
Per: Vicent Partal


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.


Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.

Les eleccions de diumenge són, seran, unes eleccions irrellevants, que no resoldran res. Del punt de vista espanyol, no serviran per a formar govern ni resoldre el blocatge, tret que finalment el PSOE i el PP es posen d’acord i ja quede tot definitivament clar. I del punt de vista independentista, no canviarà res tampoc, siga quin siga el resultat. D’una banda, perquè Espanya no acceptaria de negociar ni en el cas, impossible, que tots els escons del Principat anassen a mans de les tres forces independentistes. Tant hi fa el resultat, doncs. I, d’una altra, perquè la independència, en la nova fase començada el 14 d’octubre, ja no és en joc al parlament, en cap parlament, sinó al carrer. Més important que el procés electoral en si serà, per tant, veure què són capaços de fer el Tsunami Democràtic i els CDR en les convocatòries de demà i de la setmana vinent. I com hi respon la gent.
Ara, dit tot això que no s’enganye ningú: aquestes eleccions les ha de guanyar l’independentisme. Sens dubte. Per continuar pressionant l’estat, però també per dotar el carrer d’una legitimitat suplementària en la lluita contra la repressió. A l’abril ERC va guanyar al Principat, per primera vegada, i va sumar amb Junts per Catalunya 22 escons dels 48 en joc. Tot allò que supere aquesta xifra, ara comptant també amb la CUP, serà una magnífica notícia, molt especialment si s’arriba, com sembla que seria possible, a la meitat dels escons de Catalunya.
I, evidentment, cal guanyar-les també per a respondre a la deriva repressiva de l’estat espanyol, una deriva especialment accentuada aquestes darreres hores i aquests darrers dies. A l’independentisme les urnes no li han fet mai por i poder dir, i poder lluir, que guanya totes les eleccions que es fan a Catalunya, siga la convocatòria que siga, serà, si passa, una mostra de força i de poder que no es pot menystenir.
I a partir d’ací a seure i mirar. I a preparar-se per aprofitar el caos. Espanya és al penya-segat i tot allò que contribuesca que s’hi aboque és positiu. Ells estan molt nerviosos per la gran pujada de Vox, que embrutarà notablement, i molt visiblement, la imatge d’Espanya a Europa. Estan nerviosos perquè Ciutadans s’estavella i perquè sembla que s’estavellarà d’una manera tan estratosfèrica que perdrem de vista Rivera –quin descans! Estan nerviosos perquè hi haurà previsiblement un rècord de diputats sobiranistes –amb els resultats extraordinaris que sembla que veurem al Principat i al País Basc, amb l’entrada previsible del Bloc gallec, amb la consolidació de Compromís, mal que siga del Compromís menys autònom, i segurament amb l’elecció d’un diputat amazic per Melilla, que originarà un autèntic terratrèmol a la Carrera de San Jerónimo. I estan nerviosos, en fi, perquè el PSOE segurament perdrà escons i potser seria lògic i tot que Pedro Sánchez dimitís i que el caos s’instal·làs a Madrid, sobretot si Vox es menja tant de vot del PP que no hi ha solució possible a l’embolic. Crispetes.
PS. Ahir se’m va acostar una persona que em va dir que era funcionari de la Generalitat però que havia cessat voluntàriament com a protesta pel 155. M’ho deia arran d’un editorial de fa dies en què jo comentava que bàsicament l’administració catalana s’havia retut a les ordres de la Moncloa. Jo no sabia el seu cas, però m’encurioseix molt de saber si va ser ell sol o si va haver-hi més funcionaris que es van negar a continuar essent-ho per no col·laborar-hi. Si hi ha ningú que sàpiga d’un cas semblant, li n’agrairia la informació.
Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot
Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.
Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.
Vicent Partal
Director de VilaWeb
40 comentaris dels subscriptors

Joan Perarnau
07.11.2019 | 22:07
Si sumem més de la meitat dels escons a Catalunya estarem legitimats per activar la DUI que vàrem iniciar i avortar. El poble ara si que segur sabrà defensar al carrer la proclamació de la república catalana. 💪🎗

Maria Cinta Comet
07.11.2019 | 22:07
Sr. Partal si tots i totes les que vam anar a votar l’1 d’octubre, anéssim a votar el 10-N i en el mateix sentit, sens dubte guanyaríem per golejada.
Confiem en el seny que tant ens caracteritza.
Guanyarem, hem de guanyar.
Endavant, sempre endavant!

