Els metges diuen prou: “Estem tips que ens diguin que som els millors”

  • La manca de personal, les llargues llistes d'espera i la baixa retribució malmeten un sistema sanitari que demana una renovació a crits

VilaWeb
Josep Rexach Fumanya
30.11.2022 - 21:40
Actualització: 30.11.2022 - 21:42

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Als metges ja no els valen els copets a l’esquena i que els diguin que ho van fer molt bé durant la pandèmia. El futur del sistema sanitari és poc esperançador. Les dades parlen per si soles. Hi ha 188.110 pacients esperant que els operin, i la mitjana d’espera per a ser intervingut és de 151 dies. Metges de família amb deu visites cada hora, és a dir, una cada deu minuts. Tot plegat, amb la perspectiva que la dècada vinent es jubilaran 9.000 facultatius. I una realitat aclaparadora: no hi ha prou metges per a suplir-los. Si més no, avui dia.

Per aquests motius els metges amenacen d’anar a la vaga els dies 25 i 26 de gener si no es reverteix la situació límit en què estan immersos de fa molts mesos. Metges de Catalunya, el sindicat majoritari que convoca l’aturada, ha fet l’anunci amb setmanes d’antelació per donar marge de negociació a la Conselleria de Salut de Manel Balcells, però prometen una “vaga històrica” si no es posen sobre la taula mesures contundents. De moment, tenen el suport d’altres col·lectius, com ara Infermeres de Catalunya.

La manca de professionals ha estat el factor desencadenant que ha originat el malestar definitiu perquè hagin decidit de plantar-se. Alguns metges denuncien que fan jornades setmanals de més de setanta hores i, fins i tot, vuitanta. “La falta de metges fa que les guàrdies d’un hospital, que s’haurien de fer entre dotze facultatius, ara es facin entre vuit. Això significa un desgast enorme”, explica Xavier Lleonart, secretari general de Metges de Catalunya.

Els metges catalans tenen la jornada laboral setmanal més àmplia de l’estat espanyol, de 37,5 hores –abans del 2008 havia estat de 35. Però per llei, sumant-hi les guàrdies, es poden veure obligats a fer-ne 48, cosa que es tradueix en 2.187 hores anuals. No hi ha mans per a arribar a tot i aquesta manca de personal es constata cada vegada que un pacient demana hora al metge de capçalera. Amb una mica de sort, no es demora gaire més enllà dels deu dies.

Els afectats posen el focus en un sistema de formació afeblit que tanca portes i no pot satisfer les necessitats d’un model sanitari assedegat de nous metges. Una dada: el 2021, el 49% dels nous col·legiats al Col·legi de Metges de Barcelona –requisit per a poder exercir– procedien de fora de la Unió Europea. “Tenim un coll d’ampolla. Posem obstacles perquè els joves facin medicina, no formem professionals i els hem d’importar de sistemes que, en alguns casos, no són homologables”, explica Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona.

La generació baby-boom i l’auge de les mútues

Padrós també assenyala, en declaracions a VilaWeb, que no es pot errar en el diagnòstic i atribuir la situació actual als metges que se n’han anat a l’estranger. Aquesta és una xifra difícil de calcular, però segons l’OCDE, el 2021 se’n van anar de l’estat espanyol uns 400 metges.

La perspectiva en la manca de facultatius es perfila encara més negativa si hi afegim que en els pròxims deu anys es calcula que es jubilaran 9.000 metges. La retirada de la generació baby-boom aprimarà encara més el cos sanitari si abans no s’han pres mesures per a frenar la reducció de personal. El sistema es troba anquilosat i els experts demanen de reconvertir un model que havia estat d’èxit fins a final del segle passat però que ara es troba escanyat per l’augment sociodemogràfic. Padrós creu que el col·lapse pot ser immediat. Lleonart prefereix d’emprar una altra metàfora: “És una mort amb una agonia lenta. Però queda clar que som en un procés en què la sanitat pública és ferida de mort i tard o d’hora esclatarà.”

