Els atacs d’Arrimadas contra els CDR, Tamara Carrasco i Adrià Carrasco que ara la posen en evidència

  • Ciutadans va justificar la persecució contra els membres dels CDR

VilaWeb
Redacció
07.11.2018 - 18:21
Actualització: 07.11.2018 - 23:08

L’Audiència espanyola ha deixat d’investigar Tamara Carrasco –confinada a casa seva, a Viladecans– i Adrià Carrasco –exiliat a Bèlgica– pels delictes de terrorisme, rebel·lió i sedició. Més de set mesos després. El desplegament policíac que hi va haver el 10 d’abril a Esplugues de Llobregat i a Viladecans va arribar després d’una campanya de desprestigi i de criminalització dels CDR als principals mitjans espanyols, en què s’equiparaven les mobilitzacions i els actes de protesta que duien a terme amb la kale borroka i en què eren acusats d’encapçalar actes de violència. Ciutadans va ser el partit que va alimentar aquest discurs contra els CDR, perquè va subscriure el relat que feia que Tamara Carrasco i Adrià Carrasco fossin acusats de terrorisme i rebel·lió. Ara, amb la decisió de l’Audiència espanyola, aquell relat es fa miques. I uns quants dirigents polítics han reclamat a Ciutadans i a la seva dirigent, Inés Arrimadas, que rectifiquin.

El mateix dia de l’operació policíaca, Arrimadas deia en una entrevista radiofònica que era ‘normal’ que els acusessin de sedició i de rebel·lió. ‘És que aquesta mena d’escamots es dediquen a atacar les seus, tallar carreteres, cremar mobiliari urbà, enfrontar-se a la policia. Nosaltres ho hem sofert, sabem què és un comitè d’aquesta mena.’

https://twitter.com/MNAnoticies/status/983700364972216321

Dies abans, quan la fiscalia va ordenar d’investigar els CDR per actes ‘violents’, tant Arrimadas com Eva Granados (PSC) ho van justificar i fins i tot aplaudir.

Aleshores Ciutadans va voler equiparar discursivament la situació a Catalunya amb els anys de violència al País Basc. En aquesta conferència de premsa de l’abril, el dirigent del partit Fernando de Páramo parlava de ‘condemnar la violència’ dels ‘escamots’ i exclamava ‘ja n’hi ha prou’, bo i repetint que els càrrecs locals del seu partit no podien anar tranquils pel carrer.

I li demanaven una vegada i una altra si subscrivia l’acusació de terrorisme, però ell evitava de respondre en tot moment.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any