Josep Usó
07.11.2019 | 22:09
Recorde fa uns pocs anys, quan Vicent Partal va començar a parlar del pendent ferroviari. Llavors no em podia imaginar una situació com l’actual, amb uns partits espanyols que semblen viure en els anys seixanta del segle passat. Cal guanyar, sí; però també cal obrir els ulls davant de la incompetència dels polítics espanyols. Semblen adolescents ignorants i maleducats cridant tots a la vegada. I els catalans, com és lògic, tenim la culpa de tot. Ja som com els jueus d’Alemanya el 1933. Que tenim la culpa, fins i tot, de que les Justícies dels països democràtics europeus rebutgen les seues ordres d’extradició. Sembla que ens queda molt per veure. Després de les eleccions, continuarem exercint de “minoria sorollosa” mentre ells busquen, sense èxit, la seua “majoria silenciosa”.

Joaquim Falcó
07.11.2019 | 22:55
Sempre he cregut que amb el vot per correu fan tupinada , penso que en un punt de correus segresten tots els enviaments sense saber-ne el contingut i els canvien .Hauriem de marcar paperetes devant notaris no Ñ i controlar l’escrutini a la taula destinataria del vot amb observadors internacionals ,malgrat que es declares el vot nul.Tambe crec que fan arribar vots per correu de gent que no ha pogut o no ha volgut votar.

Antoni Oller
07.11.2019 | 22:59
Fa uns quants dies vaig escriure un comentari a aquest prestigiós editorial, en que argumentava que ara votaria a Podemos (amb tres pinces d’estendre roba al nas), i vaig veure que provocava algun re-comentari, de tot tipus, a favor i en contra. Ara he de reconèixer que he canviat d’opinió, i explicaré el per què: llavors venia de la decepció de llençar el meu vot a la paperera (Dante Fachin, que no va arribar a entrar) i volia contribuir a la ingovernabilitat d’Ñ emetent un vot que segur que no caigués a la paperera, tot enviant un avís seriós als “nostres” (ERC i JxC). Des de llavors, dos coses han canviat, la primera, que ara ja sé que el meu (el nostre) vot ja no té cap possibilitat de contribuir a provocar noves eleccions, perquè el deep State ja es cuidarà de formar la coalició PPSOE, que sumarà, t’ho miris com t’ho miris; i la segona, que molt recentment tots els estudis i enquestes mostren que votar la CUP (en el meu cas també amb pinces al nas, de cap manera serà un vot “en positiu”) a la circumscripció de Barcelona no serà inútil, sinó que servirà per consolidar la seva representació al Congreso (cosa que a mi se me’n refot d’aquesta “representació”). Però l’efecte secundari que buscava (enviar un “avís” als “nostres”), es manté intacte, i a més i sobretot, així es contribueix a la xifra de % de vots independentistes, que seria sensacional que superés el 50% de vots emesos. Si no ho he llegit malament, l’article que el Sanchez ha enviat a un munt de diaris europeus per desprestigiar Catalunya, entre altres coses esmenta “l’error” de la unilateralitat quan els vots independentistes no arribaven al 48% … caram!, vol dir que aquest número és important, fem-lo créixer diumenge entre tots!

Jaume Bosch
07.11.2019 | 23:47
Poc funcionari trobaràs com aquest lloable Sr., ja ho sabem com són.
Per la resta totalment d’acord.

Rosa Gispert
07.11.2019 | 23:49
Sr. Partal volia fer una precisió al seu comentari sobre el peu de l’editorial. Potser el problema és l’ús inadequat de la paraula funcionari però caldria aclarir-ho. Els funcionaris són professionals tècnics de l’administració que han obtingut el càrrec per oposició. Per damunt dels funcionaris, geràrquicament, hi han els directors i secretsris generals i tot un seguit de càrrecs “de comandament” que generalment no són funcionaris. Aquests ocupen els càrrecs per les afinitats més O menys polítiques amb el govern de torn i són els que van rebre les ordres i es van posar al servei de Madrid. L’actitud d’aquests individus és indigna per dos motius, per retre l’administració al 155 i per deslleialtat a les persones que vam votar els partits que els havien col.locat.
A l’administració de la Generalitat (i organismes afins) hi deuen haver un parell de milers de càrrecs de comandament d’aquest tipus i amb el 155 en van cessar uns 200-300 màxim. Així que el nombre dels que es van quedar és força alt i què pleguessin per la seva pròpia voluntat no sé, que n’hagi trascendit, de cap.
La persona a que vostè és refereix, si era funcionari, devia tenir un superior que rebia les ordres dels emissaris de Madrid, a no ser que fos funcionari i a l’hora càrrec de comandament. El seu comportament l’honora, però tot fa pensar que deu ser un cas força inusual dintre de l’administració catalana.

