El PSOE ha endurit, i molt, el discurs sobre Catalunya. Des del mes d’octubre passat, quan va donar suport al PP en l’aplicació de l’article 155 per a intervenir l’autogovern català, la posició dels socialistes s’ha anat radicalitzant i les veus més espanyolistes i més aspres dels barons han anat guanyant cada vegada més pes i han contagiat a la direcció actual. No solament això, sinó que el seu dirigent, Pedro Sànchez, ha passat de pretendre ser la cara més oberta dels socialistes espanyols, presentant-se en la batalla amb Susana Díaz a les primàries com algú que entenia el fet nacional català, a arribar a dir que Quim Torra és el ‘Le Pen’ de la política espanyola.

1. Les desqualificacions contra Torra
En un context marcat per la pressió de Ciutadans per a augmentar la repressió i la difamació contra els independentistes, el PSOE s’ha deixat arrossegar per aquesta allau i s’ha llançat a l’atac. El penúltim episodi d’aquest procés d’assimilació amb el discurs del partit d’Albert Rivera han estat els següents mots de Pedro Sánchez divendres: ‘Deien que a Espanya, a diferència d’alguns altres països europeus, la xenofòbia, el racisme, no havien recollit aquest malestar per la crisi i la recessió i que no s’havia materialitzat en una representació política al nostre país. Bé, doncs ja la tenim en la persona del senyor Torra. El senyor Torra no és més ni menys que el Le Pen de la política espanyola.’

Torra li va respondre a Twitter mateix dient-li:

2. Que s’acati la constitució en la presa de possessió
Sobre la presa de possessió de Quim Torra, Pedro Sánchez ha arribat a dir aquesta setmana que el PSOE presentaria una iniciativa legislativa per a regular com la fan els alts càrrecs. ‘Els polítics poden deixar les innovacions per a uns altres àmbits i moments, però en prendre possessió, allò que cal fer és acatar la constitució’, deia en una entrevista a Antena 3. ‘Que s’acati la constitució i que es respecti el cap d’estat i la monarquia parlamentària que tenim. Cal que defensem aquest bé jurídic suprem que tenim i que és la constitució.’

3. Rebel·lió a la carta
Però la proposta estrella de Pedro Sánchez aquesta setmana ha estat la de modificar el codi penal per a ‘actualitzar’ la tipificació del delicte de rebel·lió, pel qual són perseguits judicialment diversos dirigents independentistes però que requereix violència armada. El secretari general del PSOE va reconèixer implícitament que l’acusació de rebel·lió actual del jutge Pablo Llarena no era fonamentada quan va dir que calia adaptar el delicte, ‘absolutament vinculat a cops militars’, a ‘l’Espanya del segle XXI’ amb el propòsit de ‘defensar el bé jurídic que és la constitució de responsables públics que es valen de la seva institució i posició política per a violentar l’ordre constitucional’. Deia Sánchez: ‘És evident que el delicte de rebel·lió, tal com es tipifica l’any 1995 no correspon a la mena de rebel·lió que hem sofert durant aquests darrers mesos.’

Encara va ser més escandalosa la declaració al respecte que en va fer el número dos, José Luis Ábalos, quan va dir que calia revisar el delicte de rebel·lió per a incloure-hi els ‘desafiaments pacífics’:

4. Sánchez, disposat a intervenir TV3
En la mateixa entrevista de TVE en què va parlar de la modificació del delicte de rebel·lió, el dirigent del PSOE va repetir que havien pactat amb el PP el mecanisme per a poder reactivar l’article 155 i tornar a intervenir l’autonomia de Catalunya quan ho considerin convenient. I Sánchez encara va anar més enllà; perquè, si el mes d’octubre proppassat el PSOE finalment va convèncer el PP de no incloure la intervenció de TV3 dins les mesures de l’aplicació de l’article 155, aquesta vegada hi deixa la porta oberta. ‘Hauríem de contemplar tots els escenaris’, va dir quan li ho van demanar.

Sánchez ja va dir, després d’haver-se reunit amb Rajoy a la Moncloa aquesta setmana, que no dubtarien a tornar a aplicar l’article 155 si calgués. Ciutadans pressiona des del primer moment perquè ni tan sols se n’aixequi l’aplicació ara que el govern de Quim Torra es constitueix i tal com preveu el text aprovat al Senat espanyol el 27 d’octubre. Aquesta pressió comença a fer un cert efecte en el govern espanyol, que ja qüestiona el nomenament dels consellers del nou executiu català pel fet que n’hi hagi de restituïts en el càrrec però que són a la presó o a l’exili. Caldrà veure com es mou Sánchez, que aquests darrers mesos ja ha deixat clar que no es vol quedar sol i ha anat sempre alhora amb Rajoy per a intervenir l’autogovern català.

5. La pressió creixent dels barons i de la vella guàrdia
Però a tots aquests factors, a aquestes declaracions d’intencions i posicions cada cop més escorades a la dreta que representa Ciutadans, cal sumar-hi un altre element, que són les declaracions apujades de to de vells dirigents socialistes i d’alguns dels seus barons. Aquests, per exemple, ja van deixar clar fa uns mesos que no compartien la posició de Sánchez respecte de la voluntat tant de PP com de Ciutadans d’aprofitar el 155 per a liquidar la immersió lingüística a les escoles catalanes imposant la casella per a poder escollir el castellà com a llengua vehicular. La proposta, il·legal, finalment no va tirar endavant. Però a la seu de Ferraz va ser la remor de fons, novament, de dirigents com el president de l’Aragó, Javier Lambán; el de Castella-la-Manxa, Emiliano García Page, i el d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara, tots ells clamant perquè el castellà fos imposat com a llengua vehicular a Catalunya.

Alguns altres ex-dirigents, com l’ex-ministre José Blanco, han protagonitzat algun estirabot a Twitter. Blanco va arribar a dir, amb un cert desdeny envers Ciutadans, que si s’hagués de tornar a aplicar el 155 a Catalunya Rajoy hauria de nomenar un govern de Ciutadans a la Generalitat amb Inés Arrimadas al capdavant.

Tot això sense oblidar unes declaracions de l’ex-ministre Alfredo Pérez Rubalcaba del mes de gener en què va dir que l’estat espanyol haurà de pagar un cost pel fet de ‘treure’s Puigdemont del damunt’. ‘Ara discutim quin cost pagarem’, deia, bo i aconsellant al govern espanyol que fos hàbil perquè fos ‘el mínim’, en termes de desprestigi internacional.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb