Els 200 milions de Jack Dorsey

Jack Dorsey és un dels cofundadors de la companyia Twitter. De fet, l’autor del primer Tweet de tots, escrit el 21 de març de l’any 2006, és ell. Ací el teniu. Avui en dia el senyor Dorsey, nascut l’any 1976, no té ni quaranta anys. Catòlic en un país de protestants, Dorsey va ser el director executiu de la companyia els primers anys. Aleshores ell rondava la trentena. Un cop amb l’empresa a borsa, però, l’any 2008 va situar-se en un segon pla dins l’empresa, va fundar una empresa nova, Square, i va entrar a la Junta directiva de la companya Disney. I així estàvem fins que el passat 5 d’octubre, no fa ni un mes, el senyor Dorsey fou nomenat, de nou, director executiu de Twitter. El pilot de la nau tornarà a ser ell. Pel que es veu, l’empresa no està guanyant els diners que s’esperaven, hi ha hagut acomiadaments sonats de noms importants de l’empresa, i una certa mala maror es vivia a la cúpula directiva. El retorn de Dorsey alguns l’han comparat, salvant totes les distàncies, amb el de Steve Jobs a Apple. L’objectiu és el mateix: que el pare de la criatura redreci el rumb.

Divendres passat, divuit dies després de prendre possessió del càrrec, el senyor Dorsey va fer un anunci, força impactant. Donava 200 milions de dòlars als treballadors de l’empresa. Dit en altres paraules, i per ell mateix, també a través d’un tweet, explicava que donava ⅓ de les seves accions, que equival a un 1% de les accions de l’empresa. Això es valora en 200 milions de dòlars, que es dóna als treballadors de Twitter. A tots els treballadors, es dóna? No. A tots, no. Aquí tots els treballadors no tindran un ‘complement Dorsey’ a la seva nòmina. Els diners es destinaran bàsicament a retenir les estrelles de la casa, enginyers i directius que la competència els estava fitxant. I també es destinarà a nous treballadors. Fitxaran gent nova.

Sigui com sigui, són 200 milions de dòlars que el senyor Dorsey inverteix de cop, en un cop d’efecte que ha funcionat prou bé. No arriba a Steve Jobs anunciant que torna a Apple, però Déu n’hi do. Des de divendres la xarxa bull, sobretot als Estats Units, sobre aquest moviment. Per la xarxa es veuen treballadors agraïts, una campanya de màrqueting, bona imatge, i titulars a la premsa. Aquest article, per exemple, es titula Perquè el moviment de Dorsey no és tan generós com sembla, i surt a la revista Time. Hi explica l’evident i obvi: que el moviment de Dorsey es fa per guanyar diners, no per donar-los. No és una donació. És una inversió. Si la jugada li surt bé, i l’empresa millora gràcies a aquest moviment, guanyarà més diners. Al final, tenir treballadors més ben pagats no deixa de ser una bona estratègia.

Però no supera l’autèntica estratègia guanyadora de Twitter, i de tantes altres xarxes socials: considerar treballadors els enginyers i directius, i no als milions d’usuaris que els omplim de continguts el seu invent. Usuaris-treballadors, som nosaltres, o alguna cosa així. Sigui com sigui, beneït invent, això sí.  Un invent on ja enyorem Eduard Voltas, que amb 22.000 seguidors, creava continguts, i opinió, com ningú. En el fons, arribava a molta més gent. En fi, enyorarem Eduard Voltas, que tant hem arribat a llegir, i que tant havia fet per l’empresa del senyor Dorsey.