El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Els palmers, artesans que fan a mà les palmes i els palmons del Diumenge de Rams, enguany ho tenen ben difícil. El Diumenge de Rams, que s’escau el 5 d’abril, tot sembla indicar que no es podrà celebrar. Pels palmers, l’activitat artesana té vida un sol dia l’any i és aquest. El desastre, doncs, és colossal.

Una de les petites empreses familiars que es dediquen a les palmes i palmons i que té una història de quatre generacions és Palmes Viaplana. En aquest context, una de les accions que han pres ha estat de demanar al capellà del poble on s’està, a la Vilella Baixa, al Priorat, que beneeixi palmes i palmons per animar a la gent que els compri igualment ja beneïts. Podeu comprar les palmes i palmons online.

Fa uns quants anys, per aquestes dates, ens acostàvem a aquest ofici artesà de la mà precisament de Joan Vaqué Viaplana. Per això, per acostar l’artesania de palmes i palmons i fer un toc d’atenció a la fragilitat que viuen aquests dies, recuperem el relat:

Trobem Joan Vaqué assegut en una cadira petita de boga, amb tres eines a mà: una agulla saquera, unes tisores normals i unes tisores de poda. Agafant dues fulles dobles, fa la primera flor, que més endavant servirà per a tapar els cosits de la palma.

Joan Vaqué és destre trenant i plegant la fulles, que surten de les palmeres de dàtil, que sobretot es troben de Tarragona cap avall. L’elaboració de la palma i el palmó és un procés que dura tot l’any i que comença amb el procés de lligar les fulles a l’arbre: les més rectes, encara petites, primer es lligaran amb unes altres que les protegiran i després s’embolicaran amb una tela negra perquè no els entri la llum. Així, aquestes fulles, ja abans de ser tallades, creixen blanques. Una palmera es lliga un any sí i un any no, ens explica l’artesà.

I una vegada tenim els palmons blancs, comença tot un procés per a la conservació: primer les fulles es raspallen per treure’n una mena d’encenalls marronosos que s’hi agafen. Llavors es posen en unes tines d’aigua i clor per netejar-les. Després es treuen i es col·loquen en una càmera tancada i sense llum durant quaranta dies. Allí dins, dia sí dia no, es va cremant sofre. El procediment es fa amb la intenció d’evitar que la fulla es floreixi. Joan Vaqué explica que les palmes es poden fer abans i després d’ensofrar, que això va a gust de l’artesà. Però que, és clar, si es tenen pocs palmons i es fan poques palmes es poden fer abans d’ensofrar, però que si la quantitat és considerable, se solen fer després per evitar que una part de la planta es faci malbé.

La família Vaqué Viaplana fa unes 150.000 unitats, entre palmes i palmons. Tot i que Joan Vaqué ens diu que només de les palmes més petites (de pocs centímetres, per a posar al pit), ja en fa unes 20.000. D’aquest negoci en viu ell i la seva família tot l’any, tot i que en el seu cas, durant anys ho ha combinat amb més feines, vinculades al desenvolupament local, sobretot al Priorat i a la Terra Alta.

Joan Vaqué, artesà de palmes i palmons.

Mentre l’artesà va trenant i plegant i cosint i tallant la palma, les preguntes cap a l’artesà es van entrellaçant:

En la societat catalana actual, la pràctica religiosa ha minvat. Això ha fet que es venguin menys palmes?
—És cert que tenim una societat més laica, però la tradició es manté. La gent no va a missa, però continua portant a beneir la palma i el palmó perquè ho concep com una tradició, com una cosa festiva que ja feia de petit.

Ha canviat molt l’elaboració artesanal d’una palma?
—Sobretot ha canviat el fet que la gent no reconeix ni valora prou l’artesania per pagar allò que val, i això ens ha portat a fer les palmes més senzilles. Pensa que les palmes les pots anar complicant tant com vulguis, però ha de ser un negoci. També han canviat els hàbits de consum; vull dir que la majoria de palmes i palmons ara es compren a les grans superfícies.

En general, es venen més palmons o més palmes?
—Depèn dels anys. Depèn de què volen les nenes, si prefereixen una palma o un palmó.

I al llarg de l’any feu tallers ensenyant a fer palmes a petits i grans?
—Oi tant! I als nens els encanta. Pensa que fent una palma es poden treballar un munt de coses: la dimensió espacial, les matemàtiques…

Vós sou la quarta generació d’artesans de la palma. Com van començar els Viaplana?
—Va començar el meu rebesavi, Vicenç Viaplana, que era cisteller a Sant Vicenç dels Horts. Ell es va traslladar a Barcelona i va muntar una cistelleria a la Travessera de Gràcia el 1902 o 1903. Segons que explica el Costumari Amades, la gran burgesia barcelonina de primers de segle demanava grans palmes a l’època del Noucentisme, i moltes cistelleries també es van posar a fer-ne. Per mi la Sagrada Família és una gran palma, o les forges de la casa Amatller, que són plenes de motius florals fets amb palma.

I com vau anar a parar al Priorat?
—La cistelleria va romandre oberta a la Travessera de Gràcia fins fa onze anys, quan el meu pare es va morir. Però el pare ja no va aprendre a fer cistells, només feia palmes. Jo vaig néixer al barri de Gràcia, però fa més de vint anys me’n vaig anar al Priorat i vaig obrir el taller de palmes al poble de la Vilella Baixa.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.