Els exportadors al Regne Unit respiren tranquils

  • "L'acord de la nit de Nadal elimina la por dels aranzels després del Brexit i alguns sectors catalans importants, com l'agroalimentari, ja han calculat quant s'estalviaran de pagar"

Jordi Goula
28.12.2020 - 19:50
VilaWeb

Els països de la Unió Europea, per mitjà dels seus ambaixadors a Brussel·les, han donat aquest matí l’aprovació a l’acord per a la relació futura amb el Regne Unit després del Brexit, pas necessari perquè el pacte assolit la nit de Nadal s’apliqui parcialment a partir de l’1 de gener. Aquest pacte és, sobretot, un acord de lliure comerç que preveu que no hi haurà aranzels sobre els béns quan travessen les fronteres, ni hi haurà límits en la quantitat de productes que s’arribin a intercanviar. Una altra conseqüència que finalment tampoc suportaran les empreses exportadores catalanes, quan es ratifiqui l’acord, és l’aparició de nous països competidors amb condicions comercials més favorables, atès que l’acord evita que entrem en el marc de l’Organització Mundial del Comerç (OMC). Això ha fet respirar amb més tranquil·litat moltes empreses catalanes que tenen una relació important amb el Regne Unit i que temien un encariment directe dels seus productes si els hi havien d’aplicar aranzels.

És interessant recordar que les exportacions al Regne Unit van significar, l’any passat, gairebé el 6% del total venut a l’estranger des de Catalunya, que és el sisè país en importància en la venda de mercaderies, amb un volum monetari superior als 4.300 milions d’euros. A més, la tendència ha estat creixent, perquè l’any passat van augmentar un 10%. En un context intern, val a dir que les exportacions al Regne Unit des de Catalunya representen el 22% del total d’exportacions de l’estat espanyol.

El sector que més s’ha espavilat a fer càlculs sobre els estalvis que comportava l’acord ha estat l’agroalimentari, que és el quart sector en importància de les exportacions catalanes al Regne Unit: amb un 12,7% del total exportat, van representar 548,7 milions d’euros el 2019 (el 5,14% del total exportat al món). Aquests darrers deu anys, les exportacions catalanes agroalimentàries al Regne Unit han crescut un 66,5% en volum i s’han doblat en valor (103,18%). Actualment, és el sisè país de destinació de les exportacions d’aliments i begudes de Catalunya, per darrere de França, Itàlia, la Xina, Alemanya i Portugal. Tanmateix, Catalunya és el dinovè proveïdor mundial del Regne Unit en alimentació.

Segons que m’explica Ramon Sentmartí, director general de Prodeca, una empresa pública adscrita al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, que té per objecte la promoció dels productes i empreses agroalimentàries catalans en el mercat nacional i internacional: “El mercat agroalimentari al Regne Unit és molt madur, amb una oferta variadíssima i forta competència, però que, d’altra banda, facilita l’entrada i la consolidació de les empreses que fan productes de qualitat i valor afegit. En aquest sentit, s’ha convertit en un mercat molt atractiu per a les empreses catalanes que han vist com els seus productes són ben valorats pels consumidors britànics. Un fet que ho ratifica és que, durant el 2020 i respecte del 2019, amb les dades disponibles fins al setembre, s’han incrementat les exportacions agroalimentàries en un 3,03% en valor i un 3,65% en volum.”

De moment, a Prodeca han calculat que la primera conseqüència de l’acord, i la més important, és que el sector agroalimentari català s’estalviarà un sobrecost en aranzels de 69,3 milions d’euros. D’aquesta manera, sectors com el carni o el fine food, dos dels potencialment més afectats, respiren tranquils. No es pot negar que hi ha optimisme; tant és així, que ja es preveu que les exportacions alimentàries catalanes al Regne Unit augmentin vora un 9% el 2021. D’altra banda, al Regne Unit hi exporten 3.382 empreses catalanes (2019) de les quals 557 corresponen a les d’aliments i begudes (16,5%).

De fet, la importància d’aquest mercat per al sector és gran, atès que el Regne Unit és un país netament importador d’aliments, perquè les seves produccions no són suficients per a alimentar la seva població i importa més del 50% dels aliments que consumeix. Només el 15% de la fruita fresca i el 55% de les verdures comercialitzades al Regne Unit es cultiven localment i la majoria prové de la Unió Europea. És a dir, que és importador net de fruites i hortalisses. I prop del 40% de la carn de porc que es consumeix al mercat britànic també prové de les importacions.

Però, compte, no tot serà com abans. Hi haurà aspectes que canviaran i en alguns casos significaran uns costos suplementaris per a les empreses exportadores que afectaran tots els sectors. Parlo amb Cristina Serradell, directora d’internacionalització d’Acció, qui m’explica que hi haurà un increment de costos indirectes per a les empreses exportadores, producte dels canvis obligats en la gestió logística, operativa i burocràtica de les exportacions. “Les duanes tindran un rol diferent de l’actual. Demanaran més certificats, permisos, hi haurà nous procediments i, fins i tot, inspeccions. Tot el tema logístic es veurà afectat. Tot això significa un cost indirecte que pot afectar les empreses, si bé de manera desigual, és clar, segons el producte exportat.”

Un dels aspectes on es poden notar més canvis, em comenta, serà en el retard en el transport, a causa d’aquestes novetats procedimentals. “I això pot ser molt important per a alguns productes.” Diu, per exemple, que el 32% de les exportacions catalanes són components de l’automòbil, i un retard en aquest cas pot entorpir la cadena de muntatge, amb els problemes que això comporta. Per últim, em diu que de 3.382 empreses exportadores al Regne Unit, 2.220 són exportadores regulars i un 2% d’aquestes darreres exporten només al Regne Unit. Totes les exportadores hauran de fer un procés d’adaptació, que sempre serà onerós i, en alguns casos, podria fer perdre competitivitat.

Cal dir que tots aquests requisits i noves demandes a l’hora d’exportar productes al Regne Unit s’aniran implementant durant el 2021 en tres fases diferents (gener, abril i juliol), en les quals, gradualment, es demanaran requisits i documentació cada vegada més específics. De totes maneres i, en definitiva, malgrat els canvis i costos indirectes, són molts els empresaris exportadors que avui respiren més tranquils.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any