Els dos objectius clau de l’independentisme el 26-M

  • La batllia de Barcelona i superar el 50% dels vots a les europees són dos propòsits que ERC i Junts per Catalunya tenen a tocar segons les enquestes *** La fiscalia espanyola canvia de criteri i demana ara l'arxivament de la causa de la F1 contra Camps *** Demanen de sancionar dos policies d'Alacant per catalanofòbia

VilaWeb
Pere Martí
17.05.2019 - 19:20
Actualització: 17.05.2019 - 19:27

TEMA DEL DIA
Hegemonia. Malgrat que la Junta Electoral espanyola faci tot el possible per silenciar els presos polítics i exiliats, totes les enquestes fan preveure que l’independentisme tornarà a sortir reforçat de les eleccions municipals i europees del diumenge 26 de maig. A l’equador de la campanya, tant a ERC com a Junts per Catalunya estan raonablement satisfets de com van les coses. Els republicans veuen com la seva hegemonia territorial es pot consolidar, guanyant noves batllies, mentre que a Junts per Catalunya estan convençuts que el creixement de la candidatura europea de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí a les enquestes acabarà també beneficiant les municipals.

Però més enllà dels interessos partidistes, hi ha dos objectius que serviran per a mesurar la força de l’independentisme. El primer és que Barcelona tingui un batlle independentista. És molt important que l’independentisme recuperi l’Ajuntament de Barcelona, no tan sols per motius de gestió, sinó també estratègics. Seria poc creïble davant l’opinió pública internacional que la capital d’un país que vol la independència tingui un batlle contrari a la independència. És veritat que Ada Colau no ha estat en contra del procés, com sí que ho estan altres candidats, però tampoc hi ha estat a favor. Ha blindat una posició equidistant que li ha permès d’esquivar els moments més compromesos del procés sense aparèixer tampoc com un entrebanc.

El suport institucional del govern d’Ada Colau al referèndum de l’1-O va ser molt escàs i la seva manca de col·laboració es va haver de suplir amb altres mitjans, sobretot pel que fa a posar a disposició locals municipals perquè servissin de col·legis electorals. Les enquestes assenyalen que la possibilitat que Barcelona tingui un batlle independentista requereix una victòria d’Ernest Maragall. ERC ja va guanyar les eleccions a Barcelona en les eleccions espanyoles del 28-A i té moltes possibilitats de ser la llista més votada.

Però un batlle independentista també necessita un govern que empenyi en la mateixa direcció i això requeriria un pacte amb Junts per Catalunya, en el cas que sumessin. Sí que està descartat un pacte a tres bandes amb els comuns, i per això Maragall ha reforçat aquests darrers dies el missatge que es proposa de governar en solitari, perquè anunciar un pacte amb Colau que tothom donava per fet al començament de la campanya el perjudicava electoralment. La candidata de Junts per Catalunya, Elsa Artadi, s’ha mostrat oberta a pactar amb ERC, però no pas a fer un tripartit amb els comuns. Caldrà veure si, finalment, la CUP i la llista de Jordi Graupera obtenen representació, tot i que la CUP no té intenció de pactar amb això que anomenen ‘independentisme institucional’.

L’altre objectiu de l’independentisme és superar la barrera del 50% dels vots a les eleccions europees a Catalunya. Les enquestes revelen un creixement continuat de la llista de Puigdemont, que ja hauria consolidat el segon escó de Toni Comín, i ara la coalició Lliures per Europa cerca el tercer per a Clara Ponsatí. Aquest creixement no va pas en detriment de la coalició que encapçala Oriol Junqueras, que es manté estable amb tres diputats, cosa que fa pensar que l’independentisme podria superar el 50% dels vots, sumant totes dues llistes. Seria una victòria simbòlica, però serviria per a enterrar l’argument que l’independentisme no representa la majoria de catalans. Superar el 50% és un objectiu factible, tot i que dependrà de la participació, que es preveu alta. Però també ho va ser el 21-D i el 28-A i l’independentisme ha demostrat tenir una majoria molt consolidada.

MÉS QÜESTIONS

La fiscalia espanyola canvia de criteri i demana ara l’arxivament de la causa de la F1 contra Camps. La fiscalia espanyola ha demanat l’arxivament de la causa contra l’ex-president de la Generalitat Francisco Camps i la resta de polítics i empresaris per les obres en el circuit de la Fórmula 1 a València. El motiu principal de la petició de sobreseïment és la prescripció de les presumptes irregularitats en les contractacions, en cas d’haver-n’hi hagut. El ministeri públic considera que no hi ha indicis de la comissió dels delictes de malversació i prevaricació agreujada, únic tipus que permetria de continuar amb la investigació, per tenir un període de prescripció més ampli. A la causa consta un informe de la Intervenció de la Generalitat que deixa patent que la construcció del circuit no va comportar cap perjudici econòmic per a l’administració autonòmica. D’aquesta manera, la fiscalia s’oposa a l’opinió de la jutgessa instructora que ha processat Camps, qui va ser el seu vice-president, Vicente Rambla, l’ex-conseller d’Infrastructures, Mario Flores, i els càrrecs de l’Ens Gestor de la Xarxa de Transport i Ports de la Generalitat (GTP) i els empresaris implicats.