Lluís Falcó
08.11.2019 | 00:00
funcionari de la Generalitat però que havia “cessat voluntàriament com a protesta pel 155?”
Permeteu que ho dubti.
Com a mokt seria algun treballador tempiral – pitser amb càrrec – o amb nomenament interí.
Un funcionari no renunciaria mai. Si de cas, agafaria una excedència

Victor Serra
08.11.2019 | 00:04
Les eleccions irrellevants no existeixen. O algú es creu que si les guanyés l’unionisme deixarien passar l’ocasió per esclafarnos per molt temps aprofitant la legitimitat que els haurien donat les urnes ?
No és el carrer qui dona legitimitat a les urnes sino les urnes qui donen legitimitat al carrer. Cal que entenguem això d’una vegada per totes.
Es un error garrafal pensar que si fallem a les urnes , el carrer ho pot arreglar.

Jaume Riu
08.11.2019 | 00:18
I TANT QUE VOTAREM
Ha arribat el punt que ells mateixos han triat i ara es troben, que ser independentista significa ser demòcrata, i no s’imaginaven que ser demòcrata signifiqui anar a favor de la independència.
I tant que anirem a votar.
En aquestes noves eleccions, la bufetada al regne d’Espanya ja vola, guanyi qui guanyi, i només busca la cara apropiada per plantificar-s’hi…

jaume vall
08.11.2019 | 00:18
D’acord amb la idea de superar la meitat dels escons catalans com a prova de resistència i de força. Potser a curt termini continuarà sent irrellevant, ara quina imatge més potent per a tothom !
Si en resulta una mínima estratègia mancomunada, d’alçada de mires, i es superés l’atàvic resentiment entre els partits catalans, la imatge de Catalunya, en clau interna i des del punt de vista internacional guanyaria molta fortalesa.

Javier Baena
08.11.2019 | 04:16
QUINA OPORTUNITAT PERDUDA, Vicenç, QUIN ALTRE 3 d’Octubre… amb la sentencia, amb la gent al carrer… llista única amb punt únic… si es supera el 50% es declara la independència i es treu l’estanquera de Palau…
Per què les plebiscitàries s’han de fer al Parlament de Catalunya sense tenir govern fort i sense capacitat operativa? Amb el govern allà i unes plebiscitàries al Congreso, es tè molts més capacitat…
Però no, anem a buscar l’escò per a fer que a Madrid hi hagi un govern d’esquerres que sigui més amable amb els presos i els hi doni de menjar 3 cops al dia durant 100 anys… que amb els altres potser encara els hi caurien treballs forçats…
Senyors, governs d’esquerres a Madrid no n’hi haurà… pel 78 van haver-hi altres pactes no escrits que estàn més gravats que en paper… mai el PCE ni succedanis al Consell de ministres… mai referèndums d indepedència … mai tocar l’extrema dreta ni el deep State…
A en Pedro l’han enganyat ben enganyat… li van prometre que governaria i no ho crec pas… l’error d’aquest es monumental… ja s’encarregarà l’extrem dreta d’evitar-ho… ara que la tenen tan ben democratitzada i neta… veure’l al mig dels altres partits al debat em va fer vergonya… han de complir la llei electoral diuen… on es el cordó sanitari que fan a Alemanya o França?
Si pensem que amb la caiguda del règim ens anirà bé, ho tenim malament… ens arrossegarà cap als inferns… la caiguda serà per nosaltres, això si, però serà contra nosaltres… d exemples en tenim molts… el darrer el 36…

Oriol Roig
08.11.2019 | 04:29
No hi ha eleccions irrellevants. Hi ha resultats irrellevants. Tot dependrà de com siguin les proporcions i de qui s’estavelli i com de fort. Crispetes.

