La victòria sense pal·liatius d’Isabel Díaz Ayuso a les eleccions de la comunitat de Madrid ha fet saltar l’alerta a tot l’estat espanyol. Però també dins Madrid mateix. Els partits d’esquerra surten en la fotografia de la victòria del PP per incompareixença i això ha despertat crítiques especialment al PSOE i Podem. Més Madrid se n’ha escapat perquè ha superat els socialistes. Més enllà dels resultats, com paeixen la derrota els moviments d’esquerra militants? Per què Ayuso no ha tingut rival? En parlem amb Elena Martínez, militant d’Esquerra Castellana.

Com ha digerit els resultats de les eleccions, l’esquerra militant?
—Hi ha una mica de tot. Per una banda, hi havia gent que podia preveure i que ja comptava que el resultat seria aquest, és a dir, que Ayuso arrasaria i que les forces institucionals d’esquerra no aconseguirien tenir una majoria. I per una altra banda hi ha una part de gent per a qui el resultat de les eleccions ha estat un cop moral, gent que va interpretar que, pel moviment popular, una part de la batalla es jugava a les eleccions. Però molts ja no analitzàvem les eleccions com la gran batalla final, ni la gran batalla entre esquerra i dreta ni, encara menys, la batalla entre el feixisme i la democràcia.

Com l’analitzàveu?
—Interpretàvem que era una batalla entre el govern de coalició i la seva gestió sanitària, contra el govern d’Ayuso i la seva gestió. Però era una trampa fer-nos triar entre aquestes opcions. Totes dues gestions han estat horribles i cap govern no s’ha preocupat per Madrid i els seus barris. Això ajuda a explicar per què ha guanyat Ayuso.

L’esquerra no ha sabut trencar aquesta dicotomia.
—Fa temps que no presenten batalla a Ayuso. I aquest és el problema. És molt evident que el discurs d’esquerres –com a concepte molt ampli– en cap moment no ha pretès seduir i animar-nos amb propostes. S’han mogut des de la por, el no a Ayuso i el fet de votar amb el nas tapat. És un problema que tenim a Madrid a les eleccions, de fa anys. Crida l’atenció que hagin assumit que la batalla sigui entre el feixisme i la democràcia, perquè l’últim any el delegat del govern de coalició a Madrid ha permès manifestacions de la División Azul i dels cayetanos al barri de Salamanca i concentracions d’extrema dreta amb tots els lemes i càntics que et puguis imaginar… I l’esquerra què ha fet? Doncs prohibir totes les manifestacions fins al 8-M.

Quines altres claus han catapultat Ayuso?
—Un discurs fals i absolutament hipòcrita. Perquè ha fet una defensa del teixit econòmico-productiu molt basada en l’hoteleria i el petit comerç. I ha sabut fer que li donés rèdit electoral. Hi ha gent que diu que s’han preferit les canyes a la sanitat pública. Doncs evidentment no, no es pot reduir a aquest dilema. Però passa que hem tingut una esquerra que quan els restauradors i el petit comerç volien obrir, els anomenaven fatxes i feien el joc a Aysuo. En lloc de tenir un discurs, i sobretot, unes pràctiques de salut, economia i mesures socials contra la crisi, l’esquerra ha plantat la bandera de la retallada amb drets i llibertats. Ha estat patètic. Tenies Ayuso parlant de llibertat, òbviament de manera falsa, i enfront l’esquerra defensant més restriccions i més retallades en drets i prohibicions de manifestacions. Per això, que qui ha engrandit Ayuso és el discurs de l’esquerra institucional.

Gabilondo fins i tot va fer seva la política fiscal d’Ayuso…
—És que del PSOE es pot dir, directament, que no volia guanyar. Era impossible que guanyés l’esquerra perquè, fonamentalment, un dels partits principals, el PSOE, havia renunciat a guanyar Madrid. Ha desaparegut des del principi. Ara la gent diu que Ayuso és horrible, terrible… I què s’ha fet durant aquest any? Fins que no es van convocar les eleccions, ni PSOE ni Més Madrid no van parlar de fer una moció de censura. L’esquerra no ha pretès guanyar Ayuso en cap moment. És com allò dels bons estudiants i els mals estudiants. No estudies cada dia, arriba la data de l’examen i pretens arrasar fent sentir malament la gent, amenaçant-la que si no et voten, guanyarà Ayuso… Ayuso ha anat creant el caos sense oposició i en deu dies de campanya no es pot convèncer la gent.

