Tots els esculls de la negociació per la investidura entre Junts per Catalunya i ERC

  • ERC proposa una vice-presidència reforçada que inclogui el portaveu del govern, la comunicació i el CTTI, en canvi de reconèixer el paper polític de Puigdemont a l'exili *** L'Audiència de Barcelona deixa en llibertat sota fiança Millet i Montull, dues setmanes després d'entrar a la presó *** Mesures pràctiques a València contra la violència masclista

VilaWeb
Redacció
21.02.2018 - 20:45
Actualització: 21.02.2018 - 21:16

TEMA DEL DIA
Recta final?
Tot i que avui fa dos mesos de les eleccions del 21-D, les negociacions entre Junts per Catalunya i ERC avancen molt lentament i s’encallen sovint per tensions entre tots dos partits, com ha tornat a passar avui. Els negociadors, encapçalats per Elsa Artadi i Pere Aragonès, tenen dissenyada des de fa dies una proposta d’investidura i l’esquema del futur govern, però encara queden serrells importants que impedeixen de tancar l’acord. Entre aquests serrells hi ha les funcions de Puigdemont com a president a l’exili, el paper de Junqueras en l’executiu autonòmic i fins i tot qui serà el portaveu del govern, una figura que tradicionalment havia recaigut en el conseller de Presidència, però que ara ERC reclama. Són qüestions prou sensibles que fan que els negociadors encara no s’atreveixin a posar data a l’acord. No seria la primera vegada que s’anuncia que hi ha pacte des d’una part i es nega des de l’altra.

La jornada d’avui ha estat un exemple de la volatilitat de les converses entre totes dues formacions. Els negociadors s’han tornat a reunir aquesta tarda amb la proposta d’investidura sobre la taula, però quan semblava que podrien encarrilar l’acord, el paper que han de tenir en el futur Puigdemont i Junqueras ha tornat a tesar les converses.  Fonts coneixedores de les negociacions  expliquen que Junts per Catalunya estava disposada a acceptar que Puigdemont fos investit fora del Parlament en canvi que ERC li reconegués la direcció política del govern a l’exili i algunes funcions executives clau. Aquestes funcions serien les de proposar el candidat a presidir la Generalitat, la convocatòria d’eleccions i la política internacional.

ERC no veu clar com es pot fer aquesta adscripció de funcions a Puigdemont  i no renuncia que Junqueras també tingui un paper polític destacat. De primer,  Esquerra va proposar una vice-presidència ‘reforçada’ per a Oriol Junqueras que, en cas que no pogués assumir-la perquè fos inhabilitat se la quedaria un altre dirigent del partit. ‘Reforçada’ vol dir sumant les competències que habitualment té la conselleria de Presidència, com la de portaveu del govern, comunicació, esports i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la informació (CTTI). Això vol dir un buidatge de la conselleria de Presidència que Junts per Catalunya no accepta, tot i que s’avé a negociar el canvi en el cas del portaveu. Però durant la reunió, algú ha filtrat a la premsa la possibilitat que finalment Junqueras assumís la presidència autonòmica en canvi d’acceptar que Puigdemont tingués perfil polític. Una proposta que no s’ha tractat avui, segons que ha confirmat VilaWeb de fonts presents, però que no ajuda a crear el clima de confiança necessari per a arribar a un acord.

Aquest episodi és un exemple de les dificultats amb què topen les converses, tot i que aquests últims dies havien progressat, amb el disseny de la investidura gairebé tancat. La proposta consistia a abastir una doble estructura de govern, una a Brussel·les i una altra d’autonòmica a Barcelona, en què Carles Puigdemont fos ‘reconegut’ com a president pel parlament, però investit fora del marc autonòmic. La fórmula per a ser reconegut president no tindria conseqüències penals per a la mesa de la cambra, tal com ha demanat Esquerra. La via més probable seria fer-ho per mitjà d’una proposta de resolució a favor de la restitució de les institucions catalanes abans de l’aplicació de l’article 155. La investidura formal de Puigdemont es faria a Bèlgica en un acte solemne on participaran els 70 diputats independentistes i que òbviament encara no té data.

Després d’aquesta investidura a Brussel·les, Junts per Catalunya i ERC convocarien la del parlament, que escolliria un president autonòmic. La intenció de Puigdemont és nomenar candidats a president persones encausades, per visualitzar la repressió que exerceix l’estat espanyol. Això obligaria el president del parlament, Roger Torrent, a convocar una nova ronda de converses per cercar un candidat alternatiu. El primer de la llista seria Jordi Sànchez, per a posar a prova el jutge Llarena, que és qui li hauria de donar permís per a assistir al debat d’investidura al parlament, car l’ex-dirigent de l’ANC continua empresonat a Soto del Real. En el ple de constitució de la cambra, el magistrat del Suprem va negar el permís a Sànchez i a Junqueras i només va acceptar-ne la delegació del vot. En el cas que Sànchez no hi pogués assistir, el següent proposat seria Jordi Turull, que és en llibertat provisional i probablement serà inhabilitat quan el jutge acabi la instrucció, abans de l’estiu, o a la tardor, quan és previst que es faci el judici. Després d’aquests dos candidats, Junts per Catalunya proposaria un candidat no encausat, probablement Elsa Artadi. ERC comparteix l’estratègia de visualitzar el conflicte amb l’estat, però volen acordar no solament el candidat de partida, sinó també el d’arribada.