Miquel Gilibert
08.11.2019 | 05:24
Crec que cal no confondre les coses: Espanya ja va dir que estava disposada a pagar el preu que fos per tal que Catalunya no marxi. VOX estava ja instal·lat el PP, per la qual cosa no crec que els posi gens nerviosos que pugi. Estar nerviós seria no normalitzar-los, fer-los el buit, advertir constantment de llur llenguatge tòxic, deixar en evidència les seves accions i les seves propostes d’odi… Jo no veig que passi res d’això. Ans al contrari: s’assumeixen els seus postul·lats i se’ls blanqueja, mentre es crimilitza el Polònia, el president de la Generalitat, l’ANC o el Tsunami.
Ho dic perquè hem de tenir clar on som i no pensar-nos que van sense rumb sense saber què fer. Qui mana a Espanya ho sap molt bé on vol anar i què està passant i no ens hem de deixar enganyar o hem de ser ingenus.
Sobre la dimissió de Sánchez… un president del govern en funcions crec que no pot dimitir, entre altres coses perquè no hi ha manera d’escollir-ne un altre. Però en fi, deixant això de banda i suposant que sí, un personatge de la vanitat i egolatria que demostra aquest no se’n va mai sol. En tot cas el fan fora (com va passar al PSOE amb la sultana) o marxa per anar a un lloc més suculent. Continuarà mentre el deixin, que crec que serà per molts anys com a cap d’un govern de coalició amb el PP. Govern que no causarà- contràriament al que es diu- cap mena de trasbals entre el poble espanyol: si s’han empassat les malifetes de l’Urdanga, la seu del PP en negre, els assassinats del Tarajal, la reforma laboral, la llei mordassa o el cop de peu a la porta digital, entre altre coses, acceptaran dòcilment un govern PP-PSOE sense dir ni piu. I els mitjans afins, començant per la Vanguardia, ja ho amaniran adequadament i ho faran semblar el millor per a Espanya, no patiu.
Crec que hem d’anar a votar, i que l’independentisme ha de ser majoritari (de fet com ja he dit molts cops la tragèdia és que després de tot el que ens han fet no sigui molt majoritari). Per ser una pedra (ni que sigui petita) a la sabata. I també per a evitar que s’ho emportin tot per endavant aquí. Jo no crec que sigui bo que els nostres enemics entrin a les institucions i treballin en contra seva per desmuntar-les, perquè és l’únic que tenim: algú s’imagina una Catalunya de l’any 2019 si l’únic que haguéssim tingut hagués estat la Policia Nacional, les televisions espanyoles, la llei de normalització i el sistema educatiu, posem per cas, de Cuenca, i la gestió de totes les infraestructures des del km 0 ? Doncs això!! Els nostres partits independentistes mereixen un càstic exemplar per la seva poca alçada de mires i els seus tacticismes estúpids. Però ara no és el moment, perquè l’alternativa és molt pitjor. Aniré a votar amb una pinça al nas. Encara no se per qui, però valoraré que sigui qui els pugui fer més mal i qui pensi que tindrà una posició més ferma. Ho dic perquè ja no va de dretes o d’esquerres: és igual si les propostes que fem a les Corts són d’un o altre signe, ja que mai s’acceptarà cap iniciativa catalana que no vingui de les sucursals, sinó de qui és més digne, coherent, intel·ligent i els pot fer emprenyar més.
I no ens enganyem: el carrer té molta força, però sense una direcció política, objectius, pla d’acció, etc, acaba convertint-se en un esclat de ràbia més o menys contingut que finalment acaba esvanint-se. 30 anys d’apartheid varen acabar per l’acció del carrer I Mandela, no SENSE Mandela. 30 anys de protestes al Zaire sense líder es varen acabar quan Mobutu es va morir i tot seguit el succeí el caos (per posar dos exemples d’Àfrica). Ens cal urgentment aquesta nova direcció política amb idees i propostes diferents i connectades amb el carrer.

Joan López
08.11.2019 | 06:45
No hi ha cap dubte,votar independentisme es donar forza al moviment,si a més superem el 50% li donarem més legitimidad ancara si es cau,dit aixó catalunya i als catalans han despullat al regim del 78 i a mes molta gent jove que pasaba d’eleccions,ara anirà a votar. Somi doncs !!*!!

Carles Macaya
08.11.2019 | 07:31
No podia ser d’altra manera (podria?), com les altres comtesses electorals tampoc aquest cop han arribat a temps les butlletes, han arribat AVUI dia 7 i ja no sóc a temps a depositar el meu vot en condicions.
I així porto 15 anys des de que visc a Chihuahua (Mèxic).
Es sincronitzen perquè arribin les butlletes just perquè sigui impossible depositar el vot…. això se’n diu eficiència burocràtica….
I no parlo més per no dir-la massa grossa.
Com cada cop que m’ha passat deixo constància escrita perquè se sàpiga. Essent el segle de la tecnologia que hàgim de tenir un procediment tan obsolet (o és que es vol així d’obsolet…).
Us animo a tots que aneu a votar i si algú havia decidit de no anar-hi, li demano que hi vagi per mi i voti un partit independentista, el que vulgui.