Se suposava que amb més participació, l’efecte Ayuso havia de baixar. Però no.
—Això semblava… En alguns llocs ha pujat la participació però amb més vots a la dreta. És cert que en còmput general, el vot de la dreta ha augmentat. Però el PP ja havia assolit 1,6 milions de vots en l’època d’Esperanza Aguirre, de manera que no és cap novetat. El problema és que ara s’hi afegeix Vox. També crida l’atenció que fins fa poc l’horror era Vox, i hem vist que s’han quedat estancats. I Ciutadans ja ha desaparegut. A vegades preferim interpretar la situació en una clau de règim. Hi ha gent que ha volgut reduir el problema a Vox, i això ha emblanquit Ayuso. A Madrid, com en més ciutats i comunitats, sempre hi ha un percentatge de dretes important. Això és una dada objectiva. Pretendre que això desaparegui, no pot ser. Però això no priva que hi hagi una part que ideològicament és d’esquerres. El problema és que aquestes esquerres no es canalitzen electoralment.

Per què tradicionalment hi ha un alt pes de la dreta a Madrid? És el resultat de l’efecte capital i que concentra moltes empreses de l’ÍBEX?
—És el que anomenem la doble ànima de Madrid cort – Madrid vila. Hi ha una part molt important que és la cort i tot allò que orbita entorn, que vol que tot continuï igual. Això són grans empreses que tenen la seu fiscal aquí, els florentinos de torn i, des de fa poc, el petit Miami de l’extrema dreta veneçolana, que han anat captant aquí i a qui els ho han permès tot. Gent que era d’extrema dreta a Veneçuela i que aquí, naturalment, ho continua essent. I un altre element. El fet que Madrid es creés com una comunitat autònoma artificial era precisament per a això, per a crear la seva paradeta on tenir una gestió important. És una gran economia i hi ha una colla d’interessos, i molta gent a qui els va bé que voten d’acord amb això. El fet més preocupant és que hi ha una gran quantitat de gent treballadora a qui Ayuso no resoldrà els problemes.

Però als barris de treballadors també ha guanyat Ayuso. El PP ha estat la primera força a Vallecas, Villaverde, Carabanchel, Usera o San Blas.
—Hem de preguntar-nos per què ha passat. Una part fonamental és que hi ha molts petits hotelers i botiguers que han vist que necessitaven obrir per a viure. I el fet trist és que l’esquerra no els hagi donat cap alternativa. Que aquesta gent ha analitzat erròniament el discurs hipòcrita d’Ayuso? Sí, és clar. Però la gent fa els seus comptes. És fonamental que en aquests mateixos barris de classe treballadora també hi ha un procés polític més ampli en què la gent es va involucrant, sigui aturant desnonaments, defensant la sanitat pública, fent xarxes paral·leles d’autèntica defensa de l’hoteleria i el comerç… Malgrat l’esquerra institucional. I cal reforçar aquests processos de fons perquè no quedi tapat per la política electoral.

Podem dir que la comunitat de Madrid és de dretes?
—No, hi ha dues ànimes. Ni el fet polític ni el fet sociològic no es poden reduir als resultats electorals. Alhora crec que Ayuso, més enllà que sigui un exponent del neoliberalisme més extrem, molta gent no l’ha votada sentint-se neoliberal i de dretes. S’ha de reflexionar sobre què s’ha fet davant una hoteleria i un petit comerç que demanaven de sobreviure. Quan el mes de setembre Ayuso va dir que aplicaria uns confinaments que van ser anomenats classistes, perquè afectaven barris obrers, i que no tenien res de sanitaris, què va passar? Que la gent va protestar. I en la foto següent va sortir Pedro Sánchez dient a Ayuso que li donava tot el suport i li cedir la policia i l’exèrcit a la seva disposició per a reprimir. Vam veure càrregues brutals de gent demanant que s’obrissin els seus ambulatoris, tanquetes en sortides de Renfe i metro, quan la gent volia treballar… Recordem això. Què ha passat quan l’esquerra volia aparentar ser el defensor de la democràcia? Doncs que la gent ha votat una dona que almenys no li ha posat un milió de multes de llei mordassa durant la primera onada. Al final hem d’entendre per què la gent ha interpretat tot això que passava i com ha afectat el seu vot.

