El presenten com el vuitè congrés ordinari, però serà molt més. El Bloc Nacionalista Valencià farà l’últim cap de setmana de juny el congrés de la refundació. Aquesta expressió, que sol fer vertigen als dirigents polítics, ha eixit del si del partit que ho viu com una evolució natural. Una nova baula de la cadena després del pas que l’any 1996 van impulsar les bases per a convertir la Unitat del Poble Valencià en el Bloc que ara coneixem. En aquell moment ja hi va haver un cert recel a aparcar les sigles històriques, la UPV, que anaven lligades a referents del nacionalisme.  Molts dels actuals dirigents del partit són fills d’aquell temps i eren els qui empenyien a obrir, com ara, el partit a la ciutadania. Bases més àmplies i un discurs que es vol allunyar de tenir el fet nacional com a únic tema.

El Bloc arriba al congrés després d’haver assumit molta responsabilitat institucional a totes les administracions. Tenen vora set-cents cinquanta regidors, prop de vuitanta batllies, fan part del govern en quasi dos-cents municipis, i són al Consell del Botànic, a les Diputacions, al congrés i al senat espanyols. Això, segons Àgueda Micó, la coordinadora nacional des del 2016, els obliga a enfortir l’estructura del partit.

Refundar-se per a obrir-se

Quant al contingut de les ponències, tant la política com la d’estatuts, es proposen com a objectiu fer una passa més i obrir-se a una part més gran de la societat. Parteixen, diu Micó, de la base que són l’única força estrictament valencianista del sistema polític valencià i espanyol. “El congrés ha de servir per a ajuntar-se amb tot un moviment popular. El nostre eix central és de la sobirania. No només la política, sinó també l’alimentària o l’energètica, per tenir la capacitat de prendre decisions tant com a poble com a individus.”

És amb aquesta premissa que el Bloc es proposa com a alternativa a una franja molt àmplia de la ciutadania. S’ha d’adequar a les polítiques que ja practiquen des de les institucions. Aquesta obertura preocupa alguns sectors de la militància que temen perquè el Bloc deixe de banda el fet estrictament nacional per a abocar-se a les branques més socials.

La ponència d’estatuts és la que més descontentament ha causat. Ricard Chulià, un dels membres del col·lectiu Bloc i País, que agrupa uns 300 militants, el 10% de la militància, ha expressat el temor perquè de la ponència ha desaparegut el terme sobirania. “És un desideràtum a llarg termini. L’estat federat dels Països Catalans ha desaparegut i això és una renúncia als principis ideològics. Desapareix un dels principis rectors que és el vessant nacional.” Chulià critica també que a la ponència política no hi haja cap referència al 155. “S’analitza la situació política actual sense contextualitzar, sense dir que a l’estat espanyol hi ha presos polítics. Es parla de coses etèries. Al País Valencià també rebem la centralització institucional, també ens han anul·lat lleis com la de la pobresa energètica, ens trobem amb la pressió castellanitzadora, no podem exercir el nostre dret civil i no se’n parla”, diu a VilaWeb.

Per a l’ex-batlle de Burjassot Jordi Sebastià amb una llarguíssima trajectòria de militància i de càrrecs també posa l’accent i la força del Bloc en el nacionalisme. És la clau del debat, diu. “Estaré alerta perquè no es descafeïne aquest aspecte. Estic d’acord en les línies bàsiques d’obertura. No hem d’inventar res. Les tres potes bàsiques són la justícia social, la sostenibilitat i el valencianisme. I el valencianisme, diguem-ne que és la nostra característica i és el que ens fa forts. És la clau de la nostra supervivència, de la nostra consolidació política i de l’èxit en el futur”. Sebastià alerta que no es pot caure en la temptació de canviar de discurs per a obtenir més vots perquè, diu, el populisme barat dóna molt mal resultat.

Xavi Hervàs, un altre històric del partit, que va viure des de dins el moviment del 1996, quan la UPV va esdevenir Bloc, veu aquesta refundació com una manera de reagrupar la gent. “Estic d’acord amb el nou impuls, però hi ha matisos. És important que s’òbriga el partit perquè no es quede petrificat, però s’ha de fer des d’una direcció molt ampla. És una manera de dur el partit cap el que hauria de ser Compromís.”