Carles Serra
08.11.2019 | 08:21
Gràcies Vicent per el teu article, ens fa reflexionar i veure la realitat de la situació que estem vivint; quanta pena no fer UNITAT

Carles López
08.11.2019 | 08:34
Sóc funcionari de la Generalitat adscrit, actualment, al Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública.
Els funcionaris de carrera (amb oposicions guanyades) poden optar, com a molt, a ser sub-directors, càrrec que tot i haver de guanyar per concurs de mèrits (com tots els de responsabilitat), poden perdre només perquè el polític de torn (director general, secretari general o conseller) ho ordeni.
Amb l’aplicació del 155 van ser cessats alguns càrrecs polítics (nomenats a dit), no pas funcionaris.
No conec cap cas de funcionari que plegués, voluntàriament, com a protesta per l’aplicació del 155. Si algun va fer-ho, seria a través d’una excedència voluntària. Qui, en la situació actual (no només política sinó simplement laboral), seria capaç de renunciar a la seva feina i per tant al seu sou? Per què hauríem de fer-ho els funcionaris? Per dignitat? Com a protesta per l’aplicació del 155?
He llegit comentaris que, per dir-ho suaument, m’han semblat fora de lloc.
Només vull recordar que han estat precisament els funcionaris compromesos els qui han creat les ADIC, associacions internes dels departaments que van sorgir com a protesta per l’aplicació del 155 i com a defensa de les institucions catalanes. No tenen més que els recursos que voluntàriament posa cadascú de la seva butxaca, i tot i així, el reguitzell d’accions que duen a terme és molt considerable.
Cal estar a la funció pública per saber exactament el pa que s’hi dona. En molts casos la situació no és gens còmoda. Haver de sentir contínuament tot el seguit de tòpics sobre els funcionaris, ja cansa. I més, quan venen des de dins.

Albert Miret
08.11.2019 | 08:37
El rei va fer sortir de l’amagatall del PP a Vox. Tenia l’extrema dreta oculta per simular a l’exterior que tots els partits d’Espanya eren demòcrates i reservava la bèstia per si passava que Catalunya es cansava de ser espoliada. Ara, en el seu tauler reial, el que fa és apartar els soldadets de “ciudadanos” que ja estan amortitzats i posar en la millor de les situacions als de Vox, que són més bastos i fan més por a tothom.
Si tenim una mica de temps per pensar, hauríem de veure clar que el nostre enemic és espanya i no cap partit en especial perquè són tots exactament el mateix. Ens hauríem de deixar de sorprendre que partits espanyols que es fan dir democràtics, quan els pressiones una mica resulta que són tan feixistes com els que més, és a dir, com els de Vox o com el mateix rei. No cal sorprendre’s. No són més que actors que els han fet creure que són polítics, i que en realitat són esclaus propietat de l’Ibex i del seu gran guionista i traficant d’armes, que s’autoanomena rei. Cap d’ells és demòcrata ni progressista ni res que s’hi assembli. Són tots espanyols, la majoria castellans i per tant tenen escrit al seu ADN el mandat de destruir violentament tot allò que no afavoreixi els seus desitjos, d’eliminar a tot aquell que posi en dubte que el botí de la seva miserable història és seu i només seu. Mirat des de fora, sembla infantilisme i manca patològica de maduresa…i ho és, i és per això que sempre cometen tants errors.
Per tant, hem d’anar a votar, i votar només partits que apuntin directament a la sortida i no a cap “negociador”. No perquè siguin dolents, no, sinó perquè no entenen que és una lluita que els espanyols la idealitzen com de vida o mort, com si anessin a fer una croada del segle XXI, i les croades no es negocien. Perquè el seu complex d’inferioritat és tan gran que els impedeix entendre que podrien mantenir-se i fer un país pròsper sols, sense haver de viure de les colònies. Són tants segles vivint de la rapinya i del pillatge, que no s’atreveixen a fer-se grans i guanyar-se la vida. I ara els catalans paguem molt car l’error d’haver pensat que deixant-nos robar podríem tenir-los contents i solucionar el problema d’Espanya. Ells en deien “solidaridad” i va ser una gravíssima equivocació.

Pep Agulló
08.11.2019 | 08:51
INÚTILS PER SOLUCIONAR RES, PERÒ REVELADORES…
Estic d’acord, són unes eleccions inútils, però reveladores, tant pel deliri feixista d’Espanya sense aturador, com per veure augmentar els vots independentistes en clau partidista. Perquè la unitat d’anar tots junts, s’ha perdut pel camí…
Jo penso:
-Cal votar
-Cal votar independentisme
-cal votar independentisme… a aquella opció política que ha bregat per presentar-se en una candidatura unitària independentista al Congreso.
Abans i després del 10-N, el tsunami, perquè el carrer sí que mou muntanyes… Mentre restem en guàrdia per entomar la propera barbaritat repressiva i delirant del feixisme unionista. Potser la detenció de l’abat de Montserrat com a dirigent dels CDR i pare del Tsunami….
Més a prop del penya-segat…
LLIBERTAT I AMNISTIA!

