Els morts també són per a l’estiu

Els festivals literaris de novel·la negra són a punt de tancar el curs. Però Creixell.Crims el tanca amb les bones notes habituals i festa grossa. Aquest 2026 arriben a cinc anys de celebració ininterrompuda i dedicats exclusivament a la novel·la negra en català. El festival existeix gràcies a la connexió que es va establir entre Maribel Pérez Fontanillas, directora de la Biblioteca Municipal de Creixell (Tarragonès), i l’escriptora Raquel Gámez-Serrano, que n’és la directora. El municipi també s’hi ha posat bé i ha entès que el festival posiciona el poble en el mapa cultural dels Països Catalans. De fet, el cap de setmana del 10, 11 i 12 de juliol serà l’epicentre literari del país. Poca broma que un municipi que viu abocat essencialment al turisme hagi sabut trobar un esdeveniment cultural que el posicioni no sols localment, sinó també a tot el país. El lema serà “Família i crims” i ja sabem segur que tres dies es faran curts. I sort que el festival es fa just al començament de l’estiu, perquè si fos a final d’agost o a començament de setembre, amb aquest lema, qui sap si no l’haurien de dedicar tot sencer als crims reals. Té el suport de la Diputació de Tarragona i la Institució de les Lletres Catalanes.

Un dels moments més esperats dels festivals negres de tot arreu és el lliurament del premi Trajectòria. En aquesta ocasió, a Creixell s’ha decidit que la guardonada fos l’escriptora Olga Xirinacs (Tarragona, 1936). “L’organització atorga aquest reconeixement per la seva obra literària, reconeguda amb els premis més prestigiosos, com a autora de poesia, novel·la, relat i assaig, amb més de vuitanta-cinc títols, i per la seva contribució i sensibilitat amb la llengua catalana, la ciutat de Tarragona i, en especial, el gènere criminal.”

Raquel Gámez-Serrano, directora del festival, explica: “La Maribel Pérez Fontanillas, directora de la biblioteca, em va comentar que als seus usuaris els agradava molt el gènere negre i que tenia una gran demanda. Per això, em va proposar d’organitzar el festival. Vaig creure que era una idea molt bona, tenint en compte que aleshores només hi havia un festival de novel·la negra en català, el Tiana Negra, que s’ha mantingut en el temps. N’hi havia hagut uns altres que s’havien perdut i pensàvem –i ho pensem encara– que és necessari que hi hagi un circuit de festivals de novel·la negra en llengua catalana a Catalunya. Aquell mateix any també va començar Taradell Negre, a la primavera, i després nosaltres. Al cap de dos anys va tornar El Vi Fa Sang a l’Espluga de Francolí i ara tenim el Basalt, a la Garrotxa. Això vol dir que ara som cinc festivals de novel·la negra en català a tot Catalunya, només cinc de la vintena que hi ha.”

Just abans de començar, la directora assegura: “El balanç que en fem és molt positiu. Vàrem començar de manera precària, amb pocs recursos, com sempre que es comença un projecte així, i a poc a poc ens hem anat professionalitzant. L’any passat vàrem fer un pas endavant i totes les jornades ja es varen fer al casal municipal, que és un espai molt gran, amb capacitat per a més de 250 persones, i el vàrem omplir.”

D’ençà del primer moment, tant la bibliotecària com l’escriptora han tingut molt clar quin era l’objectiu del festival i quin ha de ser, en general, el de tots els festivals: crear lectors. De fet, els tres lemes que marquen la cita criminal són “fomentar la lectura de la novel·la criminal en català entre la població, difondre l’obra dels escriptors de gènere criminal i proporcionar un espai d’interacció entre autors, lectors, editors i més agents vinculats a la literatura”.

En aquest sentit, convé de reflexionar sobre allò que explica Gámez-Serrano: “L’estat de salut de la novel·la negra en català, del punt de vista de la publicació, és bo: es publica molta cosa i de força qualitat, ben sovint. Sempre diem que ens calen més lectors i, per això, els festivals són molt importants, són un bon instrument per a fomentar la lectura. El nostre festival també té una vinculació molt especial amb l’Institut de Roda de Berà i, gràcies a això, s’introdueixen ara lectures juvenils de misteri als currículums, per fomentar aquesta base de lectors.”

També cal que es pugui produir un bon encontre entre els autors i els lectors i, per això, la directora diu: “De festivals, n’hi ha de tota mena, però crec que l’èxit no és tant convidar-hi molts autors com tenir-ne cura: convidar-ne al voltant d’una quinzena i que puguis tenir-ne cura i que tinguin prou espai per a poder explicar les seves novel·les al públic. No és tan clau la quantitat d’autors que hi portes, sinó la qualitat de la seva proposta, però també de l’espai que els dónes i que es puguin trobar amb editors, amb agents literaris i, sobretot, amb el contacte amb el lector: és la cosa que més interessa a totes dues parts.”

