El Vi Fa Sang incorpora neu per embellir els cadàvers literaris

Si és veritat allò que diuen que el tercer any d’un esdeveniment cultural és el que en marca la consolidació o l’ensorrament definitiu, El Vi Fa Sang, el festival de novel·la criminal en català que es fa a l’Espluga de Francolí, durarà fins que els seus impulsors se’n cansin. Enguany no hi ha faltat de res: ni tan sols una nevada insòlita de primavera com a atrezzo fantàstic. Ja se sap que damunt del blanc la sang dels cadàvers –en aquest cas, un bon substitut és el vi de la denominació d’origen de la Conca de Barberà– causa un impacte estètic difícil de superar.

Homenatge a John Banville i Maria Antònia Oliver

És molt possible que a hores d’ara John Banville encara no sàpiga situar damunt un mapa on és l’Espluga de Francolí, però és ben segur que du la vila en la seva geografia sentimental. L’autor real que empra el pseudònim de Benjamin Black per a les novel·les negres (en català les edita Bromera) va arribar fred com el dia a l’Espluga i en va marxar encantat amb el guardó que li va lliurar David Rovira, batlle de la capital criminal dels Països Catalans durant aquest cap de setmana. Els responsables del canvi de tarannà de l’irlandès varen ser les paraules del traductor Eduard Castaño, els aplaudiments del públic, les cues per signar llibres i unes paraules finals de la Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, que s’hi adreçà en anglès i recitant un fragment del seu llibre El mar.

Per una altra banda, l’escriptora mallorquina Maria Antònia Oliver també estava entusiasmada amb la recepció del guardó honorífic a tota la seva trajectòria vinculada al gènere negre. La guanyadora del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de l’any passat és la creadora de la detectiu Lònia Guiu, la primera protagonista femenina i feminista de la literatura de gènere en català, present a les obres Estudi en lila, Antípodes i El sol que fa l’ànec entre 1985 i 1994 i que en conjunt varen vendre més de 250.000 exemplars en català, a més a més d’aconseguir traduccions a una desena de llengües. Oliver es va poder veure emocionada amb la glossa que féu Borràs de la seva trajectòria i sobretot pel retrobament amb el públic negre. Sempre diu que hi ha una nova aventura de la Lònia Guiu esperant-la, però que encara no ha trobat la manera i el to –’tot i que som molt amigues i ens hi hem tornat a fer després d’un temps de no ser-ho’, com explicava a les nombroses fans mentre signava llibres

Entre tots els actes, Salvador Balcells, comissari del festival, va destacar el lliurament dels guardons: ‘Ha estat sense cap mena de dubte l’acte més important del festival, tant per la complicitat d’ells amb el públic com, sobretot, pel procés de transformació de Banville, que va arribar a l’Espluga molt fred i va marxar-ne emocionat.’ Precisament, Balcells va ser un dels damnificats per la nevada intensa de divendres a la nit, que va sorprendre tots els assistents al festival i que va entusiasmar sobretot un grup d’estudiants de la URV presents als actes. Balcells que va haver de deixar el seu cotxe al restaurant on es feren els actes nocturns i tornar amb uns amics. Una taula de montblanquins també va marxar abans de les postres. La prudència, la millor aliada contra els imprevists negres. ‘La nevada no era prevista i ens podia haver complicat la vida, però al final ha estat una anècdota molt bonica del festival d’enguany’, digués Balcells, el màxim responsable d’haver convertit la vila en l’indret amb més criminals literaris per metre quadrat.

I si la neu no va poder esguerrar el combat de boxa nocturn després del maridatge de degustació, tampoc no va poder fer la guitza als valents que dissabte i diumenge feren la ruta pels escenaris de L’escanyapobres, en la ruta preparada per Margarida Aritzeta després de descobrir que l’Espluga és l’escenari de la novel·la de Narcís Oller. Dissabte a la tarda es varen recórrer els escenaris urbans i diumenge el recorregut es va enfilar fins al bosc de Poblet, on aquesta vegada es va arribar amb vehicles quatre per quatre.

