compromís ampli” del sobiranisme amb l’amnistia.
La secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta, ha denunciat la “causa general contra l’independentisme” i ha apel·lat a recuperar la “via política” per resoldre el conflicte polític. “La millor eina per la construcció d’una solució és l’amnistia per a totes les persones condemnades i encausades”, ha manifestat. La republicana ha assegurat que cal posar en llibertat els “presos polítics”, garantir el retorn i la llibertat dels “exiliats”, l’anul·lació de les causes obertes i la fi de la persecució del moviment independentista. Vilalta ha advertit, però, que l’amnistia només podrà ser “reeixida si hi ha un compromís explícit per resoldre el conflicte polític amb el dret a l’autodeterminació”.
Des de les files de JxCat, Laura Borràs ha afirmat que l’independentisme no demana “clemència sinó justícia”. Tot i dir que “fa temps” que no esperen que la justícia ni la democràcia de l’Estat resolguin el conflicte català, ha defensat que els partits independentistes no volen renunciar a millorar la situació democràtica i judicial “fent política”.
Natàlia Sánchez de la CUP ha celebrat que aquest dilluns s’hagi presentat un acord amb el compromís “ampli” del sobiranisme. La cupaire ha indicat que la llei d’amnistia té “dos moments”, el primer serà aquesta setmana al ple del Parlament on s’ha d’aprovar una proposta de resolució sobre l’amnistia. El segon ha dit que serà el 15 de març quan els tres grups independentistes registrin la llei al Congrés amb el màxim suport que aconsegueixin reunir.
El vice-president d’Òmnium, Marcel Mauri, ha justificat la proposta de llei perquè l’amnistia és un “pas imprescindible” per aturar la repressió. “L’autodeterminació no és delicte”, ha apuntat. Mauri ha dit que es treballarà perquè el clam de la societat civil arribi a Madrid “amb tota la força”.
Una llei amb sis articles
La proposta de llei acordada conjuntament pels partits independentistes té sis articles. La iniciativa amnistia “tots els actes d’intencionalitat política” tipificats com a delictes o conductes determinants de responsabilitat administrativa efectuats entre l’1 de gener de 2013 fins a l’entrada en vigor de la norma.
Es concreta que tindran la consideració d’actes d’intencionalitat política els fets vinculats a la “preparació, l’organització, la convocatòria, el finançament, l’afavoriment, la promoció, l’execució i la celebració” tant del procés participatiu del 9-N de 2014 com de l’1-O de 2017. També els actes de protesta a la via pública que, amb la finalitat de defensar el referèndum o de criticar l’actuació de les autoritats governatives o jurisdiccionals haguessin estat perseguits penalment o administrativament des de la data de celebració del referèndum.
Quedaran compresos per la llei els delictes, amb intencionalitat política, de rebel·lió i sedició, contra l’ordre públic, de prevaricació, falsedat, malversació de cabals públics, desobediència o revelació de secrets. També els actes “d’expressió i d’opinió” en premsa, impremta, xarxes socials, creacions artístiques o qualsevol altre mitjà de comunicació que hagin estat 10 valorats com a delictes d’incitació a l’odi vinculats al conflicte polític amb Catalunya.
S’apunta que no es podrà iniciar cap procediment ni diligència de cap classe amb relació als fets descrits en la llei que fossin o haguessin pogut ser enjudiciats per connexió amb els fet esmentats. S’indica que les persones beneficiàries d’aquesta llei no podran, en el futur, ser interrogades, investigades, citades a comparèixer, detingudes, retingudes, processades o interpel·lades de cap manera pels fets inclosos en aquesta amnistia.
Finalment, la llei vol deixar “sense efecte” les peticions d’extradició internacionals i europees, es reclama l’eliminació dels antecedents penals i les “notes desfavorables” en expedients personals i el retorn de fiances, penes, sancions, multes, embargaments i limitacions o restriccions imposades.
Puigdemont, Rovira i Gabriel
Durant l’acte celebrat a la presó de la Model hi ha hagut intervencions enregistrades en vídeo. És el cas del president de la Generalitat Carles Puigdemont. El també líder de JxCat ha dit que l’amnistia és un dels “ingredients” de la solució política per a Catalunya. Ha celebrat que l’independentisme s’hagi tornat a posar d’acord i s’ha mostrat esperançat perquè la llei pugui culminar el seu objectiu.
La secretària general d’ERC, Marta Rovira, ha reivindicat que l’amnistia tingui a Catalunya els “mateixos efectes” que ha tingut en altres països. “Amnistia, llibertat i autodeterminació”, ha conclòs. L’exdiputada de la CUP Anna Gabriel ha opinat que la mesura podria suposar un “procés de democratització” dins l’Estat. Ha demanat, però, “respecte” pel dret a l’autodeterminació.
Entre les entitats que han participat de l’acte hi ha hagut Amnistia i Llibertat, el col·lectiu Atenes, Drets, la Comissió de Defensa de l’ICAB i Òmnium.