La coordinadora nacional atribueix aquestes crítiques a la por lògica que fan els canvis i recorda que el trànsit de la UPV al Bloc no va ser fàcil. Àgueda Micó insisteix que, d’ençà que té un paper important a les institucions, el Bloc és percebut per la ciutadania com un partit que ajuda a resoldre els problemes de la gent i que fa front a les amenaces, a banda de lluitar pels trets identitaris. Recorda exemples concrets com la ferma oposició que ara presenten a l’ampliació del port de València, o la llei de la funció pública, aprovada fa poc, que inclou el requisit lingüístic per als funcionaris. Parla també de la defensa dels drets de les minories i dels drets socials.

El canvi de nom

Durant el procés de redacció de les ponències es va oferir a la militància la possibilitat de triar el nom de la nova formació que eixirà del congrés. La participació en aquesta enquesta telemàtica va ser molt baixa. Hi hagué moltes crítiques sobre la direcció perquè el canvi de nom venia imposat de dalt sense preguntar abans si calia. Jordi Sebastià considera que aquesta iniciativa de la direcció demostra que està un poc desconnectada de la militància. La proposta que va guanyar, després de les dues rondes de votació i que s’haurà d’aprovar en el congrés, és Més Compromís. Per a Chulià, aquesta baixa participació és un signe de la desmobilització de les bases que, pensa, es deixarà notar també en el congrés fins al punt que es pregunta si és adequat de fer-lo encara enmig d’una pandèmia.

Àgueda Micó reconeix que aquesta qüestió ha suscitat debat i que ja hi ha esmenes que es van treballant. Amb tot, qualifica la proposta de tempteig a la militància perquè la gent començara a pensar què volia. “Si fem una reformulació cap a un moviment popular, hem de fer una actualització en tots els sentits, també en el nom. Veig el debat com una cosa positiva i d’ací al congrés en parlarem molt.”

La democràcia interna

Malgrat les crítiques contra la gestió de la direcció nacional, els crítics del Bloc estan satisfets amb la tasca que es fa a les institucions. No fan cap esmena al paper del Bloc dins el govern del Botànic. Es queixen, tanmateix, de la falta d’apoderament de la militància, de les dificultats que les propostes circulen de baix cap amunt. Des de la militància cap a les conselleries o als ajuntaments. “Volem un partit amb bases fortes que impulsen la tasca de govern”, diu Chulià, que lamenta que la direcció nacional no sempre els escolte.

Xavi Hervàs preveu que el congrés serà mogut perquè no hi haurà unanimitats a la búlgara. “Arribarem a acords, però hi haurà debat i no serà un congrés gens avorrit”, diu. Espera la mà oberta per part de l’executiva i que algunes de les esmenes en què ara treballa la militància queden recollides.

Àgueda Micó es presentarà a la reelecció com a coordinadora nacional per a consolidar la tasca encetada al congrés del 2016. D’aquell conclave en va eixir una direcció bicèfala compartida amb Rafa Carbonell que, temps després, va renunciar al càrrec. Micó desmenteix aquesta falta d’empatia amb els sectors més crítics i diu que la seua actitud sempre ha estat constructiva. Si torna a rebre el suport de la militància, diu que donarà espai a totes les sensibilitats.

Les xifres

El bloc té 3.290 militants, que són el 58% de la coalició compromís. D’aquests militants, 3.061 tindran el dret de participar i de votar al congrés. Les agrupacions han d’elegir un delegat per cada quatre militants. Els col·lectius que més n’aportaran són València, 90; Gandia, 33; Castelló, 29; i Tavernes de la Valldigna, 18.

Aquest congrés es farà ara amb un any de retard. La covid va imposar-ne l’ajornament el mes de juny passat. Serà presencial i la pandèmia obliga la comissió organitzadora a pensar on podran encabir els 821 delegats, la premsa i els convidats amb la màxima seguretat per a tothom. Esperen que l’evolució de la incidència de contagis els permeta de fer-lo, ni que siga en un espai obert.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.