Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Els sondatges a peu d’urna atorguen una victòria folgada al PNB al País Basc i la majoria absoluta del PP a Galícia, la quarta consecutiva. Al País Basc, Íñigo Urkullu podria revalidar la presidència amb un pacte amb el PSOE. A Galícia, Alberto Núñez Feijóo voreja la majoria absoluta i encetaria el quart mandat davant un BNG renascut, que doblaria el resultat del 2016 i podria superar el PSOE.

Segons l’enquesta de Forta per a RTVE, EITB i TVG, el PNB milloraria el resultat i passaria de 28 diputats a 30-32. EH Bildu creixeria de 18 a 20 escons; el PSE seria tercer, passant de 9 a 10-12; Podem cauria dels 11 diputats als 7-8; i la coalició PP+Cs empitjoraria el resultat del PP fa quatre anys, passant de 9 diputats a 4-6. Vox podria entrar al parlament basc amb 1 diputat.

A Galícia, el PP obtindria entre 37 i 40 diputats, situant-se al límit de la majoria absoluta (38). El BNG seria segon, passant dels 6 diputats a 19-22 i superant el seu màxim històric (18); el PSdG cauria lleugerament, de 14 a 12-14; i Galícia en Comú obtindria només 2 escons, quan En Marea en va treure 14 fa quatre anys. En canvi, una enquesta de GAD3 pel diari ABC dóna una majoria absoluta clara al PP.

Fins a les 17.00, la participació a Galícia s’ha igualat a la de 2016 i ha baixat al País Basc. Concretament, a Galícia la participació s’ha situat en el 42,95%, una dada molt similar (0,46 punts més) a les dades de participació de 2016. Al País Basc, la participació ha estat del 36,02%, 8,36 punts menys que el 2016. La jornada s’ha desenvolupat amb normalitat, però el BNG ha denunciat el trasllat de persones grans a un col·legi electoral d’Ourense, malgrat que les visites a la seva residència eren prohibides. El partit ha anunciat que traslladarà la informació sobre aquestes irregularitats a la junta electoral.

Quatre milions de bascs i gallecs eren cridats a les urnes per a decidir la composició dels nous parlaments en unes eleccions marcades per la polèmica del vet del dret de vot a mig miler de ciutadans infectats per la covid-19. La situació sanitària ha obligat a prendre mesures de seguretat i a desinfectar els col·legis electorals, on s’han hagut de respectar les distàncies de seguretat i on es recomanava d’utilitzar gel hidroalcohòlic a l’entrada i a la sortida.

La votació va ajornar-se el 5 d’abril a causa de la pandèmia. Mig miler de persones infectades per la covid-19 han estat obligades a romandre als domicilis i no ha estat habilitat cap mecanisme alternatiu de vot. Ahir, enmig de la jornada de reflexió, la Junta Electoral espanyola (JEC) i el Tribunal Suprem espanyol van resoldre els últims recursos i van avalar les decisions dels governs basc i gallec, que tenen una base legal dubtosa, per a preservar la salut dels ciutadans i evitar la propagació del virus. El govern basc va advertir-los que si van a votar, s’exposen a un presumpte delicte contra la salut pública.

El PNB vol reforçar la majoria parlamentària tot i la crisi del coronavirus

El BNG opta a ser la principal alternativa d’un PP
que retindrà la majoria absoluta

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.