Demanen de sancionar dos policies d’Alacant per catalanofòbia. El passat divendres 10 de maig, a les dotze del migdia, un agent de la policia municipal va fer l’alto a Juan Antonio Pérez Fuster, al carrer dels Reis Catòlics d’Alacant, per imposar-li una multa de trànsit. Pérez Fuster va dir a l’agent quina era la seva adreça. El policia, en un to de menyspreu impropi d’un funcionari públic, va respondre: ‘No l’entenc, parli’m en espanyol.’ El ciutadà li va recordar que tenia dret d’expressar-se en català i l’agent s’hi va adreçar una altra vegada imperativament tot dient-li: ‘Parli’m en espanyol, no entenc el seu dialecte.’ Finalment, en un ambient de coacció, en contra de la seva voluntat, Juan Antonio Pérez Fuster es va expressar en castellà, per por que la situació de la denúncia empitjorés per la manca de respecte dels drets lingüístics. El portaveu de la Plataforma per la Llengua al País Valencià considera que els policies d’Alacant van vulnerar el dret d’expressió i van insultar la dignitat de la comunitat lingüística amb l’al·lusió als dialectes, referint-se al català. Manuel Carceller demana a l’Ajuntament d’Alacant que obri un procediment disciplinari a fi de sancionar els agents de la policia municipal. L’entitat considera que és un cas de falta molt greu, perquè ‘els policies van incomplir les seves funcions i van actuar de manera ideològica i discriminatòria contra l’ús del valencià’. També a Manacor hi ha hagut un cas de discriminació lingüística. En aquest cas, una ciutadana manacorina de 76 anys va anar al CAP i quan va ser atesa, el metge de capçalera li va demanar que li parlés en espanyol. L’Obra Cultural Balear ha denunciat els fets i demanarà responsabilitats a la Conselleria de Salut.

L’accident de Millars va ser causat per una distracció de la conductora del bus. L’accident entre un tren i un autobús que, el 14 de desembre de 2017, va fer sis morts en un pas a nivell de Millars va ser causat per la ‘no percepció’ de la conductora de l’autobús que el pas a nivell estava tancat, segons l’informe de l’oficina d’enquestes sobre els accidents de transports terrestres (BEA-TT). L’informe explica que no hi va haver cap problema en el funcionament de la circulació ferroviària, ni dels equipaments del pas a nivell número 25. L’oficina deixa clar que aquesta enquesta tècnica no té per objectiu determinar responsabilitats, sinó que és un estudi per a prevenir futurs accidents. En aquest sentit, recomana a la SNCF d’estudiar la possibilitat de substituir el senyal sonor intermitent que indica que les barres d’un pas a nivell baixen o estan abaixades per un senyal continu. També proposa que els futurs vehicles connectats tinguin la possibilitat de rebre en temps real una alerta de tancament d’un pas a nivell. El BEA-TT també proposa al consell departamental responsable de la carretera on hi ha el pas a nivell que faci diverses modificacions per a millorar-ne la seguretat. Finalment, també proposa a la SNCF d’instal·lar càmeres frontals sobre els trens i als passos a nivell.

Espot modificarà la llei de funció pública després de la sentència del TC. El nou cap de Govern, Xavier Espot, considera que, amb modificacions menors, es podrà adaptar la llei de funció pública i salvar la inconstitucionalitat de dos articles assenyalats per Tribunal Constitucional andorrà. Espot, que ahir va jurar el càrrec, s’ha reunit aquest matí amb el copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, al Palau Episcopal de la Seu d’Urgell. A la sortida, ha valorat la decisió del TC i ha dit que avalava les línies mestres de la llei de funció pública i, tot i mantenir la porta oberta a introduir-hi més millores petites si es constatava que calien, ha defensat que es donés una oportunitat a la llei. El cap de Govern vaticina que, amb el temps, s’evidenciaran les virtuts de la norma i s’ha compromès que, si durant el desplegament, constatessin ‘que hi ha altres aspectes que han de ser retocats’, ho farien. També ha reiterat la voluntat de concretar com més aviat millor la composició del consell de ministres, però no ha fixat cap data.

LA XIFRA
8.334 membres de meses electorals de València a les passades eleccions del 28-A han vist difoses les seves dades personals. El responsable és un funcionari de l’ajuntament que ha estat detingut per revelació de secrets.

TAL DIA COM AVUI
El 17 de maig de 1705, va tenir lloc el Pacte dels Vigatans amb representants dels aliats contra Felip V a l’Ermita de Sant Sebastià, durant la Guerra Successió.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any