I quins en seran els efectes? El secretari general de Metges de Catalunya ho té clar: “La gent que s’ho pugui permetre, contractarà una mútua o anirà de manera privada a un professional. Això anirà in crescendo. Cada vegada marxaran més metges, se’n jubilaran molts, no es reposaran i arribarà un punt que el sistema públic actuarà pràcticament com un centre de beneficència al més pur dels EUA“.

Els metges residents també han protagonitzat protestes aquests darrers anys.

Una professió devaluada

Segons el Pla d’Ordenació de Recursos Humans (PORH), 33 de les 49 especialitats mèdiques reconegudes a l’estat espanyol presenten dèficit d’especialistes, però la de medicina familiar és la més alarmant. Els CAP és on més es visibilitza aquesta tensió assistencial perquè són la primera porta d’entrada i on impacten de manera directa totes les retallades. En alguns casos reben cinquanta, seixanta i setanta visites el dia. A aquest fet cal afegir-hi que un 40% de la seva feina és burocràtica. “Les baixes de tres dies d’un pacient que té mal de panxa es podrien substituir per una declaració responsable de l’afectat, com es fa a Europa. No saps els milions d’actes mèdics que s’estalviarien anualment els metges”, explica Padrós.

Però la manca de metges no és culpa exclusivament de les poques places en formació. Hi ha una dada molt significativa que ajuda a explicar la devaluació de la professió. L’any passat, Catalunya oferia 340 places de l’especialitat de medicina familiar als candidats del MIR. D’aquestes, en van quedar vacants 71, cosa que no havia passat mai. Es va mirar de resoldre obrint un procediment extraordinari i oferint una remuneració addicional entre 5.000 i 9.000 euros. Així i tot, van quedar catorze places lliures.

La solució no és tan sols incorporar més personal, sinó millorar les condicions laborals i retributives per a fer la professió més atractiva i acostar-la als estàndards europeus. Els sindicats demanen d’augmentar el sou base. Actualment, la retribució mitjana bruta anual d’un metge sense guàrdies és de 55.000 euros i demanen que s’incrementi als 70.000 anuals. Segons dades facilitades pel sindicat, a França la mitjana és de 88.000 euros; a Alemanya, de 165.000 i a Bèlgica, de 152.000.

Lleonart lamenta que l’amenaça de vaga sigui l’únic recurs que els permeti de ser escoltats i critica l’immobilisme de l’ex-conseller Josep Maria Argimon durant l’any i mig que va ser al càrrec, tot i haver admès moltes vegades que el col·lectiu de metges estava maltractat: “Estem molt tips que ens donin copets a l’esquena, que ens aplaudeixin, que ens diguin que som els millors. Exigim fets. Necessitem de manera clara i contundent alguna cosa d’avui per a demà.”

Un problema generalitzat

Poques hores després de l’anunci de la vaga a Catalunya, al País Valencià també en convocava una el sindicat mèdic CESM-CV. L’ha programada per als dies 17 i 18 de gener, tot i que de moment no té el suport d’altres sindicats de pes, com CCOO PV, UGT PV i SATSE, que prefereixen de mantenir-se’n al marge. La gota que ha fet vessar el got és l’ampliació de la plantilla sanitària en 769 places de les quals tan sols 102 s’han destinat a contractar nous metges.

Els sindicats no entenen que la conselleria hagi fet aquest repartiment malgrat les peticions que havien fet els darrers temps i una llista d’espera “inassumible”, diu el sindicat CESM-CV. També demanen la implantació d’un màxim de 35 hores setmanals en horari ordinari, la recuperació de la paga extra abolida el 2011 i un increment retributiu lineal.

Igual com passa a Catalunya, l’Atenció Primària del País Valencià és un dels serveis més estressats. Per això volen que la conselleria estableixi un control d’agendes i un topall de 26 pacients el dia en el cas dels metges de família, i 20 en pediatria per a evitar el nivell de sobrecàrrega.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes