El tret directe al pit esquivat l’últim segon just després del de Roger Español

Els antiavalots acusats d’haver buidat un ull a Roger Español van tenir dijous el suport dels seus companys aquell dia. Al judici, hi van declarar ben bé una trentena i tots van defensar l’actuació, tot descrivint un replegament “ordenat” cap a les furgonetes que els esperaven a la Gran Via i un ús oportú, proporcional i congruent de la violència per l’hostilitat dels votants. Tota la seqüència va passar al carrer de Sardenya de Barcelona, i les bales de goma les van començar a disparar a la meitat de l’illa de cases entre el carrer de la Diputació i la Gran Via, quan diuen que es va accentuar el llançament d’objectes contra ells. El reglament intern estableix que les bales de goma només es poden disparar en casos de “perillositat extrema” i a una distància mínima aproximada de quinze metres. En aquell tram de carrer es van disparar disset bales de goma, mentre que a la resta de Barcelona no se’n va disparar cap, i a la resta de Catalunya pràcticament tampoc. A més d’Español, van deixar més ferits, però en podrien haver estat més i de més consideració. Unes imatges a les quals ha tingut accés VilaWeb mostren com un veí va esquivar en l’últim moment l’impacte directe d’una bala de goma al pit, disparada a uns escassos deu metres.

Les imatges les va enregistrar el director i editor audiovisual Arnau Macià, veí del carrer de Sardenya que va documentar les càrregues del balcó de casa seva estant. Macià va declarar com a testimoni dimecres, en l’obertura del judici, i va explicar que havia sortit al balcó quan va sentir el soroll de les salves que es disparaven. Va començar a enregistrar quan els policies disparaven salves i carregaven amb els bastons contra l’asseguda que impedia el pas de les furgonetes, perquè no anessin a un altre col·legi electoral a confiscar més urnes. Però és en el tram final quan va captar la imatge més colpidora: un home que esquiva en l’últim moment una bala de goma disparada directament cap a ell poc després del tir a Español.

A diferència del tret que va impactar a l’ull d’Español, aquest agent de policia no va disparar amb rebot, cosa que n’esmorteeix la potència. El policia es va ajupir flexionant les cames, va col·locar l’escopeta paral·lela a terra i va prémer el gallet. L’home, que fins llavors tenia les mans aixecades, va veure que li disparaven directament, va abaixar els braços i va girar el cos cap a la seva dreta. Gràcies a això, va aconseguir que la bala de goma passés a escassos centímetres de la seva espatlla esquerra. El projectil va passar de llarg i va impactar enrere, sense que les imatges permetin veure si va ferir algú o no. Després del tret, l’home va tornar a alçar els braços i va tornar a encarar-se a la policia, però li va passar per davant un objecte que sembla un segon projectil disparat des del lateral dret cap a la banda esquerra del carrer. Després d’això, l’enregistrament fa zoom als policies i es perd la perspectiva general mentre els agents continuen reculant.

La primera bala de goma, de color vermell pàl·lid, és clarament visible des del moment que l’escopeter la carrega al final del brocal. El segon projectil, menys visible, podria correspondre a una bala de goma verda. Són, segons que van declarar els policies, els dos colors que tenien els projectils disparats aquell dia, sense que fossin capaços de recordar de quin color eren les pilotes de goma disparades per cadascú.

Segons un informe de la policia espanyola aportat a petició del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, la velocitat de les bales de goma oscil·la entre els 68 metres per segon i els 86, cosa que implica una potència entre els 185 joules i 296. L’informe no explicita si té en compte els reductors de potència de les escopetes, però la distància entre els valors fa pensar que sí. Sí que diu que, quan es dispara amb rebot, l’impacte sobre formigó esmorteeix la velocitat entre 10 metres per segon i 20, i entre 4 joules i 16.

El precedent d’Íñigo Cabacas

El primer dia del judici va declarar com a testimoni José Miguel Ruiz Iguzquiza, cap de les Unitats d’Intervenció Policial –els antiavalots de la policia espanyola– durant l’operatiu del Primer d’Octubre. Ell no era al carrer de Sardenya quan es van disparar els trets, però va dir que posteriorment n’havien revisat les imatges disponibles i havien descartat d’obrir un expedient informatiu malgrat que havien fet perdre un ull a Español. “Amb les imatges, és una intervenció absolutament correcta”, va dir. L’advocat d’Español, Benet Salellas, va confrontar-lo demanant si la mutilació ocular a Español havia causat algun canvi en els protocols d’actuació, cosa que va negar. Just abans li havia demanat si hi havien fet modificacions arran de la mort d’Íñigo Cabacas, el 2012, per una bala de goma disparada per un ertzaina, i també ho va negar.

Cabacas era seguidor de l’Athletic de Bilbao. Tenia 28 anys la nit que va rebre una bala de goma al cap durant les celebracions per una victòria d’un partit de futbol que van derivar en aldarulls. No es va determinar mai qui havia disparat ni a quina distància, de manera que no se sap la potència amb la qual va impactar la bala de goma al seu crani. Una noia amb coneixements de primers auxilis que va atendre’l en primera instància va declarar que, mentre l’assistien, un agent de l’Ertzaina continuava disparant en línia recta cap on era Cabacas. Segons que va explicar, després, uns quants ertzaines van acostar-se fins allà i li van agafar el braç amb el qual premia la ferida del noi. Va reclamar el número de placa a un agent, que li va contestar amb la mà a la porra que, si no volia problemes, se n’anés. Cabacas va ser traslladat a l’hospital, però va morir al cap de quatre dies.

La bala de goma li havia impactat rere l’orella, amb un cop perpendicular contra el crani, tal com van declarar els forenses durant el judici. Van dir que els metges no hi havien pogut fer res perquè “les lesions subjacents, les fractures cranials i, sobretot, la lesió cerebral, eren irreversibles”. Arran d’això, es va determinar que havia mort a causa d’un traumatisme cranioencefàlic greu.

Tornant a l’actuació de la policia espanyola al carrer de Sardenya, les imatges enregistrades d’un balcó estant mostren una trajectòria d’una bala de goma també perpendicular. Si l’home no s’hagués apartat al darrer moment, li hauria impactat al pit, amb un alt potencial lesiu que hauria pogut tenir un resultat fatal.

Tanques a la calçada per a tallar el pas

L’enregistrament comença tres minuts abans del tret, en el moment de la càrrega contra els votants que feien l’asseguda. Amb els cops encara resistien, però quan es van disparar salves, els votants es van dispersar de pressa. Les furgonetes van avançar uns metres pel carrer de Sardenya fins que, a la intersecció entre el carrer de Sardenya i el de la Diputació, van topar amb unes tanques que els votants els posaven davant.

Les furgonetes miraven d’esquivar-les per continuar el camí cap a la Gran Via mentre els policies es col·locaven en línia als laterals per protegir-les. Segons que han declarat aquesta setmana els agents, no els va agradar gens que ho fessin pel risc que suposava que una tanca quedés sota la furgoneta i el vehicle no pogués avançar.

Durant aquests minuts comptats, es pot veure algun objecte llançat cap als policies, però lluny de la pluja de llambordes, pedres, ampolles, encenedors i testos que van relatar durant les seves declaracions. Sí que es veu, en canvi, una situació de descontrol: un dispositiu policíac superat per les circumstàncies i envoltat als laterals dels carrers per centenars de persones indignades amb l’actuació dels agents i desenes de periodistes que ho documenten.

Les imatges s’exhibiran el 30 de setembre

El vídeo forma part de les proves documentals aportades per l’acusació i s’exhibiran al judici el 30 de setembre, dia previst per a la declaració dels pèrits designats i per a la reproducció de les imatges disponibles. Dijous, advocats de l’acusació van demanar al tribunal de poder reproduir algunes d’aquestes imatges per contraposar-les als relats dels policies, però el jutge no ho va permetre. En compte d’això, es reproduiran totes seguides al final de la sessió judicial. L’últim dia, el primer d’octubre, declararan els quatre policies acusats, que s’enfronten a penes que van fins als tretze anys de presó.

Vegeu a continuació el vídeo íntegre dels fets: