El vot espanyol que ha guiat el camí de la dreta i l’extrema dreta a les institucions valencianes

Quan Carlos Mazón va arribar anit a la seu del Partit Popular per a celebrar la victòria amb la militància, el discjòquei va posar a tota virolla la cançó “Libre” de Nino Bravo. Com que no hi ha casualitats, aquest tema va unir amb un fil invisible la majoria absoluta del PP a la Comunitat de Madrid amb aquesta majoria aclaparadora del PP al País Valencià. Quan va acabar la compareixença d’acceptació de la victòria, va demanar al mateix discjòquei que posàs l’himne del País Valencià que comença amb aquell vers tan genuflexiu.

Cap sondatge dels que s’havien publicat durant la pre-campanya i la campanya no havia sabut llegir el corrent de fons que es congriava entre l’electoral valencià. Sí que deien que Ciutadans desapareixia i que el PP se’n beneficiaria. També deien que era probable que Unides Podem desaparegués de les Corts. Però sempre ha faltat anar més enllà. Saber què passava si els votants de la dreta només tenien dues opcions i els de l’esquerra en tenien tres i, a més, els vots que anaven a la més feble no comptaven per a ningú.

Una de les claus amb què es poden llegir els resultats d’ahir és el vot en clau espanyola que solen fer els electors valencians. En clau molt espanyola. Per això és el territori monitor. Per això els dos partits tradicionals saben que allò que passe al País Valencià passarà tard o d’hora a Espanya. A les eleccions d’ahir, els electors valencians han anat a favor d’aquesta onada blava, com la va definir el batlle de València, Joan Ribó, en una compareixença desencaixat i amb els braços abaixats,

És l’onada blava que ha arrasat el govern del Botànic i que ha capgirat el mapa municipal assolint batllies tan significatives com les d’Elx, Torrent, Castelló, Alacant i Torrevella. Ara ningú no dubta que l’onada esdevindrà la catifa roja que durà lliscant Núñez Feijóo a la Moncloa la tardor vinent. I que liquidarà el “sanchisme”.

Aquest resultat de les urnes que ha esmicolat en mil bocins el Botànic no és cap fet aïllat. El Partit Socialista ha perdut les eleccions al País Valencià, però també a l’Aragó, a les Illes, a Extremadura… Com que tant el PP com el PSOE havien presentat aquestes eleccions com una primera tanda de les de la tardor, hi han implicat els seus líders, cosa que els ha fet enfrontar en una mena de duel al sol. Maquinalment han multiplicat la presència al País Valencià per a dir coses que no tenien res a veure amb els problemes i les preocupacions del País Valencià perquè el seu públic, per bé que era valencià, era el públic de l’Espanya espanyola.

L’assolament del govern del Botànic i la recuperació de les institucions i de quotes de poder tan gran com la Generalitat, els ajuntaments, les diputacions, vol dir també un enfortiment de la maquinària interna del PP.

Vox, l’extrema dreta necessària

Amb tot, la majoria absoluta a les Corts està en la barrera dels cinquanta escons. Mazón, el PP, només en té quaranta. Per a arribar-hi haurà de pactar amb l’extrema dreta. Durant la campanya electoral ni ell ni Maria José Català no han volgut dir mai què farien si passava una cosa així. Anit, en el discurs d’acceptació de la victòria, no es va referir mai a Vox. Va dir que a partir d’avui començaria a parlar amb uns i altres per a poder bastir un govern estable. Pocs minuts abans, Carlos Flores Juberías sí que s’havia referit a la seua presència en el futur govern. I ho va fer amb frases carregades de supèrbia que cap altre candidat, guanyador o perdedor anit, no es va atrevir a pronunciar.

Les Corts es constituiran el 26 de juny. D’ací a allà, el PP haurà de bastir un discurs digerible per a justificar la presència de l’extrema dreta, amb dotze diputats, en el racó més profund de les institucions. Ja eren a les Corts Valencianes, però ara exigiran conselleries i àrees de gestió. La de Cultura i la de Serveis Socials, han demanat ja en algun míting o debat. Caldrà veure com Carlos Mazón emblanquina el fet d’obrir-los de bat a bat les portes de l’autogovern. I com acull en el Consell un home condemnat per haver maltractat la seua dona. Vox també haurà de reconduir un discurs que es basa en l’abolició de les autonomies, en el retorn de competències a l’estat i en el tancament d’allò que anomenen guinguetes per a alimentar els amics.

Compromís i Unides Podem

Unides Podem no assoleix el 5% dels vots per a entrar a les Corts. Quan es va difondre el sondatge de les televisions públiques, en els directius de la coalició va sorgir una petita espurna d’esperança que es va dissoldre molt ràpidament. En la compareixença, Héctor Illueca va qualificar de dolent el resultat que amb prou feines havia arribat al 3,51%. Com a possible explicació de la solsida va venir a dir que el bloc progressista no havia estat capaç d’imposar els temes de debat i de discussió durant la campanya. Ni la presència de Ione Belarra, de Pablo Iglesias, o de la dual Yolanda Díaz, no van poder evitar el naufragi.

Això mateix va dir Joan Baldoví que, amb 15 diputats, 2 menys que els obtinguts en 2019, quan la cap de llista era Mónica Oltra, va lamentar no haver pogut trencar el marc estatal. El de l’onada i el de la catifa roja.

Del sud, i en castellà, com Eduardo Zaplana

Carlos Mazón va arribar al lideratge local el PP valencià l’any 2021, després d’una defenestració calculada d’Isabel Bonig. És el president de la Diputació d’Alacant i és un destacat zaplanista. No debades, va tenir càrrecs públics quan Zaplana era el president de la Generalitat. Com Zaplana és incapaç d’articular dues paraules en català més enllà del “bona nit” que va dir en començar la intervenció a la seu del partit.