On sí que hi ha acord des de fa dies és en el repartiment al 50% de les carteres del govern, que augmentaran fins a 14, per arribar a un nombre parell. També es descarta que els nomenaments de consellers segueixin la línia de restitució del govern suspès pel 155, perquè alguns dels consellers han renunciat a repetir, com ara Meritxell Borràs, Joaquim Forn i Dolors Bassa. Amb  aquest criteri, els quatre consellers a l’exili,  Meritxell Serret, Toni Comin, Lluís Puig i Clara Ponsatí no tenen garantit de mantenir-se al govern amb les seves carteres. Qui preveu de continuar a l’executiu és Raül Romeva, tot i que Junts per Catalunya vol suprimir la cartera d’Afers Exteriors per donar les funcions de política internacional a Puigdemont, i recorda que Romeva és encausat i, per tant, serà inhabilitat. És un cas similar al de Josep Rull, que vol repetir al capdavant del departament de Territori i Sostenibilitat, tot i que també és encausat.

Pel que fa a cares noves, tothom té coll avall que Elsa Artadi començarà la legislatura a Empresa i Coneixement, mentre que Pere Aragonès podria ser el conseller d’Economia, tot i que JxCat també aspira a ocupar aquesta conselleria, amb Oriol Amat de candidat. En canvi d’això, Junts per Catalunya estaria disposat a oferir a ERC la cartera d’Interior, un regal enverinat que per ara no accepten, tot i que Toni Castellà, de Demòcrates, és un dels noms que apareix a les travesses per a aquest càrrec. Sí que s’ha descartat, si més no aparentment, que Marta Pascal i Marta Rovira entrin en el futur govern autonòmic; tot i que hi tenen la porta oberta, ambdues prioritzen la tasca al partit. Tot plegat fa que hi hagi massa incògnites encara per a poder parlar de fumata blanca.

MÉS QÜESTIONS
Millet i Montull, en llibertat.
Mentre els líders independentistes continuen en presó preventiva sense ni tan sols ser jutjats, els dos autors confessos del saqueig del Palau podran sortir en llibertat. Així ho ha decidit l’Audiència de Barcelona, que els ha deixats sortir amb una fiança ridícula de 400.000 euros i 100.000 euros, respectivament. Només feia dues setmanes que havien ingressat a la presó de Can Brians.

Mesures pràctiques contra la violència masclista. L’Ajuntament de València, amb Joan Ribó al capdavant, ha anunciat que l’Entitat Metropolitana del Transport garantirà en la xarxa nocturna que les dones puguin demanar on volen que s’aturi el bus, per a garantir-ne la protecció, tal com ja s’ha començat a implantar a Terrassa i també, fora del país, a Vigo i Bilbao. La companyia municipal diu que les mesures contra l’assetjament masclista s’aplicaran quan es completi el remodelatge de línies que s’ha de fer enguany. El regidor de mobilitat sostenible, Giuseppe Gressi, ha dit: ‘Les dones són les principals usuàries de la companyia, tant en horari diürn com nocturn i, tant, protegir-les és un objectiu prioritari.’ Segons l’últim índex de satisfacció del client, el 66,5% dels usuaris de l’autobús públic són dones, una xifra que s’ha mantingut estable des del 2011.

Primàries a Més per Mallorca. La consellera de Serveis Socials i membre de Més per Mallorca, Fina Santiago, ha confirmat que es presentaria a les primàries de la formació perquè creu que ‘és l’hora del lideratge de les dones’. Santiago sosté que la seva candidatura és la millor per a repetir els resultats de les eleccions anteriors i tenir un govern de pacte progressista. Amb tot, també ha admès que el batlle de Palma, Antoni Noguera, i el president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat, són els millors candidats de Més per Palma i Més per Mallorca.

La tragèdia de Millars. La conductora de l’autobús escolar de Millars que va col·lidir amb un tren el 14 de desembre de l’any passat i va causar sis morts ha declarat avui davant els jutges de Marsella que instrueixen el cas. Els magistrats han anat fins al centre de convalescència on és ingressada, perquè encara es ressent dels efectes psicològics i físics de l’accident. La conductora és  acusada ‘d’homicidi i lesions involuntàries’.

Les eleccions a Mònegue poden perjudicar Andorra. Les negociacions amb la Unió Europea per a l’acord d’associació podrien tenir un nou contratemps, segons que ha explicat avui Andorra Difusió. Si més no, si es vol negociar coordinadament amb Mònegue i San Marino. El partit que ha guanyat recentment les eleccions a Mònegue és molt reticent a l’acord amb Brussel·les. S’oposa a la pèrdua de sobirania, demana de mantenir certes quotes professionals i exigeix més transparència sobre les negociacions. El partit Priorité Monaco, que alguns mitjans francesos qualifiquen d’euroscèptic, ha guanyat les eleccions de fa dues setmanes a Mònegue. La formació fa de l’acord d’associació una qüestió prioritària al programa electoral i avisa de la pèrdua de sobirania. Per això demana més implicació del parlament i dels sectors econòmics en la negociació.

TAL DIA COM AVUI
El 21 de gener de 1934
el general Augusto Sandino, guerriller nicaragüenc contrari a l’ocupació americana del seu país, fou assassinat per encàrrec del cap de la Guàrdia Nacional de Nicaragua, Anastasio Somoza. Sandino va esdevenir un mite i va donar nom al Frente Sandinista de Liberación Nacional (FSLN), que va acabar enderrocant la dictadura de Somoza.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any