L’extrema dreta guanya amb claredat a Saxònia-Anhalt i aspira a governar amb pactes postelectorals

El partit d’extrema dreta Alternativa per Alemanya (AfD) va causar ahir, diumenge, un terratrèmol polític guanyant de manera molt clara a l’estat federal de Saxònia-Anhalt. AfD ha aconseguit el 44 % dels vots i 39 diputats. Per governar, l’AfD necessita la majoria absoluta i aspira ara a aconseguir-la gràcies a pactes postelectorals.

Concretament, se li obren dues possibilitats. Per una banda, un pacte amb l’extrema esquerra pro-russa i anti-immigració del partit Aliança Sahra Wagenknecht (BSW), que ha aconseguit d’entrar al parlament amb cinc escons. La primera reacció del partit ha estat de proposar que un independent exerceixi de president i pactar amb AfD un programa de govern, malgrat les diferències entre els dos extrems. Però AfD ha demanat a BSW una coalició de govern, que BSW veu amb prevenció. Dins el partit hi conviuen fraccions molt oposades i qualsevol decisió que adopti podria originar una crisi.

L’alternativa a un govern de l’extrema dreta és molt complexa. L’única possibilitat seria un executiu format per la Democràcia Cristiana (CDU), el Partit Socialdemòcrata (SPD) i els Verds. Però aquesta coalició hauria de comptar també amb els vots afirmatius de Die Linke (l’Esquerra) i l’abstenció de BSW.

La Democràcia Cristiana, amb 15 escons, ha tingut una caiguda de 18,6 punts respecte de les darreres eleccions. I el Partit Socialdemòcrata d’Alemanya, l’Esquerra i els Verds han aconseguit 8 diputats cadascun. Die Linke ja ha dit que farà tant com calgui per impedir un govern d’extrema dreta, però que no depèn d’ells.

El programa d’AfD

El candidat d’AfD, Ulrich Siegmund, té trenta-sis anys, un títol en psicologia empresarial i un passat de comercial d’ambientadors. Es mou pel land amb un ciclomotor de l’època de la RDA i té un seguiment considerable a TikTok. Quan Der Spiegel li va dedicar una portada anomenant-lo l’home més perillós d’Alemanya, ell va decidir de signar exemplars de la revista als seus mítings.

El seu programa inclou deportacions d’immigrants irregulars “des del primer minut”. Canvi del lema promocional del land, que passaria de “Pensa modern” a “Pensa alemany”. Retallada dràstica del finançament de la radiotelevisió pública, que consideren un aparell de propaganda d’esquerres. L’obligació de posar banderes alemanyes a les escoles i de cantar l’himne nacional a les aules i la creació de classes separades per als fills dels demandants d’asil. També vol posar fi a les visites dels estudiants als camps d’extermini, amb l’argument que han de rebre una visió positiva de la història d’Alemanya.

Siegmund s’ha mostrat partidari de permetre l’ensenyament a casa, prohibit a Alemanya justament com a reacció a l’època nazi. Amb el seu partit considerat com un satèl·lit de Putin no és estrany que demani d’ampliar l’ensenyament del rus; aquest land pertanyia a l’antiga RDA.