Els nazis van proposar que Barcelona fos la capital d’Espanya, per evitar la independència

  • L’Associació Memorial 1714 acaba de publicar, en doble versió catalana i anglesa, el pamflet ‘Axis Plans in the Mediterranean’

VilaWeb
Vicent Partal
15.05.2016 - 22:00
Actualització: 16.05.2016 - 20:29

L’Associació Memorial 1714 acaba de publicar, en doble versió catalana i anglesa, el pamflet ‘Axis Plans in the Mediterranean‘, editat originalment el 1939. És una anàlisi molt detallada de ‘les idees geopolítiques alemanyes sobre Itàlia, França, les Illes Balears, Gibraltar, Catalunya i Espanya’. Tot i que el pamflet no va signat, la Biblioteca de la Universitat de Warwick l’atribueix a Sir Henry Basil Liddel Hart, que en l’edició signa el pròleg, en condició de capità de l’exèrcit. Hart va ser un militar, historiador i periodista, especialment influent als anys trenta, quan explicà la importància creixent dels carros de combat con a element decisiu de les batalles. El primer ministre Chamberlain va considerar Hart un dels seus assessors militars principals.

El pamflet, de només trenta tres pàgines en l’original anglès, descriu com els influents geògrafs alemanys analitzen la Mediterrània occidental i molt concretament el paper que hi fan les Illes Balears –especialment Menorca– i el Principat. I, entre més coses, destaca l’obra del geògraf Franz Pauser ‘Spaniens Ror zum Mittelmeer und die katalanische Frage‘, publicada a Berlín el 1938. Pauser hi fa un al·legat contra la possible independència dels Països Catalans, car considera que equivaldria a la creació de la ‘França dels 100 milions d’habitants’. Pels autors alemanys, Catalunya és una extensió de França dins la península Ibèrica i, en el context de l’enfrontament franco-alemany, qualsevol reivindicació catalanista és vista amb aprensió. Pauser arriba a dir que la independència dels Països Catalans crearia una França ‘de Brest a Cartagena’ i que Espanya l’ha d’evitar com siga.

Barcelona capital d’Espanya?
Una de les mesures que proposa per a impedir la independència és ben curiosa: convertir Barcelona en la capital d’Espanya. Pauser critica la capitalitat de Madrid. Diu que és insòlita al món, perquè Madrid és entre dues mars. Creu que si Barcelona fos la capital d’Espanya l’economia i la societat espanyoles funcionarien millor i s’impediria la independència de Catalunya. L’autor del pamflet hi aporta texts de tot de geògrafs i militars alemanys que coincideixen en la idea que l’interès de l’Alemanya nazi i de la Itàlia feixista és que s’impedeixi la independència de Catalunya. I assegura: ‘El general Franco porta a la pràctica el pla alemany.’

Hart cita textos de Hermann Gackenholz (‘un estat català seria d’una gran importància estratègica per a França i per això el govern de l’Espanya nacional no n’ha d’acceptar mai que es creï’) o de l’italià Giovanni Ansaldo que, descrivint les idees del comte Ciano, diu que l’interès del règim feixista italià és que ‘l’Espanya nacional domini Catalunya de nou’ perquè ‘des de Carlemany’ França sempre ha estat interessada en la instauració d’un estat català.

La importància de les Illes
De la mateixa manera, l’estudi del capità Hart posa l’èmfasi en les illes Balears. En el moment que es va escriure, Mallorca ja era en mans del govern franquista, però Menorca continuava en mans del govern legítim de la República. Per això Hart descriu dues línies, aèries en aquest cas, que s’encreuen a les illes: la que va de Roma a Cadis i la que va de Marsella a Alger. En la perspectiva del combat contra França, per als geògrafs alemanys que bastien la doctrina geopolítica nazi els Països Catalans, com a extensió de França, eren un malson perquè relligaven la França europea amb les colònies africanes.

Fins i tot la batalla de Gibraltar, una de les principals de la guerra a la Mediterrània, es trobava afectada pel que pogués passar als Països Catalans. L’autor recull un text de Hermann Gackenholz que explica que el 1926 José Antonio Primo de Rivera i Benito Mussolini havien signat un acord pel qual la marina italiana tindria totes les facilitats per a fer servir les illes Balears. Gackenholz escriu: ‘Una Catalunya independent sempre tombaria cap a França i posaria els seus trens al servei de França. I si Espanya perdés Menorca això canviaria tota la situació estratègica a la Mediterrània i constituiria un obstacle formidable contra els plans italians de dominar la Mediterrània occidental, aconseguint el control de Gibraltar.’

Sis punts sobre Catalunya
En el resum que fa com a introducció al pamflet, el capità Hart recorda que els geopolítics alemanys, encapçalats pel general Karl Haushofer, són els dissenyadors dels plans d’expansió d’Alemanya, seguits al peu de la lletra pel Ministeri d’Afers Estrangers. I resumeix les principals idees dels geògrafs nazis sobre Catalunya en aquests punts:

‘A la península, la zona de més interès geopolític, segons els autors alemanys, és Catalunya perquè:

  1. És la porta mediterrània a la península.
  2. Les seves vies d’accés obren cap a França. Han estat curosament estudiades pels autors alemanys.
  3. La ‘Gran Catalunya’ (és a dir, els països de parla catalana de València i Catalunya), constituida de nou, com ho van ser en el passat, com a estat independent, podrien proporcionar un pont terrestre unint França amb el seu imperi del nord d’Àfrica.
  4. Catalunya forma una unitat estratègica amb les Balears. La possessió de Menorca i Catalunya pel mateix poder fa inútil la possessió de Mallorca per una altra potència. El triangle —Barcelona, Port de Maó, Cartagena— talla les rutes marítimes franceses cap a Nord d’Àfrica.
  5. Fins i tot l’estret territori de Catalunya pròpiament dit, presenta una zona de perill per l’expansió d’Itàlia —però en aquest cas ‘la Gran Bretanya encara no ha dit l’última paraula’.
  6. Per aquestes raons Espanya no pot permetre una Catalunya lliure. Per tal de mantenir els catalans sota la dominació castellana i per fomentar l’expansió d’Espanya, la capital del nou estat espanyol hauria de ser trasllada de Madrid a Barcelona. Això faria que els castellans políticament poderosos s’aproximessin a un nou focus de poder a la cruïlla de les comunicacions terrestres i marítimes crucials, incloent-hi el projectat ‘Canal dels dos mars’, que se suposa que passarà pel Migdia francès, des de l’Atlàntic fins a la Mediterrània —que ara és a punt de convertir-se en un ‘mar d’esdeveniments decisius’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any