Per què creieu que Iglesias plega ara?
—Jo crec que era evident que se n’havia d’anar. Era un rumor que ho deixaria, i aquesta era una ocasió perfecta. La jugada de presentar-se per Madrid no era un gran acte de sacrifici sinó l’última bala que tenia per a intentar de salvar Podem. Abans d’aquest moviment, Podem era com un Ciutadans. No hauria arribat al 5% i no hauria entrat a l’Assemblea. Venia d’una patacada a Galícia, al País Basc, a Catalunya van salvar els mobles… Al final s’ha d’entendre que Podem és fonamentalment Madrid, i, és clar, si es fotien una patacada a Madrid, doncs la seva caiguda ja s’hauria accelerat vertiginosament.

I a partir d’ara?
—Amb aquesta jugada no atura el procés del tot.

La caiguda de Podem és imparable?
—Sí, Podem, igual que UPyD i Ciutadans, es troba en aquest procés. Crec que cal entendre que el creixement de Podem no va ser natural ni fruit dels seus èxits, sinó un creixement artificial que en un determinat moment interessava. Però quan ha deixat d’interessar, s’acaba. Això ja passa a escala macro. L’anomenat govern de progrés ja ha fet la seva funció de cara al règim, que és haver desactivat o intentar de descarrilar la situació de Catalunya.

I Mes Madrid?
—Com que el debat girava entorn de la gestió del govern espanyol i la gestió del govern d’Ayuso, doncs han pogut restar-ne al marge i això no els ha desgastat. Han fet una part de crítica a la gestió de la Moncloa i una altra part a la gestió d’Ayuso. D’una altra banda, molta gent que volia votar contra Ayuso, interpretava que l’única força que quedava era Mes Madrid. El PSOE de Gabilondo no volia guanyar, es notava en la campanya; no sabia si volia que el votés gent del PP o que no el votés ni la seva mare; i Podem, naturalment, estava fet un desastre. Aleshores, molta gent votava sense il·lusió, influïda per la campanya de la por que guanyaria la dreta, i han tingut Más Madrid per a mostrar el seu rebuig a Ayuso.

Això que ha passat a Madrid certifica la impossibilitat de reformar Espanya?
—No ho certifica, era un fet per si sol. És un problema de règim. En aquestes eleccions teníem l’opció dreta del règim o l’opció esquerra del règim. Aquest és el problema. Que preferim una opció d’esquerres del règim, sí, però dins el règim no hi ha opció de canvi, ni de dret de decidir ni de tenir uns serveis públics de qualitat, com hem vist. Hi ha molta gent que va pensar que el règim era democratitzable perquè havia sorgit Podem. I com que Podem fracassa o no compleix les seves promeses, creuen que el règim ja no és democratitzable. El problema és que no és democratitzable de sortida i, sens dubte, no es democratitzarà des de dins.

Això tindrà conseqüències en la gestió de Sánchez a partir d’ara?
—Crec que es feien pagues que a la dreta no hi havia recanvis perquè es trobaven immersos en el seu procés de revenja; el PP de Casado estava malament, cada vegada més assetjat per l’auge de Vox; Ciutadans en procés de descomposició… I ara veuen que ja hi ha preparada l’alternativa al recanvi de dretes del règim. Això s’afegeix a les retallades exigides des de Brussel·les que hauran d’implantar, la crisi econòmica que s’agreujarà, eleccions a Andalusia… El govern del PSOE i Podem ja té la seva obsolescència programada.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.