Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

‘S’acosta el segon gran col·lapse del SEPE amb els ERTO, sense haver-se resolt el problema de cobrament de milers de treballadors. Cal transferir les polítiques passives a les comunitats autònomes. Cal una gestió de proximitat més eficient.’ Em va cridar l’atenció aquesta piulada d’abans-d’ahir que va fer el secretari general de la CECOT, David Garrofé. I vaig pensar que tenia raó. Només a Catalunya, del dia 16 (tancament de bars i restaurants) fins ahir s’han presentat 3.689 nous expedients, que afecten unes 30.000 persones, segons el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Això és una mostra de què pot passar a tot l’estat espanyol, on, de moment, hi ha un feix de ciutats i regions amb alts nivells d’infecció i confinaments perimetrals, que poden augmentar. Si fos el cas, es pot haver d’afrontar una segona onada d’ERTO, quan encara hi ha molts caps per lligar de la primera. Diuen que hi ha milers i milers de persones que no han cobrat i centenars de milers d’errors que es van resolent de mica en mica.

Què n’hem après, a la primera onada, sobre el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE)? Doncs que no està preparat per a gestionar un volum gaire gros de feina, per manca de recursos. N’hem vist també la prepotència, perquè no vol cedir part de la feina a la Generalitat de Catalunya, com li va oferir. Sens dubte, un ajut de més de mil treballadors a Catalunya hauria agilitat la gestió, hauria evitat els embussos que hi ha hagut i hauria facilitat la comunicació, cosa que ha estat impossible als qui ho han intentat.

Amb vista a la segona onada, probablement han après la lliçó dels problemes que han encarat i alguna cosa deuen haver resolt, però continuarà essent insuficient. Per això, quan parlo amb Garrofé, m’insisteix en la necessitat que es transfereixin les polítiques passives a les comunitats autònomes, perquè la gestió de proximitat sempre és més eficient. ‘No té gens de sentit que un estat descentralitzat com el nostre no s’aprofiti dels avantatges de contacte que això li aporta i sobretot en moments com aquests’, diu. Jo també penso que cal articular una estructura de proximitat per a millorar la gestió. És molt dur perdre la feina, no cobrar allò que et toca i que, a més, et menystinguin les institucions encarregades de solucionar els tràmits, pel fet de ser centralitzades.

El fons del problema està en la concepció inicial d’unes transferències incompletes en l’aspecte laboral. Recordem que es consideren polítiques actives les que es dediquen a procurar feina als desocupats, és a dir, a facilitar-los la inserció en el mercat laboral, amb entrevistes d’orientació, cursos de formació, itineraris d’ocupació… Aquestes polítiques actives haurien d’avenir-se, segons l’esperit de la legislació, amb les polítiques passives d’ocupació, que són les que proporcionen als desocupats les prestacions i subsidis per desocupació i ara pels ERTO.

La contradicció és que les actives són a les mans de les comunitats i les passives a les de l’estat. Això implica que hi ha dues administracions que haurien de cooperar amb una finalitat comuna: cercar feina per a qui no en té i amorosir-li la situació amb diligència. La separació entre les unes i les altres és una greu dificultat, com hem comprovat a bastament, però Madrid sembla que vol mantenir el control de les passives, que vol dir tocar diners.

Preveient el xàfec que segurament ens caurà al damunt, el SEPE –el govern espanyol, vaja– hauria de repensar seriosament com actuar en aquesta segona onada, per no repetir les barbaritats de la primera, que encara ara perjudiquen molts milers de treballadors. En part, si volen passar a una gestió de proximitat més eficient, ho tenen a l’abast, però, és clar, sense voluntat política no hi ha res a fer. No em sembla just que, podent millorar la situació de milers de famílies que ho passen molt malament, no es faci simplement perquè no es vol cedir el control d’uns diners. Seria molt bo per a tothom que rectifiquessin.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.