Josep Salart
08.11.2019 | 09:21
Només ens hauríem de “capficar” en una cosa: la nostra unitat independentista i tots els vots d’aquest jovent del carrer i de tota la gent que ja ha madurat, encarrirar-lo a la millor opció. O com diu en Pep en el seu tercer pensament ¡¡.
Es curiós que en els comentaris es parla de PP-PSOE i ningú parli del vots dels bascos, aquests espanyols del nord, que tant se’n foten de nosaltres i sempre estan per col.laborar amb espanya a canvi d’alguna cosa. Ep, i si s’h d’anar contra els catalans, ai va¡¡ donde està el problema la hòstia¡¡.
Nosaltres a la nostra i a pensar més amb els presos, les seves families, els exiliats i pensar menys amb els rufians.
Allà, quan més pitjor, molt millor¡¡

Esther Miquel
08.11.2019 | 09:23
M’és difícil pensar que ens convé més per tirar endavant. Vaig llegint opinions contraposades arreu.
Però cap dubte sobre la necessitat d’anar a votar, cap dubte.

Lluïsa Miret
08.11.2019 | 09:38
I tant, tornarem a votar com fins ara, votarem independentisme, malgrat la gran quantitat de bestieses, despropòsits, mentides, poca-soltades i calúmnies que s’inventen des de espanya
per fer veure el què no és.
A més de voler explicar la història com els convé, tant la de fa uns anys com l’actual, ens volen fer combregar amb rodes de molí !
Bon vent i barca nova!

Sal·lustià Herrero
08.11.2019 | 09:41
Estic d’acord bàsicament amb l’editorial i amb la frase d’Albert Miret, quan diu que hi ha un complex d’inferioritat, per banda de la majoria dels espanyols, súbdits del monarca i de l’entramat estatal; hem de matisar una inferioritat que es plasma constitucionalment en supremacisme, en la defensa de la indivisible unitat d’Espanya amb el suport de l’exèrcit, les porres i les armes… Per això quan algú de nosaltres afirma que, “hem de ser més empàtics” o que “ens tenen por”, m’entra el riure, ¿com ens van a tenir por si tenen totes les armes, tots els suports diplomàtics del món, les caixes, l’espoli…? És veritat que tenen deteriorat el prestigi internacional, i s’està evidenciant que són un estat feixista, però des de la mentalitat autàrquica, se’ls ben refot… Tot i que sovint els importa de seua reputació i els fot que l’opinió pública europea i internacional els mire malament (des de l’1-O i ara en reviure els escenes de terrorisme d’estat, via policial i militar i la repressió judicial i la no separació de poders…) i empatitze amb Catalunya… Però “ells” estan disposats a tot i només saben que amenaçar, reprimir, espoliar… És el que han fet sempre i en aquest sentit tots els partits espanyols estan d’acord… Per això no entenc que en moments tan excepcionals, no hi haja unitat electoral o un full de ruta conjunt… Sembla com si alguns dels autoproclamats partits independentistes, treballaren per a l’estat… Jo votaré als que més branden i facen per la unitat, encara que només siga de paraula. Si és de fet, millor encara, quan més sucre més dolç!

Josep Sànchez
08.11.2019 | 10:16
Bon dia, Vicent. Dius que ha de guanyar l’independentisme. Hi estic d’acord; cal anar a votar. Però jo, que no tinc més informació que el que llegeixo a VW, confesso que no conec cap partit que sigui independentista actualment. Per tant, votaré la CUP com a càstig als que s’han rendit i volen aprofitar electoralment la lluita de la gent. ENDAVANT LES ATXES!

Josep Pasqual Gil
08.11.2019 | 11:01
Al País Valencià encara ho tenim més fosc. Entenc, Vicent, pel teu comentari a volaploma que, encara que siga per marcar territori i sabent que el vot acabarà en fer president el ludòpata de la urneta russa, el mal menor segueix sent Compromís. Què trista és la vida a la casa del pobre.

Federico Ruiz
08.11.2019 | 11:15
Per coherència politica, jo crec que la CUP no hauria d’haver-se presentat a aquestes eleccions. Tanmateix, ja que l’ha fet, també crec que cal votar-los, tot i que sigui com a mal menor . Al Congreso espanyol no hi ha res a fer, i la CUP, a part d’algun numeret, no va a fer res. Per contra, por em fa que ERC, o algun Campuzano amagat en JxCat, es dediquin a democratitzar EspaÑa o a mendicar competències a canvi de pau social.