És per això que Creixell.Crims fa activitats durant una bona part de l’any, com ara el club de lectura vinculay. L’objectiu és que els autors que passen pel festival després puguin anar al club i explicar de manera íntima i relaxada els seus llibres als lectors que ja els han llegits. És un moment clau perquè tothom pugui participar en aquesta activitat per a aprofundir més en l’obra de l’autor seleccionat.

Una de les proves de la bona feina que es fa a la contrada i amb l’Institut de Roda és el fet que al premi de relats juvenils Jordi Tiñena, s’hi han presentat quaranta manuscrits, deu més que no pas al premi de novel·la Margarida Aritzeta, que edita l’editorial Clandestina a la col·lecció Crims.cat. “Quan projectàrem el festival i la seva essència, consideràrem que era molt bo de lligar-ho amb un premi literari, però volíem que fos un premi de novel·la criminal en català inèdita, perquè ja hi ha premis a obra publicada, però d’inèdites dedicades exclusivament a la novel·la negra no n’hi ha tants. I la millor manera que teníem de prestigiar un guardó era lligar el nom de la vila de Creixell amb el de Margarida Aritzeta, una reputada escriptora de la terra, del territori, de Tarragona i que tanta cosa ha aportat al gènere.”

El festival arrencarà el dia 10 de juliol, a les 11.00 h, a Cal Cabaler, amb la inauguració de l’exposició Creixell.Crims, cinquè aniversari, basada en fotografies d’autors i autores de novel·la criminal fetes per l’escriptor i fotògraf Xulio-Ricardo Trigo, i imatges de les cites anteriors. La resta d’activitats es faran al Casal Municipal i entre les novetats d’enguany hi ha un número de màgia protagonitzat per Cesc Alriols. La gala de divendres la conduirà la periodista, escriptora, directora teatral i presentadora de televisió Elisenda Roca.

A partir d’aleshores ja serà el torn dels participants de seduir els possibles lectors amb les seves històries i aventures i amb la manera única i original de cada un d’ells d’anar matant a tort i a dret. Enguany hi participaran Rosa Ribas, Jordi Cervera, Silvestre Vilaplana, Susana Hernández, Joan Carles Ventura, Laia Vilaseca, Juli Alandes, Tura Soler, Jordi Grau, Pep Roure, Biel Cussó, Anselm Aguado, Santi Sirvent, Marc Balcells i Quim Gómez.

La directora del festival també comenta: “Una de les claus de l’èxit d’un festival literari és que sigui singular i tingui una essència pròpia, que tingui sentit i no sigui una concatenació de conferències. Ha d’estar tot molt ben filat perquè, si no, seria com fer el mateix festival en diferents territoris de tot Catalunya. La cosa interessant és que a cada indret on se’n faci un hi hagi una essència pròpia, una manera de fer.”

En el cas de Creixell.Crims, cal destacar l’activitat del diumenge 12 de juliol al matí. Aquesta vegada s’ha organitzat un escape room adreçat a públic infantil i juvenil on tothom podrà fer d’investigador i que porta per títol Encarna l’esperit de Sherlock i resol el misteri, amb l’objectiu d’acostar-se al públic més jove.

I, tot i que el Creixell.Crims arribarà aquest estiu al cinquè aniversari, l’escriptora Raquel Gámez-Serrano es mostra prudent quant al futur. “No hem de perdre de vista que un dels  objectius del festival és ara mateix mantenir aquesta professionalitat assolida, continuar aprenent de les errades i guanyar nou públic, com amb l’activitat infantil que hem preparat. Com bona part de les activitats culturals del país, l’objectiu que tenim és la continuïtat. Hem vist que uns altres festivals no han pogut continuar, que han quedat pel camí i no per motius culturals ni literaris. Si algun dia tenim més recursos per a ampliar dies, m’encantaria una setmana criminal a Creixell, però ara mateix hem de continuar.” Doncs bé, queda apuntat el desig d’aniversari.

Hitler abans de ser Hitler

Cada any, el festival de Tiana atorga el premi Memorial Agustí Vila de Tiana. En aquesta ocasió, el guanyador ha estat Francesc Puigpelat amb El pintor d’aquarel·les, que acaba de publicar l’editorial Clandestina a la col·lecció Crims.cat. És la segona vegada que Puigpelat guanya el premi, en aquesta ocasió amb una novel·la que té Adolf Hitler de jove com a protagonista, el 1913.