09.07.2026 - 08:18
|
Actualització: 09.07.2026 - 10:14
Els estudis geològics previs de la línia 9 ja consideraven el lloc de l’esvoranc del Putxet com una de les zones més delicades del traçat. Ho explica en una entrevista a l’ACN el membre de l’Observatori del Georisc del Col·legi de Geòlegs Albert Ventayol, que atribueix l’incident, amb les dades disponibles fins ara, a una probable sobreexcavació causada pel pas de la tuneladora en un lloc on el subsol canvia sobtadament de granit a pissarra. A això, s’hi afegiria la presència dels sediments d’una antiga riera, que haurien facilitat l’esfondrament. Per la seva banda, el president de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya, Lluís Moreno, defensa que els protocols actuals són “molt segurs”.
Ventayol explica que la tuneladora avançava per un terreny granític fins a arribar a un lloc on el subsol canvia sobtadament a roques de pissarra, molt més toves. Aquest canvi de condicions hauria causat una sobreexcavació, és a dir, que la màquina hauria arrossegat més material del previst i s’hauria generat una cavitat sobre el sostre del túnel. Aquesta cavitat hauria anat progressant verticalment fins a originar l’ensorrament parcial del terreny en superfície.
El geòleg remarca que aquest lloc ja era conegut pels tècnics abans del començament de les obres. Explica que durant anys es van fer sondeigs, assaigs i estudis geològics de tot el traçat de la L9, que van permetre d’identificar aquest indret com una zona “més delicada” per la transició entre diferents tipus de roca. També recorda que durant tota l’obra es monitoren els moviments del terreny i dels edificis per detectar qualsevol anomalia.
“L’antiga riera segurament no és la causa”
Alguns veïns comentaven ahir la possibilitat de l’afectació d’aquest indret pel pas d’antics cursos d’aigua. Quant al paper de l’aigua subterrània, Ventayol matisa que per aquesta zona passava el torrent de Cal Almirall, que juntament amb el torrent del Maduixer s’unien a la riera de Sant Gervasi, però diu que “segurament no és la causa” de l’esvoranc. Tot i això, explica que els sediments tous que hi va deixar, juntament amb la presència d’aigua subterrània, poden haver facilitat que l’ensorrament progressés fins a la superfície.
Uns altres veïns també han mostrat preocupació perquè amb sols tres dies no hi hagi prou temps perquè el formigó s’hagi assecat. Respecte a la reparació, l’expert considera que la injecció de formigó és el sistema habitual per a consolidar aquesta mena de cavitats. Tot i recordar que el formigó necessita prop de 28 dies per a assolir la resistència màxima, diu que al cap de tres dies o quatre ja presenta una consistència superior a la del terreny original i que la decisió de permetre la tornada dels veïns dependrà sobretot que s’hagi comprovat que els moviments del terreny s’han aturat.
“Tres dies són suficients”
En la mateixa línia, Moreno diu que el formigó injectat no ha de suportar grans càrregues estructurals, sinó omplir la cavitat causada per la sobreexcavació. Per això considera que tres dies són suficients perquè compleixi aquesta funció. També destaca que les obres de la línia 9 disposen de protocols de seguiment molt estrictes i defensa que el subsol de Barcelona, format per materials molt diversos, obliga a adaptar constantment la manera de treballar de la tuneladora.
Moreno diferencia aquest incident del que es va produir al barri del Carmel fa dues dècades i recorda que les tècniques constructives actuals permeten de revestir el túnel pràcticament al mateix ritme que avança la tuneladora, cosa que redueix notablement els riscs. També considera que, una vegada identificada la incidència i estabilitzat el terreny, les obres podran continuar amb un control encara més intens.
El termini és “raonable”
Ferran Bermejo, el director tècnic de l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC), ha dit que veia “raonable” el termini de com a mínim tres dies donat als veïns per a poder tornar a casa perquè el formigó abocat, format fonamentalment per ciment, grava, sorra i aigua, necessita que passi un cert temps perquè s’endureixi i s’hi pugui treballar.
Segons Bermejo, els terminis que han donat els tècnics de l’obra podrien ser suficients perquè se solidifiquin les capes més superficials d’aquest pou immens de formigó. “S’ha d’endurir prou perquè es pugui trepitjar, el formigó es continuarà endurint aquests dos mesos o tres vinents”, ha dit el director tècnic de l’ITeC, que ha especificat que “no és habitual” fer operacions d’aquesta mena.