Joaquim L’Optimista
08.11.2019 | 11:25
sr partal: me imaginaba que hoy antes del detalle de ese funcionario que esta muy bien lo mas importante de lo que hoy sabemos es que el sr rufian de e.r. nos dice que no es mejor ir juntos a las elecciones los tres independentistas (porque los comuns, son el partido con menos criterio que nunca mas veremos), lo que sucede sr partal que e.r. tiene miedo de hacer un gran grupo que cruzaria ese linea tan deseada y entonces se veria obligado a la dui cosa que ellos temen, demuestran ser un partido autonomista pero ellos ser los mas votados y el mosen presidente, no se moverian las sillas irian cobrando y al pueblo que le den que ellos esto lo han hecho siempre; son un partido sin fuerza y con miedo a que les obliguen a la dui ellos son de ampliar las bases pero no mucho

joan rovira
08.11.2019 | 11:33
La brevetat em demana començar per final. Sense descolonitzar-nos de les Lleis de partits, funció pública, universitats, informació -totes espanyoles- vol dir que desconeixem què, qui i com, ens té sotmesos a un règim que pel que sembla la majoria de la societat catalana no vol.
(Per això, em sumo als aclariments de Rosa Gispert i Carles López, en el sentit que una cosa és el cos de treballadors públics -oposicions i concursos- i l’altra els càrrecs a dit que depenen de la lliure designació dels partits de torn i fan de capatassos de tot l’aparell colonial.)
Un règim colonial a diferència d’un democràtic -encara que utilitzi el vot- es caracteritza per unes organitzacions diferents i perquè els seus defensors el volen millorar mentre els que es volen alliberar el volen canviar, tal com es posa en relleu en les entrevistes i articles d’avui.
(En aquest sentit, cal distingir entre els espanyols que volen regenerar i millorar l’estat espanyol i els que volen fer-lo fora de l’organització de la nostra societat. La qüestió que em plantejo de fa molts anys, que ara es fa evident, és si els espanyols que volen mantenir un sistema colonial a Catalunya són democràtics. I si un espanyol colonialista, no democràtic, pot ser d’esquerres.)
Pel que fa als habitants de Catalunya, aquests dos anys ens han servit perquè aquestes qüestions elementals sobre què, qui i com conforma les nostres vides quotidianes és degut al règim colonial i, en conseqüència, les ganes per voler-lo canviar i deixar de ser un instrument de tot aquest règim denigrant o, en cas contrari, un col•laborador directe o un còmplice equidistant.
(Acabo, denunciant una vegada més que votem a les eleccions a qui no mana; perquè si el poder està fora de l’estat, per descomptat, fora de les institucions autonòmiques i dels ajuntaments com BCN. Els partits polítics, sindicats, col•legis professionals tots, mitjançant les seves cúpules, passen les instruccions a una població de súbdits, més o menys contents i poca cosa més.)
Votar sempre! i cadascú sabrà si és un col•laborador o còmplice del règim colonial espanyol a Catalunya o, vol alliberar-se i esdevenir un ésser independent i lliure com arreu dels països democràtics i civilitzats.
(Els col•laboradors o còmplices amb el règim colonial tindran l’oportunitat d’esbrinar si ho fan per mentalitat de súbdit o senzillament per interessos personals o, per ambdues coses per mentalitat de súbdit i per interessos.)

JORDI BALBASTRE
08.11.2019 | 12:49
Dons si, manifestacions pacífiques, incineració de brossam, i mil votacions… i una més si cal. Hi ha molts nervis, això significa que anem molt bé, encara que nou ho sembli. La tenacitat davant l’espasa significa el triomf, perquè nosaltres juguem a casa. Ja es cansaran…

Maria Angels Fita
08.11.2019 | 13:11
Continuo denunciant que la premsa italiana està informant molt malament sobre el procès i, especialment, sobre aquests ultims dies de revolta. Fan un poti poti irreal i absolutament incomprensible sobre el que está passant .
Jo no sé a qui dir-ho ni com dir-ho.
Exemple: Corriere della Sera – Aldo Cazzullo – 5 de novembre …. Comença amb: “il tsunami anarchico ….” i no us dic com acaba.
Estic cansada dels periodistes i dels diaris italians. Inclosa la RAI, el Corriere della Sera i tot el sursum corda de mitjans considerats “respectables”.
Només La Stampa (i no sempre) i el canal La7 (i no sempre) es salven.
Vosaltres, periodistes catalans, sabreu a qui se li ha de picar el crostó, com i quan. Si us plau, feu alguna cosa.
¿No hi ha manera de fer una trobada del sector amb aquests impresentables? Una reunió informal que els expliqui “el minim indispensable” per informar correctament (per exemple, si no velen venir a Catalunya, donar-los amb una llista de contactes i fonts fiables que vagin més enllà de La Vanguardia).
¿Com és possible que els deixeu escriure el que escriuen sense che la vostra categoria s’indigni?
Tots dedicats a l’anglès i al mon anglosaxò i esteu abandonant paisos que, al cap i a la fi, tindran un pes (relatiu, si, però un pes) en les decisions europees dels propers anys.

