‘Sense els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) que va redissenyar el govern espanyol per fer front a la crisi sanitària, la destrucció d’ocupació hauria estat a gran escala, a Espanya, i la situació ara seria molt greu’, ha dit la ministra de Treball espanyola, Yolanda Díaz, aquest matí. Ha subratllat que els ERTO són un ‘amortidor social’, que a Espanya ha protegit més de tres milions de treballadors, i a Alemanya i Itàlia, més de 10 milions i gairebé 8 milions, respectivament, i que allà no es debat quants ERTO s’acabaran convertint en ERO. ‘A mi m’entristeix que es facin segons quines formulacions. […] L’empresa té el compromís de mantenir l’ocupació sis mesos’, ha recordat la ministra. I ha destacat que ja hi havia 400.000 persones que havien sortit dels ERTO per reincorporar-se a l’activitat laboral. ‘Això va molt a poc a poc, però va.’

I té raó, sense els ERTO això seria molt pitjor. No sé si és un invent d’ells –jo crec que no–, però ha parat el cop més dur que ha tingut l’economia estatal els temps moderns. Així i tot, la tragèdia no cessa. Aquí a Catalunya ho sabem bé. Tenim 721.000 treballadors amenaçats per un ERTO, 88.000 desocupats més des que va començar la crisi i més de 120.000 treballadors que s’han donat de baixa a la Seguretat Social. La diferència entre les dues últimes xifres pot ser deguda a motius diversos, perquè són dues estatístiques molt diferents i, sobretot, perquè és possible que molts que han perdut la feina no s’hagin donat d’alta a les llistes del SEPE o no hagin estat registrats com a desocupats, encara.

Malgrat això que diu la ministra i al marge dels que estan pendents de saber com acaba la seva situació dels ERTO –molts sense haver cobrat res encara–, hi ha un interval de persones que ha perdut la feina que oscil·la entre 88.000 i 124.000. Aquest matí, l’Observatori del Treball de la Generalitat ha aportat més dades. Conjuntament amb les que es va publicar ahir el SEPE, permeten de fer un apunt sobre els col·lectius que han estat més perjudicats pels acomiadaments d’aquests dos mesos i mig de pandèmia.

Si comencem per la llista grossa, la que presenta més pèrdues, que és la de baixes a l’afiliació a la Seguretat Social, els resultats diuen que la part més important, uns 25.000 afiliats, s’han donat de baixa a l’apartat d’activitats administratives i serveis auxiliars. Qui hi ha dins? Doncs la gent que treballa en els negocis de lloguers de cotxes i maquinària, les ETT i agències de col·locació, les agències de viatges i els administratius d’oficines. Qui més qui menys, pot estar-hi d’acord, veient el panorama que ens envolta.

Tot seguit ve l’hoteleria, amb 22.000 baixes, que tampoc no ha de suscitar cap mena de dubte. A continuació, el comerç, amb unes 15.000 baixes, un sector que és lògic que es trobi en aquest punt, perquè ha estat moltes setmanes tancat, mentre ha durat el confinament, llevat de l’alimentari. Seguidament, trobem tres sectors amb unes 10.000 baixes: construcció, educació i indústria manufacturera. La sorpresa aquí pot ser l’educació, que permet de veure la situació contractual en què es troba molta gent del sector. La indústria, en canvi, sembla que, malgrat que té molts maldecaps, no ha acomiadat en massa, com hauria pogut fer sense els ERTO; i la construcció és normal, si pensem que s’ha aturat durant aquest temps i probablement serà la que sortirà cap amunt, la primera. De fet, el mes de maig ja hi ha hagut un augment d’altes de 5.000 persones. La resta de sectors ha estat per sota de les 10.000 baixes –amb activitats professionals i activitats recreatives, entorn de 7.000 cadascun, com a més destacats. Pensem que, en tots els casos, són mitjanes mensuals, l’única dada que es dóna a nivell desagregat.

Quant a la desocupació registrada, els més castigats han estat els joves entre 20 i 29 anys, amb un augment del 40% entre final de febrer i final de maig. No ho són en termes absoluts, però sí en termes de ritme de creixement. Pensem que, en aquest període, la desocupació a Catalunya en dades globals ha augmentat d’un 22%. Un altre col·lectiu molt castigat ha estat el de les persones amb una formació baixa –d’estudis secundaris en avall–, perquè representa el 70% de tots els nous desocupats durant la crisi. I, vist des d’un altre prisma, el col·lectiu format pels treballadors en ocupacions elementals (neteja, peons…),  la restauració, serveis personals i comerç, juntament amb la construcció, representen més del 61% dels nous desocupats.

Baixa experiència, poca formació i determinades ocupacions precàries són un còctel molt perillós en aquestes situacions, car, a més, acostumen a ser les feines que tenen uns contractes més vulnerables al mercat. Vist així, no sembla que hi hagi pas gaires sorpreses –respecte d’allò que es podia esperar– en els més castigats. Però el problema més gran ve quan deixem l’anàlisi dinàmica i ens fixem en la composició actual de la desocupació a Catalunya, pensant en la recuperació.

A final de maig, teníem una tercera part dels desocupats que eren de llarga durada (més d’un any) i, entre aquests, un 19% de molt llarga durada (més de dos anys). Això vol dir que col·locar-los no ha estat fàcil en moments en què el mercat tirava amb un cert impuls i ho serà menys al començament de la recuperació. Quant a la formació, la situació és molt preocupant, perquè tres quartes parts dels desocupats tenen estudis secundaris o inferiors. I, finalment, dues terceres parts dels desocupats formen part dels col·lectius esmentats en l’augment de la desocupació durant la crisi, ocupacions elementals, construcció i hoteleria, serveis personals i comerç. Cal insistir que és gent que ha estat acomiadada, no afectada per un ERTO. Malauradament, com deia a la píndola d’ahir, només hoteleria i construcció semblen sectors adequats a curt termini per a donar feina a la major part de desocupats que tenim, atesa la seva preparació actual.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.