La desena d’alumnes de la Universitat Rovira i Virgili que enguany han seguit el festival poc es pensaven poder viure aquesta nevada i comprovar que a la nit podien aparèixer éssers sobrenaturals o mitològics; uns éssers que des del terror han estat precedents del gènere negre a casa nostra en la literatura vuitcentista, tal com varen debatre en la primera taula del festival els escriptors Pep Coll, Toni Hill, Jordi Pijoan i Joan Maria Arenas, que defensaren una visió àmplia del gènere negre. Fos com fos, qui hauria agraït de tenir el canut dels minairons –els petits diables pirinencs als quals es pot manar les feines més agosarades– era el batlle de l’Espluga, que l’endemà va haver de fer servir tots els recursos per treure la neu dels carrers del poble i tirar sal a dojo amb l’objectiu que tothom pogués assistir als actes de dissabte.

Al festival s’han presentat enguany vint-i-sis novetats literàries criminals i quatre taules rodones, a més a més del combat de boxa, la ruta, les projeccions de cinema i els guardons. Una de les principals novetats és que totes les presentacions de llibres les moderaren dones singulars, les principals blocaires especialitzades en novel·la negra de casa nostra: Ramona Solé, Montse Sanjuan, Mònica Llorente, Mercè Llorente i Rosa Querol. I també una de les novetats va ser l’aprofitament d’una sala nova del museu de la vida rural, on hi havia un altre atrezzo especial, una màquina de capolar raïm ‘que serviria perfectament per a desfer-se d’un cadàver’, en paraules bromistes però inquietants de Josep Maria Rovira, una altra de les ànimes del certamen.

En tot festival literari hi ha d’haver també actes que vagin més enllà de l’estrictament contemporani. I en aquesta ocasió un total de quatre-centes cinquanta persones varen assistir a l’estrena de Paralelo 1934,  l’obra de Josep Maria Poblet basada en la novel·la Un crim al Paralelo de Rafael Tasis i Marca. L’obra, que abans només s’havia vist una sola nit al teatre Romea els anys cinquanta, va ser representada per actors de l’Espluga, Vimbodí, Montblanc i Barberà de la Conca i es farà en tots aquests municipis. ‘Ha estat un èxit molt important, fins al punt que des del festival ens plantegem fer cada any una obra de teatre vinculada al gènere negre’, assegurà el comissari Salvador Balcells. ‘Heu de pensar que tenim el teatre més gran de tota la contrada. Això ho hem d’aprofitar i estem molt convençuts d’un format que ha de tenir continuïtat.’

Models de llengua en el gènere criminal
Els debats plantejats a l’Espluga varen tenir ahir al matí un dels clímaxs més esperats amb la taula rodona intitulada ‘Atura’t, malfactor!. Models de llengua al gènere criminal’, que duia aquest llarg subtítol: ‘Llengua culta? Català estàndard? Argot tradicional? Castellanismes? Els registres lingüístics, un problema a l’hora de novel·lar en català. I en el món real de policies i delinqüents, quin model de llengua s’usa?’ Hi varen participar l’escriptor i mosso d’esquadra Rafa Melero; el filòleg, escriptor i traductor Pau Vidal; i la professora de la UB i escriptora Anna Maria Villalonga.

Tots tres explicaren la immensa dificultat de trobar un argot lèxic fidel en català per reproduir les especificitats lingüístiques tant de delinqüents com de policies i posaren l’exemple dels Mossos d’Esquadra. Melero explicà que el seu argot deriva directament de les formules policíaques emprades per la policia espanyola i per la Guàrdia Civil i que hi ha hagut poquíssimes incorporacions en català en aquest codi. Vidal va defensar que una de les solucions és emprar caracteritzacions lingüístiques per als personatges, per exemple per mostrar la pobresa de recursos i el seu estrat social; mentre que Anna Maria Villalonga explicà que ara una de les dificultats era la convivència amb gairebé tres-centes llengües més a casa nostra, cada una amb els seus argots diferents. La conclusió va ser la següent: ‘Hem de fer parlar en català sempre els nostres personatges, buscant fórmules i registres i solucions imaginatives, perquè cap escriptor anglès o francès o alemany no faria parlar els seus personatges en una altra llengua. Nosaltres tampoc.’ Doncs ja ens hi podem posar, perquè una altra de les conclusions a què es van arribar al llarg dels tres dies negres a l’Espluga és que el mític Vocabulari de l’argot de la delinqüència de Joan J. Vinyoles, del qual l’any que ve es compliran quaranta anys de la publicació, ja és gairebé arqueologia. I, a diferència dels vins, no ha envellit gens bé.