Bonifacia Córdoba
08.11.2019 | 14:25
Votem, votem bé, votem units, votem per nosaltres no per madriz… m’importa un rave qui guanyi a la meseta. Tots son ho mateix si van vs catalunya, aquì votarem cap a l’independencia, si som molts i estem units els farem imposible seves intencions… no podran amb un poble firmement determinat malgrat en la resistència ho passem mal.lament, amb persistència hi guanyarem.
Visca catalunya lliure ‼☆‼

Josep Maria Martín
08.11.2019 | 14:30
Cal votar independentisme?
I ¿Quin és el partit independentista?
Potser La CUP?
Perquè ni Buch ni Rufian ho han demostrat.
Siguem seriosos, de poc servirà res amb les dosis de partidisme estratosfèric que mostren CADA DIA.

Roser Caminals
08.11.2019 | 15:04
Molt d’acord amb Victor Serra.
Aquestes eleccions no són irrellevants si les convertim en un plebiscit. El vot és necessari per totes les raons que s’argumenten aquí, més pel missatge internacional que envia.

JORDI PIGRAU
08.11.2019 | 16:15
Unes eleccions irrellevants però que cal guanyar. Guanyar? Que i Com?
El dilluns o el dimarts en Vicent escriurà; Temps perdut, les eleccions NO Han Servit Per Res
No sigueu il.lusos. De debò penseu que ’20 Disputados Independentistas’ faran trontollar el Règim del 78?

Jordi Alou
08.11.2019 | 17:40
Una vegada mes votem i ja sabem que els que volem una Republica Catalana es fer un pas mes perquè s´ha visualitzar la forca dintre Ñ i tambe internacional. UNITAT JA

Lluís Paloma
08.11.2019 | 17:46
Jo ho resumiré amb: entenc que he d’anar a votar, i votar independentista. Però què punyetes voto? Reconec estar-ho passant molt malament. La necessitat absoluta de votar es fot d’hòsties amb el nul nivell de les tres opcions disponibles. Necessito un partit que no hi és. I que s’hauria de fundar immediatament.

Pere Mestre
08.11.2019 | 19:10
Amb admiració i agraïment al pare del nostre MHP, descansi en pau.
D’ara endavant, als catalans ens toca fer pedagogia. Pedagogia del que som i han estat sempre els que ens han precedit. Al carrer, les manifestacions pacífiques també han d’explicar el nostre tarannà: el comportament sensat, constructiu i confiable, el treball productiu, la capacitat organitzativa, la saviesa resultant d’una cultura mil·lenària. Hem de demostrar que som el darrer graó d’una trajectòria ascendent de superació personal i col·lectiva que ens ha fet diferents i millors, i que no ens aturarem. Que molt lluny d’assemblant-se als nostres veïns peninsulars en som l’antítesi. Si a Europa i al món hom assisteix amb estupefacció traumàtica al descobriment de la realitat espanyola, disfressada fins fa poc, als catalans encara no ens coneixen prou. Per això cal ensenyar a tothom que la nostra naturalesa és de bona fusta i es troba en el pol oposat de la decrepitud hispànica que tothom veu. Convé tenir clar que de l’Estat Espanyol no en traurem res i que, ell sol, s’està ensorrant (malauradament els espanyols tampoc mai n’han tret res ni en trauran). Per tant, no és aquest el camí. Però si fem bona pedagogia de nosaltres mateixos, de ben segur que arribaran afinitats, empatia, suport i reconeixement d’un bon nombre de pobles, i és també per aquí que ens arribarà la República Catalana. Obviament, en aquest context, el nostre vot representa una eina més i cal aprofitarla.

Rubén Cruz
08.11.2019 | 19:25
Ni lliristes ni il•lusos, senyor Pigrau…
Què hem de fer per superar aquest atzucac on som, sinó aprofitar els esglaons i fites que trobem pel camí per tal de marcar territori i assenyalar una tendència a qui vulgui veure. No podem controlar el territori perquè estem (sortosament) desarmats, però amb un guix o amb la punta d’un dit podem marcar-lo, i amb moltíssims dits dibuixar-ne el contorn perquè sigui públic i notori qui n’és l’amo i els drets democràtics que ostenta.
Costa molt poc, però l’esforç val molt

Jordi Nogués
08.11.2019 | 20:02
Si, senyor , s’ha d’anar a votar i votar partits independentistes. No hi fa res que siguin irrel.levants par a Catalunya; això ja ho sabem tots, però el nombre de vots independentistes, més que no pas els escons, seran un bon termometre per a mesurar la nostra força, i també de cara a Europa, que vegii tothom que no hi ha cap “souffle” independentista, sino una uatentica marabunta democràtica que no te aturador.
S'ha afegit la noticia a Favorits