Els celíacs, a l’infern

  • Un nou i bon exemple de l'educació per a la salut per part de l’Església

Roger Cassany
12.07.2017 - 22:00
VilaWeb

No puc apostatar perquè no tinc carnet de catòlic. Però sí que en tinc de celíac. I per als qui tingueu l’un o l’altre sapigueu que aquests dies el Vaticà ha prohibit les hòsties sense gluten. En un comunicat (aquí el teniu, lectura obligatòria) enviat a tots els bisbes, el cardenal Robert Sarah i l’arquebisbe Arthur Roche, diuen, per encàrrec explícit del papa Francesc, que ‘les hòsties sense gens de gluten són matèria invàlida per a l’Eucaristia’. I afegeixen que el Vaticà ha cregut oportuna l’emissió del comunicat pel fet que s’havia detectat la proliferació d’aquestes hòsties no sagrades en supermercats i per internet. És a dir, que sense gluten no hi ha transsubstanciació i que allò no és el cos de Crist ni és res.

(Malgrat això, amics celíacs catòlics, si en necessiteu en trobareu en portals com ara Holy Art i Brabander.)

Sarah i Roche també es remeten a un pronunciament del 2003, en què el Vaticà deia, textualment: ‘El fidel celíac que no pugui rebre la comunió sota l’espècie del pa, inclòs el pa amb una mínima quantitat de gluten, pot combregar sota la sola espècie del vi.’ És a dir, que als nens celíacs que vulguin fer la comunió sempre els quedarà el vi. Que bé. Un nou i bon exemple de l’educació per a la salut per part de l’Església. I no cal que parlem dels preservatius. Ah, i el comunicat diu, també, que si bé les hòsties sense gluten no són vàlides, sí que ho són els aliments modificats genèticament. Tal qual.

La xarxa, com us podeu imaginar, ha bullit aquests dies amb aquell enginy habitual de la intel·ligència col·lectiva. D’una banda, hi ha qui s’ha preocupat amb raó per si la seva filla celíaca, que havia fet la comunió amb hòsties sense gluten, ara ha esdevingut excomunicada (darrer comentari d’aquesta informació de la Cadena SER). I també hi ha qui no ha pogut evitar de fer-ne befa o indignar-se. Heus-ne ací alguns exemples, molts dels quals, lògicament, s’aprofiten de la condició polisèmica de les hòsties…

https://twitter.com/Jaumaulet/status/883963634367569920

https://twitter.com/Melon_dramatico/status/883992222194176001

https://twitter.com/ccpecknold/status/885150281033547776

https://twitter.com/Arezno/status/884116677792854016

El comunicat del Vaticà inclou una darrera perla: suggereix que hi hagi autoritats de control i fins i tot inspeccions per a assegurar la presència del gluten en el pa sagrat. Sí, exacte, com els controls antidopatge sorpresa, per analitzar si les hòsties de les parròquies porten prou gluten per a poder-les considerar cos de Crist. No hi ha detalls sobre com es faran aquests controls, més aviat la cosa es presenta com una amenaça a capellans, bisbes i rectors, dels quals diu que són els responsables de vetllar ‘amb honestedat i competència’ per la no presència ni distribució de productes infames sense gluten. Deu ser, realment, com les drogues, que el pecat no és exactament en el consum, sinó sobretot en la venda i la distribució.

Per acabar, proposo dues maneres d’ajudar l’Església en aquestes inspeccions. La primera, fer servir el dispositiu Nima, un invent espectacular cridat a formar part dels ginys hiptser de la dècada, creació d’un parell ex-alumnes del MIT, Shireen Yates i Scott Sundvor (6SensorLabs), que detecta el gluten en qualsevol aliment en tan sols dos minuts. Això sí, costa 250 euros (i uns cinc euros cada càpsula). És a dir, 250 euros per l’aparell i cinc euros per hòstia analitzada.

(Amics del Vaticà, aquí teniu una mostra del Nima, de les moltes que podeu trobar per internet. Parèntesi per als celíacs i familiars: els amics de 6SensorLabs asseguren haver demostrat que gairebé un terç dels productes amb la indicació de lliures de gluten, en realitat, no ho són, perquè tenen més de vint parts per mil de gluten. Compte.)

I si el sistema Nima és massa car per a l’Església, hi ha una altra opció molt més econòmica. Consisteix a detectar prèviament els celíacs de la comunitat (és senzill perquè som molt pesats i tots els veïns i parroquians saben qui som) i, al cap d’unes poques hores, esbrinar (es pot fer via internet, no patiu) si hem tingut cap mena de, perdoneu la cosa escatològica però a hores d’ara em sembla inevitable, descomposició al lavabo. Ara, ja ens hi veig, asseguts a la tassa i, com diu @Coponnnn, de cap a l’infern i cag…

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any