Des del 2015, els hospitals de Bellvitge i Viladecans, de la Gerència Territorial Metropolitana Sud, han tractat 1.049 pacients amb hepatitis C. D’aquests, 822 casos –els més complexos, com ara pacients amb trasplantament de fetge o ronyó o pacients cirròtics, entre d’altres– han estat tractats a l’hospital de Bellvitge, i 227 al de Viladecans. L’aparició dels antivirals d’acció directa, que es van començar a prescriure el 2014, ha estat decisiva en la lluita contra una malaltia que el dia d’avui té taxes de curació d’entre el 96% i el 98% i en la millora de la qualitat de vida dels pacients. En aquest sentit, la Dra. Mercè Barenys, del Servei d’Aparell Digestiu de l’hospital de Viladecans, considera impactant la revolució que ha suposat l’aparició dels antivirals d’acció directa ‘ja que, abans, un 40-50% de pacients havien de rebre tractaments injectables, de llarga durada, mal tolerats i amb taxes de curació d’entre el 20 i el 30% segons els genotips’, mentre que els fàrmacs orals actuals permeten tractaments curts d’entre 8 i 12 setmanes amb una bona tolerància i, el que és més important, amb un índex de curació molt elevat.

El virus de l’hepatitis C es transmet per via sanguínia i pot evolucionar cap a hepatopaties greus, com ara la fibrosi avançada o la cirrosi, en un 35% dels casos aproximadament. En aquestes tipologies (denominades F2, F3 i F4) es concentra actualment l’actuació sanitària pública amb uns tractaments que inicialment rondaven els 60.000 euros, però que actualment han reduït el preu fins a un cost d’entre 8.000 i 13.000 euros, segons el genotip. ‘S’ha dut a terme un esforç molt important els tres últims anys tant des del punt de vista econòmic com humà i s’han aconseguit taxes de curació espectaculars’, destaca el doctor Josep Castellote, del Servei d‘Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari de Bellvitge, servei que tracta aquests pacients juntament –en els casos de pacients coinfectats amb VIH– amb el Servei de Malalties Infeccioses. D’altra banda, els hospitals de Bellvitge i Viladecans tenen identificades unes 300 persones que són portadores del virus de l’hepatitis C, però que fins ara no han desenvolupat cap símptoma de la malaltia (F1, el grau més baix). El seguiment que duen a terme els dos hospitals sobre aquest grup de persones permet mantenir controlada la possible evolució de la malaltia i iniciar actuacions de manera precoç en cas de ser necessari. Amb la vista posada en una possible erradicació de la malaltia a mig termini (any 2030), la prevenció i l’actuació sobre el grup de població que és portador del virus sense saber-ho encara són factors fonamentals. ‘Hi ha molta hepatitis C amagada, s’estima que un 40% dels malalts que són portadors del virus no ho saben i actuen com a esglaó de contagi’, afirma el doctor Castellote. En aquesta mateixa línia, la doctora Barenys destaca la necessitat de mantenir la dotació de recursos per continuar incidint en la prevenció de la infecció nosocomial, l’augment de les precaucions entre els grups de risc i la detecció de nous casos.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]